En plena bombolla immobiliària al País Valencià, l’any 2005, s’aprovava el conveni urbanístic per a la construcció del PAI (Programa d’Actuació Integral) Doña Blanca Golf a la costa del terme de Torreblanca –quinze quilòmetres al nord del macro-complex turístic de Marina d’Or–, amb l’adjudicació del projecte a l’empresa Urbanitzadora Torremar S.A, propietat del conegut empresari castellonenc Javier Gimeno. El Pla consistia en urbanitzar els terrenys i construir més de 4000 habitatges –entre apartaments i habitatges unifamiliars–, tres hotels de luxe, un camp de golf de divuit forats, centres comercials, pistes esportives i zones verdes a cent metres de la platja.
Després de l’esclat de la crisi i l’aturada temporal del projecte, finalment, en juny del 2012, s’adjudicà l’obra a la Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per les societats constructores Renos y Pavasal. Un any més tard, s’anul·lava l’adjudicació perquè es van demostrar judicialment vincles entre les constructores i l’empresa urbanitzadora de Gimeno. El març del 2015, i després d’un últim intent per part de Torremar -en liquidació i concurs de creditors- de cedir la urbanització a l’Ajuntament de Torreblanca, el consistori va rescindir el contracte per incompliment, i el PAI va quedar així, aprovat però sense agent urbanitzador.
El passat mes d’octubre es van fer públiques les noves bases de licitació per l’adjudicació a un nou agent urbanitzador –amb un pressupost total de 58,5 milions d’euros. Es tracta d’un projecte pràcticament idèntic
No es fins al passat mes juliol que el projecte es reactiva, quan l’Ajuntament de Torreblanca liquida definitivament el conveni amb l’anterior urbanitzadora. Tres mesos després, l’octubre, es fan públiques les noves bases de licitació per l’adjudicació a un nou agent urbanitzador –amb un pressupost total de 58,5 milions d’euros. Es tracta d’un projecte pràcticament idèntic, però que incorpora per primer cop l’opció als propietaris de poder pagar les quotes d’urbanització amb terrenys. Actualment, més de la meitat dels terrenys sobre els quals es pretén urbanitzar el PAI són propietat de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell. Una altra empresa que té propietats dins del PAI i que actualment ofereix parcel·les a la venda per a la construcció d’habitatges és la immobiliària Torre Habitat.
Segons Juan Barceló, veí de la pedania de Capicorb –limítrof amb els terrenys del PAI- “en la reactivació d’aquest projecte hi ha altres interessos que no són precisament els de construir el complex turístic”, ja que urbanitzar suposaria fer les instal·lacions i operacions necessàries (traçat de carrers, tendit d’electricitat, canalització, etc.) en un terreny delimitat per poder edificar i dotar-ho d’infraestructures i serveis, però no la construcció d’edificis i altres instal·lacions. “Tot el món al poble sap que aquest projecte no es farà, ficaran quatre carrers i quatre faroles i marxaran. Els propietaris dels terrenys són els que han de pagar la urbanització, però el fet de declarar els terrenys urbanitzables i dotar-los d’infraestructures per edificar puja el seu valor, ja que com estan ara mateix no valen res”.
El veí també comenta que en el seu moment els terrenys es van pagar a fins 150 euros/m2, i creu que “aquestes empreses i bancs mai perden i per tant han de poder recuperar els seus diners”. Segons Barceló, l’objectiu del projecte seria “salvar els balanços negatius de grans empreses i bancs i que no facen fallida pel que han invertit. Un dels principals perjudicats en tot aquest procés seria Solvia, que és propietària de vora un milió de metres quadrats en terrenys” conclou.
