“Un residu perillós i que té efectes greus sobre la salut per exposició”. Així ho defineixen fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per aquest mitjà, a partir del resultat de les anàlisis dutes a terme pel Servei de Valoració Toxicològica i Medi Ambient de l’Institut Nacional espanyol de Toxicologia. Les primeres alarmes van arribar a la secció ambiental de la Fiscalia Provincial de Barcelona a partir d’una denúncia presentada per l’entitat ecologista Depana, que va ordenar l’obertura d’unes diligències d’investigació “per sòls contaminats per l’eliminació il·legal de residus a la desembocadura del riu Llobregat”, confirmen fonts municipals. A partir d’aquí, es van posar a treballar-hi els Mossos d’Esquadra, que van fer una recollida de mostres del sòl a la parcel·la ubicada entre el pont de Mercabarna i el pont de Nelson Mandela.
Un cop confirmada la perillositat dels contaminants, la Fiscalia va ordenar l’adopció de mesures cautelars, que el consistori detalla en “tancar el perímetre, senyalitzar la prohibició de pas i informar les persones que hi feien algun tipus d’activitat”. Aquest mitjà ha pogut comprovar que a la zona s’hi han col·locat unes balises de ciment per impedir el pas de vehicles i unes senyalitzacions on es llegeix “prohibit el pas, terres contaminades”. Així i tot, algunes de les balises s’han mogut els últims dies i a terra s’aprecia la marca de rodes de vehicles que hi han transitat amb posterioritat.
Un dels majors impactes que tindrà la detecció d’aquests terrenys amb contaminació serà en les obres de construcció dels nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona
Un dels majors impactes que tindrà la detecció d’aquests terrenys amb contaminació serà en les obres de construcció dels nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona. Ara com ara, la maquinària pesant no avança més enllà del pont de Nelson Mandela, a partir del qual s’ha detectat una major concentració d’aquest derivat del crom altament cancerigen. “En col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya i altres experts en sòls contaminats, l’Ajuntament de Barcelona i els executors de les obres (ADIF) estan treballant en una campanya d’anàlisi necessària per conèixer l’abast de la contaminació en aquest àmbit i com poder procedir a la descontaminació. Aquestes actuacions s’han d’executar abans de les obres dels accessos viaris i ferroviaris”, confirmen fonts municipals.
José Garcia, portaveu de Depana, denuncia que “l’avaluació mediambiental d’aquests projectes es va fer sense considerar el greu efecte que el moviment d’aquestes terres, altament contaminades, podria suposar per a la salut dels treballadors implicats en les obres, així com per al veïnat de la zona, el recinte de Mercabarna i el mateix riu Llobregat”. Així i tot, després de l’obertura de la investigació, es mostra satisfet i assevera que “per fi s’assumeix la realitat i es reconeix la gravetat de la contaminació per crom hexavalent en aquest entorn a cel obert”. Amb Garcia visitem la zona, acompanyat de Joan Manel del Llano de la plataforma Zeroport i equipats amb mascaretes i procedint a la neteja a consciència del calçat un cop finalitzada la ruta a peu. Comprovem que els cristalls de cromites són presents en totes les superfícies i que qualsevol ventada els pot transportar a zones properes, com el recinte de Mercabarna o les desenes d’hortes i casetes autoconstruïdes que s’han alçat els últims anys en plena llera del Llobregat.
L’origen de la contaminació es remunta a la fàbrica Productos Electrolíticos SA (PESA), una filial de la multinacional Bayer que es va instal·lar en aquest punt de la Zona Franca l’any 1946
L’origen de la contaminació es remunta a la fàbrica Productos Electrolíticos SA (PESA), una filial de la multinacional Bayer que es va instal·lar en aquest punt de la Zona Franca l’any 1946. Segons consta a la denúncia presentada per Depana davant de la Fiscalia, en els anys vuitanta del segle passat ja “es va substanciar un procés penal pel qual varen ser condemnats diversos responsables de la fàbrica”. Tot i que l’empresa va haver de tancar i va ser enderrocada a principis dels anys noranta, “tones de residus de crom i d’altres minerals van quedar en el sol i el subsol”. L’entitat ecologista calcula que el gruix de la capa de terra contaminada podria arribar als tres metres, en una superfície d’entre dues i tres hectàrees.
Un dels aspectes que més crida l’atenció d’aquest cas –que ara s’investiga– és que totes les institucions competents (Ajuntament de Barcelona, Autoritat Portuària de Barcelona, Generalitat i ministeris espanyols de Foment i Medi Ambient) havien rebut cartes i informes de Depana des de l’any 2011, quan l’entitat va endegar una recerca amb anàlisis químiques pròpies que confirmava la presència de cromites en grans quantitats. “Ara, a les diverses administracions implicades no els queda més remei que reconèixer la presència d’aquests sòls i fer una avaluació adequada que ho tingui en compte, especialment pel que fa a les obres dels nous accessos al Port de Barcelona”, conclou José Garcia.
