L’any 2001, el Grupo VAPF, promotor i constructor especialitzat en la construcció d’urbanitzacions a la Costa Blanca; projectava 488 habitatges nous a Llíber, municipi de la Marina Alta amb una població lleugerament inferior al miler d’habitants. El Pla d’Actuació Integral (PAI) Medina de Llíber, que afecta gran part de la serra de la Muntanya Llarga, es va reprendre durant la pandèmia, la qual cosa va propiciar que gran part del veïnat del poble i de la comarca s’adherís a la Plataforma Salvem la Vall per exigir la paralització del projecte.
El PAI Medina de Llíber ha provocat una intensa batalla judicial i social. Si més no, el passat mes de març s’aguditzaven les tensions entre l’empresa i el veïnat amb la represa de les obres, tot i estar aturades cautelarment pel jutjat del contenciós-administratiu número 4 d’Alacant arran d’una denúncia presentada per la formació local Compromís-Llíber i el mateix grup a la Diputació d’Alacant. A això se suma el fet que la declaració d’impacte ambiental (DIA) és de l’any 2001, per la qual cosa Compromís i Salvem la Vall defensen que està “caducada”; i que en març de 2023, en un ple de l’Ajuntament, l’alcalde de Llíber, José Juan Reus (PP), va reconèixer que VAPF no disposava de llicència d’obres. Així i tot, les excavadores no han estat només executant tasques de desbrossament, sinó que haurien picat roques i mogut grans volums de sorra, tal com va constatar Compromís en una demanda dirigida a la Unitat de Servei de Protecció de la Natura (Seprona).
El passat mes de març s’aguditzaven les tensions entre l’empresa i el veïnat amb la represa de les obres, tot i estar aturades cautelarment pel jutjat del contenciós-administratiu número 4 d’Alacant
La paralització cautelar ha estat recorreguda per la promotora. Hi ha dues interpretacions jurídiques al respecte: des de l’empresa argumenten que “el procediment judicial que se segueix en el jutjat […] es refereix a la llicència d’obres d’un col·lector del clavegueram, la construcció del qual està paralitzada”. I segueix: “les obres que s’estan executant són les de la urbanització, les quals estan emparades pel PAI, que és ferm i no és susceptible de recurs”. En canvi, Gerard Fullana, diputat a les Corts Valencianes per Compromís i una de les persones que ha estat al capdavant de la lluita judicial, opina que “no és cert que les obres [del col·lector] no tinguen res a veure amb el PAI. Si el clavegueram pot ser il·legal, com pensen construir els carrers?”. Per això, des de Compromís defensen que la impugnació del col·lector suposa l’aturada de les obres de la urbanització.
A les demandes de Compromís se sumen les denúncies que, a principis del mes de desembre, alguns membres de la plataforma van presentar davant la caserna de la Guàrdia Civil de Xaló pel mateix motiu. “Diuen que les obres del col·lector són auxiliars, que no formen part del PAI, quan el projecte, evidentment, depèn dels carrers i del clavegueram. Per tant, presentar eixes obres a banda és una irregularitat”, considera un dels portaveus de la plataforma, que prefereix mantenir-se en l’anonimat per por a represàlies.
Per la seua banda, tant el govern d’Alcalalí com el de Xaló han presentat un recurs per tal que s’ature el PAI, prenent com a principal argument la DIA “caducada”, l’escassetat de l’aigua, l’amenaça de la sequera i el context d’emergència climàtica. En juny de 2023, la Generalitat Valenciana va afegir la Marina Baixa i Alta a la llista de les comarques del País Valencià afectades per la sequera i les mesures excepcionals per fer front a la manca de recursos hídrics; i Llíber és un municipi que històricament ha patit talls d’aigua potable. El passat mes de juliol, l’Ajuntament de Xaló, en mans de Compromís, va elaborar un informe que qüestionava la viabilitat del projecte en matèria de sostenibilitat i recursos. S’hi alertava del “col·lapse hídric” i que la seua execució podria deixar sense aigua potable durant diversos mesos a l’any a Llíber, Alcalalí, Xaló, Parcent, Benissa i Benigembla, municipis de la Vall del Pop. En referència a la DIA de 2001, la promotora defensa que “està plenament vigent” i, per tant, “manca de sentit sol·licitar-ne una nova”.
