Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'agroecologia s'obre pas entre les restriccions contra la COVID-19

La crisi provocada pel coronavirus ha fet augmentar la demanda de productes ecològics i de proximitat. En temps de confinament, tancats entre quatre parets, l’entorn i el territori prenen una altra perspectiva. No podem sortir de casa, però sí decidir què hi entra, què mengem cada dia i d’on volem que vinguin els aliments. Parlem amb productores i associacions on s'apleguen, així com amb cooperatives i grups de consum, per entendre les conseqüències d'aquesta situació excepcional i les perspectives d'un futur que esperen ens porti cap a un consum més conscient

Mercat setmanal de Verges (Baix Empordà) / Laura Masó Ferrerons

Tot comença amb un correu electrònic carregat d’indignació d’un productor agroecològic a l’inici de la crisi de la COVID-19. És un crit d’alerta davant la decisió de tancar els mercats setmanals. Això implicaria perdre el principal canal de distribució de les seves verdures i hortalisses, segons informa els seus consumidors. És una decisió de l’administració que responsabilitza els ajuntaments a l’hora de seguir amb aquesta activitat, perjudicant els petits productors i afavorint les grans superfícies, contra tota lògica davant la pandèmia que afronta el país.

Passats uns dies, el mateix pagès no dóna l’abast amb la producció, la gestió de les comandes i la distribució. De cop, han començat a augmentar les comandes. El comportament de les persones ha canviat. “Hem tingut un increment molt significatiu amb el servei a domicili. S’ha triplicat el nombre de cistelles que preparem i distribuïm un cop per setmana des de la finca”, explica Enric Navarro, responsable del Parc Agroecològic d’Albons (Baix Empordà), tres setmanes després del primer correu electrònic. “Si el que ha passat aquesta setmana segueix el mateix ritme la setmana vinent, el mercat ecològic quedarà col·lapsat. Tenim els contactes d’altra gent del territori que ens poden ajudar a abastir aquesta demanda, però la nostra tasca és produir i no distribuir el producte”, assegura.

Petites productores del territori tenen una producció limitada que intenta estar al nivell de la demanda actual segons la capacitat de la mateixa explotació, des de la producció a la distribució, però que no saben fins quan podran sostenir

No és un cas aïllat. Des del confinament, els pollastres i els ous ecològics de la granja d’en Jordi Artells, a Montblanc (Conca de Barberà), també han passat a sortir cada dia. Es continuen distribuint a particulars, petits comerços i cooperatives de consum, però n’ha augmentat la demanda: “Ara hi ha dies que no em queda producte per vendre, però no puc augmentar la producció ni m’interessa, si el que vull és mantenir la qualitat”, reflexiona. Com ell, altres petites productores del territori es troben en la mateixa situació: una producció limitada que intenta estar al nivell de la demanda actual segons la capacitat de la mateixa explotació, des de la producció a la distribució, però que no saben fins quan podran sostenir.

Les petites empreses productores i el mercat ecològic en particular estan fent un gran esforç per adaptar-se a les nombroses restriccions i condicions imposades per la situació actual. No només han pres les mesures necessàries d’higiene i seguretat per evitar qualsevol risc de contagi en l’entorn laboral, tant pel que fa als productes com amb els clients, sinó que han buscat formes i estratègies per mantenir la clientela i vèncer les dificultats. Noves formes de pagament, l’ampliació del radi de distribució, el transport a domicili o alternatives a les formes de comercialització habituals en són alguns exemples. Combaten la incertesa des d’un sistema que no sempre els ha fet costat, que en l’àmbit institucional ha donat suport al producte de proximitat, però que en aquests moments prioritza que les persones comprin als supermercats.


El repte del transport, la distribució i l’excedent

Als Països Catalans, el sector agroecològic és divers i està molt repartit pel conjunt del territori. Això feia que el transport i la distribució fossin la principal dificultat fins ara. Amb la crisi del coronavirus i el tancament d’hotels, restaurants i menjadors escolars, s’hi ha afegit un excedent de producció que es va acumulant o acaba malbaratant-se si els productes no arriben a noves consumidores.

Davant la problemàtica, Arran de Terra ha creat Abastiment agroecològic, una iniciativa que estableix les bases d’una xarxa de suport mutu entre productores de Catalunya per facilitar la distribució dels seus productes. “Estem intentant donar respostes d’urgència a productores i facilitar l’enllaç amb consumidores, petit comerç i distribuïdores”, explica Ana Correro, sòcia d’Arran de Terra. Per ara, ja són gairebé 150 productores adherides de diversos sectors, des de la fruita, les verdures i les hortalisses, a la ramaderia, els formatges i el pa, entre altres.

Des d’Arran de Terra, associació que promou l’agroecologia i la sobirania alimentària pel desenvolupament local, tenen molt clar que el transport és una de les dificultats principals a resoldre durant aquest estat d’alarma

I és que des d’Arran de Terra, associació que promou l’agroecologia i la sobirania alimentària pel desenvolupament local, tenen molt clar que el transport és una de les dificultats principals a resoldre durant aquest estat d’alarma i, per tant, una de les prioritàries: “Estem oferint un servei que respon a les necessitats de la pagesia i també del consum”. Per fer front a aquestes dificultats, els territoris també s’han organitzat creant vincles. És el cas de la campanya Menja’t l’Alt Urgell o la Xarxa Agroalimentària de la Cerdanya, iniciatives que reuneixen productors locals per oferir nous canals de venda i distribució dels seus productes.

