Un barranc separa, des de la serra de la Calderona, passant per les planures de la partida dels Plans fins a la mar, els termes de Puçol i el Puig de Santa Maria, a la comarca de l’Horta Nord. Entre el barranc i les primeres zones urbanitzades de la platja del Puig, a soles hi ha un camí i una platja de pedres que s’obri al Mediterrani coberta per una marjal que s’escampa fins a la carretera V-21. La marjal es troba molt pròxima a la població, que s’ha dedicat històricament a l’agricultura, i forma part de la marjaleria de l’Horta Nord, la qual va des del riu Palància a Sagunt fins al barranc del Carraixet, i abraça les marjals dels Moros i de Rafalell i Vistabella. Aquesta zona humida ha anat dessecant-se i fragmentant-se per l’activitat agrícola i les actuacions urbanístiques.
En l’actualitat, són dos projectes urbanístics els que amenacen la marjal del Puig. El primer, de sud cap a nord, consisteix en la construcció d’uns 450 habitatges i s’ubicarà a la platja del municipi, fins a la solitària urbanització de Santa Maria, un edifici de més de vint plantes que s’alça com un dolmen al costat del camí dels Plans. A l’altra banda, trinxeres i búnquers —alguns d’ells ja engolits per la mar— de la línia de fortificacions la Immediata, l’última línia defensiva de València construïda a finals de la Guerra Civil espanyola. El segon projecte urbanístic, encara en procés de definició, s’escampa fins al barranc que separa el Puig de Puçol.
La proximitat dels habitatges a la mar, a menys de 40 metros de l’aigua en algun tram, topeta amb el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral
Camions i retroexcavadores, canonades i muntonades de terra separen ara la marjal de la mar. L’inici de les obres ja ha modificat el paisatge, així com el traçat dels futurs carrers i la construcció del clavegueram. La construcció dels habitatges tan a prop de la mar, a menys de 40 metros de l’aigua en algun tram, topeta amb el Pativel (Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral), conegut com la llei de costes aprovada pel Govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem). La norma estableix que no es pot construir a menys de 1.000 metres de la costa, per la qual cosa l’Ajuntament del Puig —en mans de Compromís i el PSOE— va presentar-ne al·legacions. Ara, el nou govern del PP i Vox vol substituir la norma per una nova llei de costes que permetria executar urbanitzacions com aquestes.
Des d’Acció Ecologista-Agró recorden que, fa uns mesos, la Direcció General de Política Territorial i Paisatge de la Generalitat informava d’una possible “irregularitat” del consistori del Puig per incompliment del Pativel. L’entitat ecologista insta a impugnar el pla urbanístic no només per botar-se la llei de costes actual, sinó també per les afeccions als terrenys de la marjal del Puig i que, segons l’article 15 de la llei 11/94 d’espais naturals protegits del País Valencià, són “sòl no urbanitzable d’especial protecció”. No obstant això, aquesta marjal, tal com ve denunciant el grup ecologista, no està inclosa en la llei 11/94 i això possibilita l’explotació “descontrolada” dels ullals i pous.
Les afeccions ambientals han provocat que representants polítiques com Paula Espinosa, diputada a les Corts Valencianes pel grup parlamentari Compromís, s’hagen manifestat en contra dels plans projectats a la platja del Puig, encara que de moment descarten la via judicial contra un alcalde de la seua pròpia formació, Vicent Porta. “Des de Compromís estem posicionats en contra d’aquests dos PAI —afirma Espinosa—, per això ens hem posat en contacte amb l’Ajuntament del Puig”. Segons Espinosa, els tècnics de l’Ajuntament s’acullen a uns informes de la Conselleria d’Urbanisme per a dur a terme els projectes, però estarien fent cas omís a uns informes desfavorables de la Conselleria de Territori, la qual hauria de tenir l’última paraula.
Des d’Acció Ecologista-Agró recorden que tant Compromís com la resta de grups del govern del Botànic han tingut fins a tres “oportunitats” durant els darrers huit anys per a protegir, parcialment o completament, la marjal del Puig: el Pativel, el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) i la revisió del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana. “Independentment de qui governe, hi ha consens entre dreta i esquerra per a urbanitzar la marjal del Puig, ja que hui dia no hi ha manera que cap administració ni cap govern autonòmic, siga del color que siga, la incloga en el catàleg de zones humides”, critica Miguel Crespo, membre d’Agró.
L’administració autonòmica ja va delimitar en 2010 la zona de la marjal del Puig com a zona a protegir
Des del col·lectiu ecologista, però, afirmen que “la jurisprudència està a favor nostre”. L’administració autonòmica ja va delimitar en 2010 la zona de la marjal del Puig com a àrea a protegir, i les obres del PAI estarien dins dels límits marcats per l’administració autonòmica. A més a més, “el mateix Ajuntament, en les seues al·legacions al Pativel també reconeix que la zona és marjal, així com la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) original, de l’any 2006, i la revisió del Pla General del Puig de 2010”, expliquen des del col·lectiu. És per tot això que han sol·licitat a la Generalitat la paralització del projecte mitjançant la presentació d’un recurs i no descarten presentar una denúncia al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
“No descartem que el TSJCV no ens done la raó i hàgem d’anar a instàncies superiors, ja siga a Madrid o a Brussel·les, com va ocórrer amb el Quadro de Santiago a Benicàssim o la Marjal de Rafalell i Vistabella a Massamagrell, per les quals vàrem haver de recórrer al Tribunal Suprem per a guanyar la sentència”, recorda Crespo. Mentrestant, l’Ajuntament del Puig de Santa Maria ha argumentat a la Directa que els terrenys afectats “ja no són marjal”, en contradicció amb el redactat de les al·legacions que va presentar contra el Pativel.
