Des del passat 30 de maig, l’anarquista Abel Mora està pres al centre penitenciari de Brians (Sant Esteve de Sesrovires, el Baix Llobregat) per complir una condemna de tres anys i nou mesos per un delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi. Els fets es remunten al 10 de novembre de 2018, quan el sindicat policial Jusapol va convocar un acte a l’Arc de Triomf de Barcelona per homenatjar els agents que van participar de l’operació policial Copérnico, que va acabar amb més de mil votants ferits als col·legis electorals del referèndum de l’1 d’octubre.
Aquell dia, Mora va assistir a la concentració antifeixista convocada contra l’acte de Jusapol, que va quedar bloquejada per un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra a la plaça André Malraux del barri del Fort Pienc. Després d’intentar trencar el cordó policial i dures càrregues i identificacions per part dels antiavalots contra els manifestants, la protesta va quedar desconvocada i Mora va abandonar la zona juntament amb un company, en direcció a la parada de metro d’Urquinaona.
La Directa va poder recollir el testimoni d’Abel Mora fa uns mesos, quan esperava la resposta del Tribunal Suprem al recurs de cassació que va presentar contra una sentència del Jutjat Penal 2 de Barcelona
Un cop allà, a les escales d’accés a l’andana, van topar amb un manifestant provinent de l’acte de Jusapol que portava la samarreta del grup neonazi de música Arjuna, una gorra i una bandera d’Espanya. En aquell moment, l’acompanyant de Mora va donar un cop per l’esquena a l’home, que es va precipitar escales avall i va quedar estès a terra. Seguidament, l’agressor va fugir escales amunt i Mora va sortir darrere seu instants més tard, retrobant-lo ja al carrer reduït per un vigilant de seguretat privada que l’havia interceptat. En aquest moment, l’Abel reconeix que va agafar el braç de l’agent de seguretat per ajudar el seu company a desfer-se de la immobilització.
Un mes després, els Mossos d’Esquadra els van detenir a tots dos. En el cas de l’Abel van ser agents de paisà que el van abordar quan sortia del seu domicili i el van portar als calabossos de la comissaria de les Corts, on va estar una nit abans de passar a disposició judicial i quedar en llibertat amb càrrecs. Els investigadors els van identificar gràcies a les imatges de les càmeres de videovigilància de l’estació que consten al sumari i a la informació continguda als seus perfils a diferents xarxes socials, que es detalla minuciosament en sengles informes policials en els quals els Mossos dibuixen el seu perfil ideològic.
La Directa va poder recollir el testimoni d’Abel Mora fa uns mesos, quan esperava la resposta del Tribunal Suprem al recurs de cassació que va presentar contra una sentència del Jutjat Penal 2 de Barcelona que ja havia estat ratificada per l’Audiència de Barcelona. El seu advocat d’ofici estudia demanar que l’excarcerin aplicant-li la llei d’amnistia, però de moment Mora dorm a la cel·la tal com preveia: “No tinc cap esperança que el Suprem m’absolgui, Tinc clar que entraré a presó i ho assumeixo com una conseqüència de militar, aquell dia em podria haver quedat a casa i en lloc d’haver estat per això hauria estat per qualsevol altra cosa. Per mi és un càstig, m’ha passat perquè els Mossos ja sabien qui era”.
La descripció dels fets atribuïts a l’activista anarquista s’encaixa literalment amb el preàmbul i l’articulat de la llei d’amnistia
La descripció dels fets atribuïts a l’activista anarquista s’encaixa literalment amb el preàmbul i l’articulat de la llei d’amnistia, tant pel context en què es van produir com per la reivindicació concreta de la contramanifestació que fou l’origen de l’incident: un enfrontament amb un individu amb simbologia espanyolista i neonazi en el marc d’una protesta contra l’homenatge als antiavalots de l’operació Copérnico que el sindicat policial Jusapol feia en el primer aniversari de les càrregues contra els col·legis electorals del referèndum de l’1 d’octubre.
