Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Entitats del Raval de Barcelona demanen implicació municipal per evitar el desnonament d'un local okupat per col·lectius socials

L'immoble que ocupen col·lectius com l'Espai de l'Immigrant, el Sindicat Manter o La Caracola (que dóna suport a dones grans sense llar) va estar a punt de ser desallotjat el passat 13 de març i les entitats del barri del Raval de Barcelona temen una nova ordre de desnonament amb data oberta quan acabi la suspensió dels procediments dictada mentre duri la crisi sanitària del coronavirus. Des del Consistori veuen amb bons ulls la tasca que es duu a terme a l'espai, anteriorment ocupat per narcotraficants, però no es mulla sobre la possibilitat d'adquirir l'edifici, tal com demanen els col·lectius ocupants, i apel·la a responsabilitat del grup propietari (InmoCaixa, filial de CaixaBank) a l'hora de donar una alternativa als grups que usen l'espai

El local que ocupen diverses entitats que treballen amb col·lectius vulnerables al barri del Raval de Barcelona, L’Espai de l’Immigrant del Raval, i altres col·lectius sorgits al voltant d’aquest, com el Sindicat de Manters i el grup de protecció de dones sense llar La Caracola, van estar a punt de quedar-se sense un espai on dur a terme la seva activitat el passat 20 de febrer, però una primera ordre judicial de desallotjament amb data oberta prevista per aquell dia,  es va suspendre a l’últim moment a conseqüència de la mediació de l’Ajuntament de Barcelona amb la propietat de l’edifici, els diferents col·lectius que ocupen la nau del barri del Raval resten a l’espera d’una nova data de desallotjament –que podria ser oberta, tal com explica l’advocat que els assessora– tot i que aquesta possibilitat ha quedat temporalment esvaïda, ja que el 13 de març el Servei de Jutjats de Barcelona va comunicar la paralització de tots els procediments de desnonament a la ciutat mentre estiguin en vigor les mesures de confinament ordenades arran de la crisi sanitària causada pel virus COVID-19.

El Sindicat de Manters i La Caracola, formen part del conglomerat de col·lectius que van néixer de l’Espai de l’Immigrant, entitat sorgida l’any 2013 amb la primera okupació d’aquest l’edifici del Raval. L’immoble en qüestió és una nau de grans dimensions situat entre el carrer d’Agustí Duran i Sanpere i el carrer del Peu de la creu. Després de l’entrada a l’Espai de l’Immigrant es van okupar més  locals que actualment fan servir els diferents col·lectius del barri i que estan ubicats a la planta baixa d’ambdós carrers.

Des del maig del 2019,  a banda d’acollir dones grans sense llar i ser la seu de diverses entitats, a l’espai s’hi duen a terme activitats d’assessorament sanitari i legal a persones migrades sense papers. De fet, l’Espai de l’Immigrant va rebre l’any 2018 el Premi Solidaritat que atorga l’Institut dels Drets Humans de Catalunya (IDHC). Fonts municipals valoren aquesta tasca i recorden que en el mateix espai hi va haver un narcopís, desallotjat després d’una operació policial: “En aquests locals s’hi desenvolupa una activitat positiva, que compleix una funció amb l’entorn i amb les persones que participen en aquests espais, una opció que sempre serà millor que no que estiguin buits”, indiquen aquestes fonts. Tanmateix el consistori assenyala a InmoCaixa, immobiliària del grup Caixabank i propietària actual de l’edifici, com a “responsable de proporcionar un allotjament alternatiu a les persones que hi habiten” i aposten per trobar “una solució satisfactòria per a totes les parts”: la propietat, els col·lectius que okupen actualment els locals i l’empresa Som Cooperativa, que s’havia mostrat interessada en comprar l’espai.

Els col·lectius que actualment utilitzen l’espai demanen a l’Ajuntament que posi sobre la taula la possibilitat de comprar l’edifici o si més no, una part

Som Cooperativa és un grup de comunicació dedicat al món de la cultura i editora de les revistes Sàpiens, Cuina, Descobrir, Experiències i Ara Llibres, entre altres, que va interessar-se per l’edifici el juliol del 2018. Aleshores, una part de l’immoble encara estava ocupat per narcotraficants, a excepció del portal 1 del carrer d’Agustí Duran i Sempere, i segons fonts de la mateixa empresa, es va arribar a un acord de compra amb l’entitat bancària un cop el narcopís fos desmantellat. Tanmateix, en el lapse de temps que comprèn el desmantellament i la compra definitiva de l’immoble, la nau es va tornar a okupar, fet que va suposar la paralització de l’operació.

Els col·lectius que actualment utilitzen l’espai demanen a l’Ajuntament que posi sobre la taula la possibilitat de comprar l’edifici o si més no, una part. Argumenten que l’activitat que duen a terme és fonamental per garantir els drets de les persones en situació de vulnerabilitat i dotar al barri de teixit social. El consistori assegura que “hi treballa”, però que “és una opció que cal estudiar bé i que en moltes ocasions no és possible, ja que els recursos són limitats” i insisteixen en la “corresponsabilitat privada”.


Controvèrsia pel decret de l’habitatge de la Generalitat

El desallotjament del bloc Llavors, ubicat al barri del Poble-sec, el passat 3 de març, podria suposar un punt d’inflexió en la lluita per la preservació la nau okupada del Raval. Aquest darrer cas ha posat en alerta els diferents col·lectius que fan ús actualment la nau del Raval, ja que podria evidenciar el criteri que prendrà l’Audiència de Barcelona a partir d’ara a l’hora de donar llum verda als diferents casos de desallotjament pendents.

El criteri està basat en l’escrit que va presentar l’Audiència provincial de Barcelona el passat 21 de febrer de 2020, en què expressava no sentir-se interpel·lada des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015, que va aprovar el Parlament. Això a la pràctica eximiria els grans propietaris d’assumir la responsabilitat sobre les persones en situació de vulnerabilitat que estan ocupant un edifici, tal com establia aquesta norma.

El jutjat de primera instància número 48, que s’ocupa del cas dels locals okupats en la nau del Raval, és també el que va donar llum verda l’ordre de desallotjament del passat 3 de març al Bloc Llavors

Arran d’aquest comunicat, el grup impulsor de la llei 24/2015 ha fet una crida als jutjats de primera instància per tal que duguin a terme una interpretació garantista de la llei basada en el respecte dels drets humans i que, per tant, les resolucions tinguin sempre en compte les parts més vulnerables i se’ls garanteixi una solució favorable. La convalidació al ple del Parlament de Catalunya del Decret Llei 01/2020, el passat 4 de març, podria ajudar a reforçar aquesta demanda, ja que obliga els bancs i grans tenidors a oferir una alternativa de lloguer social.

Tanmateix, el jutjat de primera instància número 48 que s’ocupa del cas dels locals okupats en la nau del Raval, és també el que va donar llum verda l’ordre de desallotjament del passat 3 de març al Bloc Llavors. Des de l’Espai de l’Immigrant, es temia la notificació d’una data de desallotjament quan, el 13 de març, els jutjats barcelonins van fer pública la suspensió dels procediments mentre duri la crisi sanitària i les mesures de confinament.

Articles relacionats