“Açò ve del 98, fa ja 26 anys. Sempre hem dit que és marjal, de la mateixa manera que ho afirma la declaració d’impacte i la mateixa conselleria. L’ajuntament dirà el que dirà, però el jutge ja decidirà. Ja n’hi ha terrenys urbanitzats, polígons i urbanitzacions consolidades, parcel·les buides des de fa molt de temps, solars i descampats. Però els dos nous projectes estan fora d’ordenament jurídic legal”, rebla Crespo.
Una marjal sempre amenaçada
Segons Acció Ecologista-Agró, la causa de la sequera de les marjals de l’Horta Nord és la manca d’aigua a la mateixa marjal del Puig, que nodreix altres perquè es tracta del mateix aqüífer. “Si poguérem protegir i conservar aquesta marjal, asseguraríem també el bon estat de les marjals dels Moros i de Rafalell i Vistabella, per la qual cosa l’ideal seria gestionar-la com a una única marjal”, defensa Crespo.
Segons l’activista ecologista, un altre dels motius que expliquen la sequera de la marjal és la concessió d’ús de l’aigua a empreses del polígon industrial del Puig —com ara l’embotelladora d’aigua Aquaservice o la cervesera Font Salem, ara en poder d’Estrella Damm, agrupada baix el paraigua de Coceda SL—, així com a agricultors i a urbanitzacions. I afegeix: “En el moment en què la marjal estiguera protegida açò s’hauria de revisar, ja que caldria assegurar el mínim de cabal ecològic”.
Segons Miguel Crespo, un dels motius de la sequera de la marjal és la concessió d’ús de l’aigua a empreses del polígon industrial del Puig
La zona de la marjal del Puig ja s’ha vist amenaçada en diverses ocasions anteriors. Entre els dos plans urbanístics actuals i la V-21, fins a l’any 2014, va estar projectat el PAI Golf Mar, que contemplava un camp de golf i més de 6.200 habitatges. Des d’Acció Ecologista-Agró adverteixen que es podria reactivar en qualsevol moment i, fins i tot, alerten que els projectes actuals siguen el detonant per a fer-ho.
Pere, veí del Puig i una de les persones que als anys noranta es va mobilitzar contra el camp de golf, no té dubtes en afirmar que “hi ha una política municipal clara de degradar la marjal amb idea d’urbanitzar”. Alhora, denuncia la proliferació d’abocadors descontrolats, els baixos nivells d’aigua i la gran quantitat de canya seca que ha potenciat incendis periòdicament.
En l’actualitat, el govern municipal del Puig es troba presidit per Vicent Porta i Carreres (Compromís), que governa en coalició amb les socialistes. D’ací a dos anys, Marc Oriola Pla (PSPV), actual regidor d’Hisenda, Personal, Seguretat Ciutadana, Turisme, Festes, Benestar Animal, i de forma compartida amb l’alcalde, Planificació Territorial i Platges, s’apoderarà de l’alcaldia. Oriola té amb el seu germà una empresa immobiliària i d’administració i gestió de finques —Oriola Pla SL—, la qual cosa hauria fet pensar al veïnat que podria tenir interessos a urbanitzar la marjal.
“Aquestes eren les terres més barates del poble. Donada la gran quantitat d’aigua no feia falta ni regar. Ací s’ha treballat des de temps antic l’arròs i fèiem uns melons famosos en tota la contornà per la seua dolçor, però amb els anys tot ha anat desapareixent”, conta Pere, que encara recorda com anaren dessecant-la primer amb motors agrícoles i ara amb modernes bombes d’extracció.
“És un espoli en tota regla, i encara en volen més. Cada dia omplint i buidant milers de piscines de les tantes urbanitzacions i desenes de naus industrials punxades a l’aqüífer, a més de 80 metros de fondària per a evitar els nitrats. Si ho fan en l’Amazones, està molt malament, però ací no passa res, perquè molts no apreciem el nostre territori”, denuncia Pere.
Ara queda una marjal en procés de dessecació, on a penes n’hi ha arbres, ja que en els anys cinquanta del segle passat, per iniciativa de l’ajuntament, talaren els lledoners i oms que abastien d’ombra per a fer les barreres dels bous al carrer. Però, com conclou Pere: “Encara ens queden els fondos sequiols, i baix terra, a menys de dos metres, encara està l’aigua. Tornaran a brotar el tamarit i el canyot, perquè la marjal està i, si la deixen estar, ressorgirà”.