Un projecte inviable i “il·legal”
Una de les principals al·legacions presentades contra el projecte, per un grup de veïns i veïnes i entitats ecologistes, es basa en què el PAI no compleix la normativa vigent establerta en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), aprovada al 2011, la qual regula el creixement de superfície urbanitzable dels municipis. En aquest cas l’ETCV preveu un creixement per a tot el terme municipal de Torreblanca de 1.842.737m2, però el PAI supera la superfície urbanitzable de tot el terme. Joan Barceló assegura que si volen licitar l’agent urbanitzador “primer hauran de presentar la ETCV”, i si no ho fan i s’aprova el projecte al plenari de l’Ajuntament, “es podria denunciar per la via penal a tots els regidors que voten a favor”. Segons el veí, “aquesta llei es va aprovar precisament per evitar que es feren aquestes barbaritats i que els municipis pogueren créixer de forma proporcional a la seua realitat”, conclou.
Altres legislacions en tràmit d’aprovació actualment a la Generalitat Valenciana, com són la LOTUP (Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge) i el PATIVEL (Pla d’Acció Territorial de l’Infraestructura Verda del Litoral), consideren que el desenvolupament urbanístic ha de ser radial i començar a partir del nucli urbà o zona urbanitzada consolidada, i que el creixement no pot ser en cordó al costat del mar. “Aquestes noves legislacions també farien inviables aquest tipus de projectes a les costes valencianes, però com entraran en vigor a partir d’abril o maig de 2018, volen donar-se pressa i licitar-ho abans” conclou Barceló. En relació a la legislació, l’últim PAI projectat al municipi- situat entre l’última zona urbanitzada i els terrenys on aniria el PAI Doña Blanca- es troba visiblement abandonat, amb obres inacabades i estructures d’edificis inhabitats.
Una de les principals al·legacions presentades argumenta que el PAI no compleix la normativa vigent que regula el creixement de superfície urbanitzable dels municipis
Anna San Ruperto, cap de comunicació de la conselleria d’Habitatge de la Generalitat valenciana, explica que tot i que ja s’han posat en marxa mesures concretes, “com fer vinculant l’Estratègia Territorial Valenciana, que fins al moment no ho era”, i el PATIVEL, que “nomes actua sobre el territori que no té cap PAI aprovat”. En aquest sentit, el cas de Doña Blanca Golf és un PAI aprovat fa anys i, per aquest motiu, “en el PATIVEL es considera un sòl transitori i es dóna cinc anys per iniciar les obres d’urbanització o per acabar-la”. Si no es compleixen aquestes condicions, “els terrenys tornaran a la seua situació anterior i podrien ser protegits sense la necessitat de fer front a milionàries indemnitzacions que haurien de pagar tots els valencians”, conclou San Ruperto. Per aquest motiu, Barceló considera “que el temps corre a favor nostre, de les veïnes i la naturalesa”.
Entitats ecologistes també s’oposen al PAI
Diferents entitats ecologistes també han presentat al.legacions contra el projecte, entre elles l’entitat ecologista Apnal-Ecologistes en Acció de Vinaròs, la qual a banda de presentar les al·legacions referents a les normatives de l’ETCV, PATIVEL i LOTUP, també denuncia que el projecte “no compta amb els recursos hídrics necessaris per al manteniment d’una suposada població de 12.000 habitants” –la qual projecta el nou PAI. Per tant, exigeixen “un informe actualitzat i amb les previsions actuals de dessecació del territori”.
L’entitat ecologista Apnal-Ecologistes en Acció de Vinaròs també denuncia que el projecte “no compta amb els recursos hídrics necessaris per al manteniment d’una suposada població de 12.000 habitants”
Altres organitzacions ecologistes, com GECEN i la Asociación Nacional Arca Ibérica, també recorden que dintre del recinte del PAI “existeix un saladar protegit per la llei 11/1994 art.15 de la Generalitat valenciana” i, per tant, demanen “l’anul·lació del projecte”. Altres al·legacions inclouen la defensa del patrimoni arqueològic i patrimonial de la zona. Totes elles, tant les presentades per les entitats ecologistes com per les veïnes, consideren necessària o bé l’anulació completa del projecte o la reelaboració integra de les bases.