D’acord amb el que ha explicat Fullana a aquest mitjà, el PAI s’engega amb l’aprovació d’un informe d’impacte ambiental favorable i amb el vistiplau del llavors conseller d’Obres Públiques i Urbanisme durant la legislatura del Partit Popular, José Ramón García Antón, malgrat l’oposició d’alguns tècnics municipals. Però, a parer del diputat de Compromís, les avaluacions anteriors s’haurien de revisar tenint en compte el context climàtic actual. Fullana fa èmfasi en el fet que fins a l’any 2021, a la documentació que avala el PAI, “no es fa referència als recursos hídrics necessaris per a construir els habitatges”. Per aquesta raó, opina que l’empresa “no vol arriscar-se a sol·licitar un nou informe” i que aquest resulte desfavorable. “Pretenen portar endavant un macroprojecte amb un permís molt dubtós de fa trenta anys”, assegura. “Part de la seua estratègia —continua— és fer pressió construint les infraestructures necessàries aprofitant-se de la dilació dels procediments judicials”.
Per a resoldre la manca d’aigua, la constructora i l’Ajuntament de Llíber estarien gestionant a contracorrent l’habilitació d’un pou que beuria d’un aqüífer. “És només un engany, perquè no seria suficient per a subministrar aigua a llarg termini”, adverteix Fullana. La VAPF, en canvi, interpreta “que els recursos hídrics són un ben disponible per al consum de la població” i que tota la ciutadania té dret a gaudir-ne malgrat “haver-se incorporat [la urbanització] amb posterioritat” al conjunt de la població de la Marina.
Tant el govern d’Alcalalí com el de Xaló han presentat un recurs per tal que s’ature tot el PAI, prenent com a principal argument l’escassetat de l’aigua, l’amenaça de la sequera i el context d’emergència climàtica
Des de Compromís també defensen que malgrat que els terrenys estan classificats com a sòl urbà d’acord amb el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), “existeix la possibilitat d’una revisió d’ofici si canvien les circumstàncies”, referint-se a l’amenaça de la sequera, que a Catalunya ja ha fet activar restriccions d’aigua. Siga com siga, es creu que és cabdal que els terrenys afectats no triguen a ser desclassificats de la seua categoria actual, si el què es vol és aturar el PAI. En aquesta línia, el membre de la Plataforma Salvem la Vall recorda que la Generalitat ha emès un informe on s’alerta de “la impossibilitat de què els nous habitatges obtinguen la cèdula d’habitabilitat si no es garanteix l’abastiment d’aigua potable a la urbanització”.
El juliol passat, alguns membres de Salvem la Vall intervingueren al ple de l’Ajuntament de Llíber i exposaren que, a banda d’una DIA actualitzada, l’empresa no disposaria d’un informe favorable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de l’Estació Depuradora d’Aigües residuals.
La plataforma denuncia “pressions”
La Plataforma Salvem la Vall ha denunciat públicament que alguns propietaris dels terrenys afectats haurien rebut “pressions a través de cridades telefòniques” per aconseguir el seu vistiplau al projecte. La Directa s’ha posat en contacte amb l’empresa per contrastar aquestes afirmacions, i ha al·legat que és “totalment fals, ja que no són conductes pròpies de la política d’aquest grup empresarial que fa anys que opera amb el mateix nom i d’una manera irreprotxable”.
El membre de Salvem la Vall entrevistat assenyala que el grup VAPF ha tractat de donar una “imatge de legalitat” a la vegada que “ha criminalitzat aquells que no comparteixen la seua manera de fer”.
Les presumptes “pressions” de l’empresa han fet recordar al veïnat el procés de construcció de la urbanització Cumbres del Sol, a finals de la dècada dels anys huitanta a la Marina Alta. “Aquesta vegada no fallarem, ho farem a distància”. És l’anònim que, segons va publicar El Temps, va rebre Guillem Pons, veí de Benitatxell, per no haver venut a VAPF alguns dels terrenys afectats per Cumbres del Sol. El projecte constava de 5.000 habitatges nous entre el Puig de la Llorença i les Morres de Benitatxell, camp de golf i un heliport, entre altres instal·lacions de luxe. Al capdavant de l’execució de les obres estava VAPF.
