Ja fa més d’un any que l’antiga escola Massana és refugi per a persones migrades. La tancada migrant va començar el 22 d’abril del 2018 a l’edifici de titularitat pública, de forma indefinida, quan feia disset anys del tancament a l’església del Pi. Però ara comença un compte enrere. El passat 2 de juliol, l’Ajuntament va comunicar l’obertura de l’expedient per a la “recuperació de la possessió de la finca municipal”, que es troba a la plaça de la Gardunya. Des d’aleshores hi ha un termini de deu dies perquè les ocupants acreditin i aportin els títols que “poguessin legitimar la seva ocupació”. Eloísa, activista vinculada a la tancada, ha explicat a la Directa que presentaran les al·legacions pertinents i assegura que “sense un lloc on viure en les mateixes o millors condicions que a la Massana” no marxaran.
L’obertura de l’expedient va ser resolta amb data de 14 de juny per la Regidora del Districte de Ciutat Vella, aleshores encara Gala Pin. El text preveu que si transcorren els deu dies sense que les ocupants “acreditin suficientment la legitimació de l’ocupació”, es procedirà a notificar el termini previst en el Realment de Patrimoni dels Ens Locals perquè desallotgin voluntàriament la finca i una data de desnonament “si s’escau”. L’objectiu del Consistori és poder ampliar-hi l’espai del teatre de la Biblioteca de Catalunya, que gestiona la companyia La Perla 29. Un acord, que mentre fonts municipals apunten que és anterior a l’ocupació -de principis de 2018-, el document, que comunica l’obertura de l’expedient, indica que té el seu origen en l’informe de l’Institut Municipal de Cultura de 10 de desembre de 2018, quan la Tancada ja feia més de set mesos que estava en marxa.
Actualment, a La Massana hi viuen unes 35 persones, la majoria en una situació administrativa irregular i només dues en tràmit d’asil. Tot i així, Eloísa subratlla que cada vegada hi arriben més persones que demanen quedar-s’hi: “està pleníssim i estem derivant algunes persones a altres espais”. La majoria de persones són originàries del Marroc, però n’hi ha d’altres països que tampoc tenen ingressos i com a molt, explica l’activista, accés a un menjador social.
Mahdi tenia tretze anys quan va marxar del Marroc amagat sota camions de mercaderies i burlant pels pèls els controls policials amb làsers i gossos a les duanes. Va passar per dos centres de menors, però quan va fer divuit anys va quedar al carrer sense permís de treball i, per tant, sense possibilitats de guanyar-se la vida i tenir un sostre: “He estat durant un temps dormint al carrer, a Montjuïc, i ara fa tres mesos que visc a la Massana”, explica. Per ell, “és un espai que necessitem, no tenim alternativa, i és molt important comptar amb un lloc on dormir, estar acompanyat, poder dutxar-se… només així pots pensar què pots i vols fer”. En canvi, Rooney té trenta anys i només fa quatre mesos que va arribar, fugint del nord de Nigèria. Ha demanat asil per raons polítiques amb l’acompanyament de la Creu Roja, explica, però no té cap lloc on viure. “La Massana o resistir”, sentencia Khadija, una de les deu dones que viuen a la Tancada Migrant. Denuncia que no té papers ni feina i que necessita un sostre. Deixant els seus dos fills -de dotze i tretze anys- al Marroc, va anar a treballar en condicions “duríssimes” en la recollida de la maduixa a Huelva i va decidir marxar cap a Barcelona, on va arribar el 22 de març, però només fa dues setmanes que viu a La Massana.
La desena de reivindicacions que la Tancada Migrant va fer arribar tant a l’Ajuntament, com a la Generalitat i al Govern espanyol han quedat pràcticament totes en paper mullat. La majoria estaven vinculades a la Llei d’Estrangeria, competència de l’Estat, però no totes. De les que incumbeixen el Govern municipal, s’ha donat resposta a la demanda d’agilització de l’empadronament a les persones en situació de vulnerabilitat, sense domicili fixe o que no poden acreditar domicili. Tot i que la demanda de despenalització de la venda ambulant depèn de l’Estat, la Guàrdia Urbana és la que actua contra els manters i ha mantingut la persecució de la venda ambulant en aplicació del Codi Penal. El col·lectiu denuncia que la Generalitat de Catalunya no ha fet cap pas per atendre o intervenir en la resta de demandes, que van des de no haver de disposar d’un contracte laboral per poder iniciar un procés de regularització a l’Estat fins a emprendre mesures específiques per a l’abordatge de la violència masclista a dones migrades. En relació amb l’àmbit del treball, la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, juntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, van endegar el programa ACOL el passat mes d’agost, una línia de subvencions per a la contractació de persones per part d’entitats socials que estiguin en procés d’arrelament. Els requisits per optar-hi són estar empadronat des de fa 3 anys a l’Estat espanyol, els dos darrers a Catalunya, i tenir els requisits per poder obtenir una autorització de residència per arrelament social.
Des del Consistori argumenten que durant tot el temps d’ocupació, els serveis municipals han estat en contacte amb les persones que pernocten a la Tancada, per tal de detectar possibles “casos d’alta vulnerabilitat” per reallotjar-les. En canvi, Eloísa lamenta que s’ha demanat una reunió amb l’alcaldessa i no han obtingut cap resposta.
