L’antiga presó de Palma, situada al carrer del Cardenal Rossell, va tancar definitivament l’any 1999 i, des d’aleshores, ha estat refugi per a moltes persones que no poden accedir a un habitatge. En l’actualitat, en són més de 200 les que hi viuen i ara l’Ajuntament, propietari del recinte, les vol desallotjar. Com a resposta a la intenció del consistori, més de trenta col·lectius, organitzacions i ateneus de l’illa s’uneixen i reclamen solucions davant “una profunda crisi d’habitatge, agreujada a Mallorca per la turistificació”. Han convocat una concentració per avui divendres, 13 de març, a les set de la tarda davant l’antiga presó, al parc de Cas Capiscol.
Fa tres anys i mig que Luisa Santiago viu en un dels pisos on estaven instal·lats els guàrdies civils i els funcionaris, quan la presó estava en funcionament. Després que la seva parella deixés de treballar com a oficial d’encofrador per la pèrdua de visibilitat d’un ull, van ocupar un pis. Quan els van fer fora, van acabar pagant 70 euros per entrar a l’habitatge del recinte penitenciari. “Només ens entren 1.050 euros al mes de la incapacitat del meu company i fa vuit anys que estem en llista d’espera per accedir a un pis social de l’Institut Balear de la Vivenda (IBAVI)”, denuncia Santiago. Amb aquests ingressos, constata que és impossible accedir a un lloguer.
El cens elaborat per la Policia Local de Palma ha conclòs que hi ha 206 persones als mòduls de l’antiga presó i 60 als antics habitatges del funcionariat
Els darrers mesos, l’Ajuntament ha notificat ordres de desallotjament a 170 persones que viuen i estan censades als mòduls de la presó. En el cas que presentin al·legacions, es resoldran i s’establirà un termini màxim de quatre dies per abandonar voluntàriament el recinte. Si les persones notificades no marxen, s’iniciarà la via judicial per aconseguir una ordre de desallotjament. Fa un parell de setmanes, van instal·lar un control d’accessos, segons el consistori, per dur a terme “un cens de residents”. El cens ha conclòs que hi ha 206 persones als mòduls de l’antiga presó i 60 als antics habitatges del funcionariat, on viu Luisa Santiago. Els col·lectius denuncien que l’Ajuntament ha sotmès “a un control policial denigrant” les persones que resideixen a l’antiga presó, que es troben en una “situació de vulnerabilitat greu”.
“Nosaltres encara no l’hem rebut, però quan ens arribi, no tindrem cap altra opció que quedar-nos”, lamenta Luisa Santiago. És l’única opció que tenen la majoria de persones que hi viuen, assegura: “ningú vol anar al carrer”. Els col·lectius signants del manifest subratllen que no té cap sentit expulsar més de 200 persones “sense cap alternativa residencial real” i rebutgen un model de ciutat “per a qui la visita i no per a qui l’habita”. Jaume Pujol, del moviment Menys Turisme, més vida, reconeix que les causes estructurals de la crisi de l’habitatge són comunes al conjunt dels Països Catalans, però que la turistificació de les illes és un “agreujant bastant significatiu”. Diverses institucions en mans de PP i Vox estan desenvolupant “polítiques turistificadores i reaccionàries, que criminalitzen la pobresa i les persones migrants”, assegura.
Els col·lectius que s’hi oposen denuncien que no té cap sentit expulsar més de 200 persones “sense cap alternativa residencial real” i rebutgen un model de ciutat “per a qui la visita i no per a qui l’habita”
La realitat de l’antiga presó es replica a altres indrets de l’illa. Pujol recorda que hi ha 250 persones vivint en un assentament a Son Bordoy, on volen construir una nova urbanització, i que moltes persones es veuen forçades a viure en caravanes: “a més, ara, l’ordenança cívica els està imposant moltes traves”. El mateix Ajuntament ha comptabilitzat 156 vehicles distribuïts en diverses zones de la ciutat, com Es Carnatge, Ciutat Jardí, al pàrquing del poliesportiu de Son Hugo, a Son Güells o a Son Dameto Dalt.
Per Pujol, no es pot desallotjar persones sense alternativa i, per tant, caldria millorar les condicions de vida actuals mentre troben un habitatge: “a Mallorca hi ha moltes cases buides”. El mateix Ajuntament reconeix que disposa de recursos d’allotjament temporal, “però són limitats”. Per això, han fet una “crida a la col·laboració” tant al Bisbat com a les entitats de la xarxa per la inclusió social EAPN.
Com en altres desallotjaments administratius, el consistori s’aferra a “un increment notable d’incidents i de problemes de convivència” per agilitzar-lo. Assegura que els informes de serveis municipals “evidencien clarament l’augment dels incidents”, que han requerit la intervenció dels Bombers. En el manifest dels col·lectius, en canvi, puntualitzen que els incendis recents han estat “provocats des de fora i no per la mala situació de neteja de les persones de l’interior, com l’Ajuntament i la premsa ha intentat fer creure”.
Seguretat, salubritat, higiene i alteració de la convivència són els conceptes clau perquè l’administració pública pugui accelerar desallotjaments massius
Seguretat, salubritat, higiene i alteració de la convivència són els conceptes clau perquè l’administració pública pugui accelerar desallotjaments massius, tant en recintes públics com privats. Per tirar-los endavant són necessaris informes dels serveis tècnics municipals i l’autorització d’un jutjat. Mireia Salazar, una de les advocades de les residents a l’edifici B9 de Badalona, desallotjats el 17 de desembre de 2025, denuncia que cada vegada s’utilitza més aquesta via ràpida per forçar desallotjaments de nuclis d’infrahabitatge. En el cas de l’antic institut badaloní, la Guàrdia Urbana va elaborar un informe que alertava de “risc” pel fet d’haver modificat el cablejat elèctric. “Al·legar riscos és un camí fàcil per agilitzar desallotjaments sense garanties”, conclou la lletrada.
Els col·lectius convocants de la concentració a Palma destaquen les raons estructurals que aboquen les persones a viure en situació d’exclusió: “un sistema que posa els interessos dels rendistes per damunt dels de la classe treballadora” i “que exclou les persones migrants mitjançant la llei d’estrangeria i el racisme immobiliari”.
