L’any 2004, l’Ajuntament de Godella (Horta Nord) va aprovar la construcció de 470 habitatges a la muntanyeta de la Torre del Pirata. No obstant això, la crisi econòmica de l’any 2008 va permetre que aquestes obres no s’executaren i que aquest entorn natural es mantinguera verge. Més d’una dècada després, en 2018, el ple de l’Ajuntament va declarar la nul·litat del projecte i va retirar a l’agent urbanitzador, l’empresa Cañada de Trilles SL, el dret a construir en la zona. Tanmateix, el 2020, amb la pandèmia com a teló de fons, l’aparició d’unes excavadores a la muntanyeta ha fet saltat les alarmes entre el veïnat, que ha començat a mobilitzar-se contra la reactivació del programa d’actuació integrada (PAI) la Torre del Pirata, uns terrenys que fa més de cinquanta d’anys eren horta productiva, però l’any 1940 van ser expropiats i classificats com a sòl urbanitzable.
La Torre del Pirata és un espai amb molta biodiversitat. Segons explica Diego B. Escrivà, membre de l’Associació contra les Inundacions i en Defensa del Medi Ambient de Godella, sota aquests terrenys se situen diferents aqüífers i ramals del barranc dels Frares de Godella que proporcionen recursos hídrics a les llauradores. “No és el moment de perdre’ls. A més a més, si s’hi construeix a sobre, el problema de les inundacions i del sanejament s’agreujaria”, adverteix Escrivà, qui subratlla que tant Godella com Rocafort tenen greus problemes d’inundacions i de sanejament d’aigües des de fa molts anys, i aquest projecte suposaria la destrucció d’un bosc que actua de barrera per a contenir inundacions i evitar el desbordament del barranc.
El projecte no només perjudicaria l’entorn de la Torre del Pirata, sinó també la biodiversitat de les parcel·les més pròximes, “com la pedrera de Godella, d’un gran valor històric”, matisa Escrivà, per a qui, davant la situació de crisi mediambiental, “no s’entén que avui dia es permeten aquestes construccions en zones verdes”. “Els criteris de construcció no s’han adaptat a les noves normatives i lleis de territori, que ara són més exigents”, afegeix. Per la seua part, Sandro Pons, secretari d’organització de Compromís a Godella, ha assegurat que estan treballant amb l’agent urbanitzador “perquè no es provoquen més inundacions”. “Volem fer un desviament per les pedreres de Godella i en un futur fer un parc comarcal”, argumenta.
Tant Godella com Rocafort tenen greus problemes d’inundacions i de sanejament d’aigües des de fa molts anys, i aquest projecte suposaria la destrucció d’un bosc que actua de barrera per a contenir inundacions
En la mateixa línia es posiciona l’Associació Salvem la Torre del Pirata, que assenyala que, a banda del seu valor mediambiental, la Torre del Pirata també té un gran valor patrimonial, ja que sempre ha sigut una zona de gaudi per al veïnat. Pepe Mas, vicepresident de l’associació, denuncia que l’empresa, que segons l’Ajuntament només estava fent “estudis geotècnics”, ja ha creat “quatre noves vies d’accés”. I subratlla: “Les cases no són necessàries. Volen construir sobre els pulmons del nostre territori”. El valor social i mediambiental d’aquesta zona ha tingut i té molt de pes en les mobilitzacions que s’han fet contra l’edificació, les quals han incidit en el fet que la COVID-19 ha fet palesa la importància de cuidar el medi ambient.
La reactivació del PAI de la Torre del Pirata arriba a l’Agència Antifrau
El quid de la qüestió ve amb la validesa o no de l’actual contracte amb la promotora per construir en aquesta parcel·la. Irene Ferré, regidora i portaveu del grup Unides Podem a Godella, explica que el govern municipal, format per Compromís i PSPV, ha estat actuant amb “certa opacitat” davant les veïnes i els membres dels diferents grups polítics. El PAI es va anul·lar l’any 2018, però, en gener de 2020, el projecte va renàixer de les seues cendres quan el govern local va portar a ple la caducitat de la caducitat del PAI, una mesura que implica restituir el contracte tal com existia l’any 2018. Ara, Ferré denuncia que aquesta aprovació “s’ha dut a terme de manera gairebé urgent i sense donar gaires explicacions”.
Tal com explica Ferré, “no sabem qui està al darrere de tots aquests moviments”. I afegeix: “En el seu moment, la promotora va fer fallida, però no sabem amb qui es reuneix ara l’Ajuntament, ja que no en rebem respostes”. La Directa ha contactat amb Compromís Godella, però la formació no ha volgut especificar quin és el nom de l’agent urbanitzador actual. Les diferents associacions denuncien “la irregularitat” que suposa reactivar aquest contracte. “S’ha organitzat una comissió amb gent qualificada que està estudiant la situació jurídica”, explica Mas, qui destaca que ja s’ha presentat una denúncia a l’Agència Antifrau per a estudiar el procés de reactivació del PAI, ja que consideren que viola la llei de contractes en haver-se anul·lat l’any 2018.
Des d’Unides Podem i els diferents col·lectius ecologistes del municipi defensen un nou PGOU que s’ajuste a les necessitats reals del territori, així com als criteris de sostenibilitat actuals
L’alcaldessa de Godella, Eva Sanchis (Compromís), ha comunicat públicament que revertir el procés d’urbanització suposaria pagar una indemnització elevada a la promotora, una decisió que els col·lectius no veuen tan malament. Les associacions defensen convertir l’espai en una zona protegida i pagar una indemnització al propietari a través d’ajudes europees. “Cada any es tornen molts diners d’ajudes europees que haurien de destinar-se a qüestions mediambientals i que no s’utilitzen”, remarca Mas, qui també ha denunciat l’opacitat amb la qual ha actuat el govern municipal, que a sobre ha rebut recentment el premi al Bon Govern de la Federació Valenciana de Municipis i que forma part de la xarxa de Ciutat per l’Agroecologia i del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia. “L’Ajuntament no vol reunir-se. Estem esperant resposta des de fa mesos i encara no en sabem res”, exposa Ferré.
El problema de fons es troba en un pla general d’ordenació urbana (PGOU) desfasat. “S’ha anat actuant sobre modificacions d’aquest PGOU, cosa que ha provocat un augment de les construccions, sobretot a la zona de Campolivar”, subratlla Ferré. “S’han tombat cases velles –continua–, s’han construït adossats… Tot açò augmenta l’edificació, però també la demanda de serveis”. Per això, des d’Unides Podem i els diferents col·lectius ecologistes del municipi, defensen un nou PGOU que s’ajuste a les necessitats reals del territori, així com als criteris de sostenibilitat actuals.
La situació es troba en l’aire, a causa del desconeixement i la falta d’informació. L’aposta dels col·lectius és reconvertir la zona en espai protegit. No es planteja com una “guerra” amb les institucions, però sí que demanen explicacions. “La gent vol saber què està passant. A més, amb la pandèmia ha quedat evident que la pol·lució està relacionada amb les infeccions. En un moment de desescalada no és lògic posar-se a construir”, diu Mas, qui a més de formar part de Salvem la Torre del Pirata és metge de professió. Al llarg de les pròximes setmanes continuaran les mobilitzacions per a reclamar més informació i per a evitar que a la Torre del Pirata continuen treballant les excavadores.