Helena Guillén, de la Formatgeria Montmalús, ens explica com està canviant la situació a la Cerdanya des de la propagació de la COVID-19: “Aquí, fins ara, anàvem molt enfocats a restauració i turisme i està bé que diversifiquem els nostres canals per arribar molt més a la població local”. Per això han obert dos punts de distribució, un a Bellver de Cerdanya i un altre a Puigcerdà. Malgrat que les comandes encara són poques, tant persones consumidores com les productores coincideixen amb la utilitat d’aquests vincles més enllà de l’excepcionalitat present.

Imatge d’una de les productores associades a la Xarxa Agroalimentària de la Cerdanya |Arxiu

 

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un dels territoris on hi ha més població confinada i on es fa més palesa la necessitat de desenvolupar un mecanisme que permeti apropar producció i persones consumidores. Des del Parc Agrari del Baix Llobregat, on es conreen 3.300 hectàrees d’horta, s’ha fet una crida a la població perquè consumeixi producte de proximitat. “Si afavorim el sector primari també afavorim que la gent no es mogui tant i que compri prop de casa”, afirma Gemma Francès, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Des que ha començat l’estat d’alarma, aquesta institució pública de gestió del territori s’ha centrat a donar suport al sector agroalimentari donant-li visibilitat, creant una estratègia de comunicació conjunta i difonent la informació de la pagesia. Per ara, la web del Parc ofereix una llista dels pagesos que fan servei a domicili, s’ha augmentat la presència a les xarxes socials mitjançant l’obertura d’un compte d’Instagram i un a Twitter i aviat s’iniciarà una campanya per donar a conèixer productes locals com les carxofes del Prat o els espàrrecs de Gavà. “Els pagesos segueixen treballant perquè és una activitat essencial, però als mercats hi ha algunes parades que han hagut de tancar i a Mercabarna ha baixat molt la compra de productes, especialment d’aquells que anaven a restauració. Cal trobar noves vies”, afegeix Francès.


El coronavirus com a oportunitat

Tot i ser una situació complexa pel sector, hi ha qui veu en aquesta crisi una oportunitat. “Aquest moment està servint per visibilitzar que hi ha pagesia al territori disposada a oferir el seu producte i moltes consumidores també s’adonen que els supermercats no poden ser l’única alternativa d’abastiment alimentari”, afirma Ana Correro.

Cooperatives i grups de consum han hagut de realitzar canvis en el sistema organitzatiu, no només per les limitacions dictades pel Ministeri de Salut, sinó també davant l’arribada de l’increment de la demanda

L’existència d’alternatives alimentàries com les cooperatives i grups de consum han crescut en els darrers anys i cada vegada són més les persones que opten per productes de proximitat i ecològics lligats al territori. Davant la situació actual, coincideixen que han hagut de realitzar canvis en el sistema organitzatiu no només per les limitacions dictades pel Ministeri de Salut, sinó també davant l’arribada de noves membres i l’increment de la demanda. Ruben Luna, voluntari de Som Alimentació, una cooperativa valenciana de recent creació, explica que en les darreres setmanes han anat a la botiga nous clients del barri que habitualment no ho feien i alguns fins i tot s’han fet socis. Un altre dels canvis que ha hagut d’abordar ha estat el de reduir l’horari del seu únic punt de venda per mantenir la seguretat de les seves treballadores, restringint-ne l’accés a les persones voluntàries i plantejant noves formes de distribució.

Des de la Generalitat de Catalunya s’ha engegat la campanya #alimentsdeprop per facilitar el contacte entre els consumidors i els productors agroalimentaris locals (agricultors, ramaders i pescadors) en aquest context d’excepcionalitat. Totes les iniciatives sumen si el que s’aconsegueix és fidelitzar les persones consumidores. “Seria bo que aquella ciutadania que ara ha començat a comprar a la pagesia es fidelitzi. Aquells que no compraven amb cistella o directe a pagesos i ara comencin, vegin que el producte és de més qualitat, bo i fàcil d’obtenir. Això suposarà un benefici pel mateix pagès, que podrà adaptar la seva estructura i consolidar els canals de comercialització”, afirma Francès.

Botiga de Som Alimentació a València |Lucas Guerra

 

La petita pagesia proveeix aliments frescos, de qualitat i de proximitat, però a més té cura de l’entorn perquè és la responsable de la gestió del territori i del manteniment del mosaic agroforestal, assolint la doble funció imprescindible de mantenir els territoris vius i assegurar la sobirania alimentària. Cal escollir les productores locals, siguin ecològiques o no, perquè són les úniques capaces d’evitar situacions com la present. En paraules del biòleg Rob Wallace, “per reduir l’aparició de nous brots de virus, la producció d’aliments ha de canviar radicalment”.

Més enllà de la present situació temporal, la forma en què decidim menjar té una importància cabdal en la vida quotidiana i la preservació dels territoris. “La gent torna a tenir consciència de la seva alimentació, de com triar els productes i de com cuinar-los”, explica Ana Carrero. “Esperem que la presa de consciència de consumir proximitat segueixi més enllà del confinament!”, afegeix. Esperem que el virus ens converteixi en consumidors conscients.