Contra l’obscurantisme polític i la destrucció institucional, un moviment local de base amb desenes de milers de voluntaris picant portes. Davant la militarització dels carrers per segrestadors emmascarats sota la tutela del govern federal, un somriure inclusiu que allarga la mà als centenars de comunitats religioses i socials i grups econòmics antagònics tot mantenint un missatge directe, militant i específic sense canvis oportunistes. I enfront unes creixents desigualtats que enriqueixen les classes dominants i empobreixen a marxes forçades la gran majoria de grups, l’eficàcia d’incidir en fer polítiques i discursos transversals que parlen de les preocupacions de la gent pel present i futur.
La victòria de Zohran Mamdani per convertir-se en el pròxim alcalde de Nova York era esperada després de guanyar les primàries demòcrates. Pel Partit Demòcrata, amb un lideratge que ha mantingut les seves distàncies amb Mamdani tant per diferències ideològiques com per una anàlisi limitada de la falta d’acceptació del seu discurs i perfil a escala nacional, la gran lliçó per un partit que portava un any sense rumb ni claredat és la capacitat de mobilització que ha aconseguit la seva candidatura en només mig any.
Al febrer, quan només un 1% dels novaiorquesos deia que votaria per Mamdani, milers de voluntaris picaven a les portes i el seu equip de campanya trossejava els perfils de votants en diferents grups amb l’objectiu de crear petits missatges específics per a cadascun
Al febrer, quan només un 1% dels novaiorquesos deia que votaria per Mamdani, milers de voluntaris picaven a les portes i el seu equip de campanya trossejava els perfils de votants en diferents grups amb l’objectiu de crear petits missatges específics per a cadascun. Vídeos a les xarxes socials amb Mamdani parlant àrab, hindú o espanyol. Visites a comunitats xineses o sindicats de taxistes. Esforços per refinar un missatge polític transversal que ha servit per captar quasi el 10% dels votants de Trump.
Si al vell lideratge del Partit Demòcrata no li queda més remei que assumir el creixement de l’ala més progressista, els seus espais més moderats també estan trobant els ingredients justos per vèncer en altres parts del país. Les candidates a governadora de Virgínia i Nova Jersei no només han guanyat les seves eleccions, han arrasat amb diferències molt més àmplies de les esperades. I tot això amb perfils molt més centristes que el de Mamdani, però amb un missatge similar sobre el cost de la vida.
De l’acceptació d’aquest sector més progressista per part del lideratge moderat i la repartició de tasques i candidats en funció del territori dependrà el futur a curt i mitjà termini. Des de la caserna general de Mamdani minuts després de la seva victòria, Alexandria Ocasio-Cortez deia, amb un missatge a la vella guarda demòcrata, que “tenim un futur per planificar. Tenim un futur per lluitar. I o ho farem junts, o us quedareu enrere.”
Mentrestant, a Trump se li veuen les costures. Més enllà de la seva capacitat per mobilitzar com a candidat presidencial, la seva presència sembla més tòxica que positiva. La gran majoria d’eleccions intermèdies, ja sigui a la cambra de representants de mig mandat, a les eleccions a governador, senat, o d’altres en l’àmbit local, semblen enviar un missatge contra la seva personalitat o les seves polítiques radicals i polaritzants. 4 de cada 10 votants a Nova Jersey ho van fer en contra del president.
“Al cap i a la fi, si algú pot mostrar a una nació traïda per Donald Trump com derrotar-lo, és la ciutat que el va donar a llum,” exclamava un exultant Mamdani en el seu discurs de la victòria. A partir d’ara, l’adrenalina i l’entusiasme de la campanya donarà pas a dos mesos de transició en els quals es definiran les seves línies mestres dels pròxims quatre anys, així com les persones que s’assentaran en els llocs claus per ocupar-se de la tediosa tasca de governar la ciutat més gran dels Estats Units, que compta amb quasi 300.000 funcionaris.
Del seu èxit dependrà gran part del futur ideològic i polític del Partit Demòcrata a escala nacional, i la capacitat d’exportar les seves polítiques a la resta del país
Mamdani ha moderat alguns dels seus missatges durant la campanya amb l’objectiu d’ampliar la seva base, i ha assegurat que li interessa mantenir la comissaria de la policia de la ciutat Jessica Tisch, herència de l’encara alcalde Eric Adams i que ha estat elogiada per la seva gestió en reducció de la criminalitat. Però per mantenir-la en la direcció de la policia, haurà de definir la seva visió de com estructurar el departament i arribar a acords amb un cos policial que desconfia del jove alcalde que en el passat va demanar la reducció del seu pressupost. Les seves prioritats, però, seran definir com reduir el cost de vida dels novaiorquesos amb els elements limitats dels quals disposa.
Per controlar el cost de l’habitatge o aconseguir els 6.000 milions de dòlars que es necessitaran per assegurar la gratuïtat de l’atenció infantil universal, Mamdani haurà de negociar amb la governadora de Nova York Kathy Hochul. Els diners només podran arribar d’un augment dels impostos, una gestió que està sota el control del govern de l’estat de Nova York. Mentre intenta gestionar la ciutat i impulsar una nova era, també haurà d’enfrontar les càrregues de Donald Trump, amb l’ombra del desplegament de la Guàrdia Nacional, ICE i altres agències federals de la policia que planeja des de fa setmanes.
A partir del primer de gener de 2026, dia en el qual assumirà com a alcalde, Mamdani i el seu equip rebran les mirades i pressions com cap govern de qualsevol ciutat nord-americana ha rebut mai. Del seu èxit dependrà gran part del futur ideològic i polític del Partit Demòcrata a escala nacional, i la capacitat d’exportar les seves polítiques a la resta del país.