De l’encobriment a la coautoria
Abel Mora s’ha sentit assenyalat perquè durant els darrers anys ha tingut diversos procediments judicials oberts i ha patit identificacions per mobilitzacions socials i desallotjaments d’espais okupats. Algunes han estat presencials per part d’agents policials, però la majoria d’elles s’han obtingut mitjançant fotografies, vídeos, informació a les xarxes socials o seguiments presencials per part d’agents de paisà, tal com es pot comprovar donant un cop d’ull a la seva fitxa policial. “Barregen coses de forma tendenciosa per generar l’imaginari en la jutgessa que jo soc una persona violenta”, assegurava en referència als testimonis policials durant el judici, en què els Mossos van actuar d’ofici i després es va sumar l’acusació particular del neonazi.
El judici es va celebrar l’octubre de 2021 i només es va presentar Mora, ja que el seu company es va esfumar durant la fase d’instrucció i ha estat condemnat en rebel·lia perquè es desconeix el seu parador
El judici es va celebrar l’octubre de 2021 i només es va presentar Mora, ja que el seu company es va esfumar durant la fase d’instrucció i ha estat condemnat en rebel·lia perquè es desconeix el seu parador. “Jo no vaig empènyer el neonazi escales avall, però em condemnen per coautoria perquè determinen que vaig ajudar a escapar el meu company i diuen que tot era premeditat, quan jo vaig assegurar que no era així”. De fet, l’acusació particular demanava una condemna de cinc anys per coautoria i de dos per encobriment, però això no era compatible i finalment la condemna ha estat de tres anys i nou mesos només per coautoria. “Una de les coses que he tret en clar és que és igual que siguis honest al jutjat”, conclou Abel Mora.
El Tribunal Suprem determina que Mora vigilava l’entorn perquè el seu company empentés el neonazi, que va patir unes lesions que van trigar dotze dies a guarir i li van causar cinc dies de baixa laboral a banda d’una seqüela amb un perjudici estètic “moderat” que li suposarà una indemnització de nou mil euros. Segons Abel Mora, el fet que el manifestant en la protesta de Jusapol portés una samarreta d’Arjuna “demostra que sí que era nazi”, malgrat que ell mateix ho va negar l’endemà dels fets en declaracions al portal Okdiario, afirmant “la vaig comprar perquè conec al cantant i m’ho va demanar, però no sabia que el grup era nazi”.
Marxa a Brians
El grup de suport a Abel Mora i el col·lectiu Ègida – Defensa Col·lectiva Anarquista han convocat per diumenge 9 de juny una marxa fins al centre penitenciari de Brians per reclamar la llibertat del pres anarquista. La mobilització arrencarà a les onze del matí de l’estació de RENFE de Martorell (el Baix Llobregat) i ha estat difosa per les convocants juntament amb un comunicat, on afirmen que “les presons del territori ocupat per l’estat espanyol tornen a tenir un altre pres anarquista, un altre pres per haver lluitat”.
El grup de suport a Abel Mora i el col·lectiu Ègida – Defensa Col·lectiva Anarquista han convocat per diumenge 9 de juny una marxa fins al centre penitenciari de Brians per reclamar la llibertat del pres anarquista
Una membre del grup de suport reflexiona “hi ha certs delictes que s’imputen a activistes en el marc d’accions pacífiques i d’altres que tenen a veure amb l’acció directa, i això serveix l’estat per generar una dicotomia entre activistes bons i activistes dolents”. Des del grup de suport han fet xerrades i actes de suport a Abel Mora durant els cinc anys durant els quals s’ha allargat el procés judicial. Un dels elements centrals del seu discurs és el delicte d’odi, recollit al Codi Penal espanyol: “Es va reivindicar com una llei per protegir les minories i al final el sistema també ho ha fet servir per anar contra l’activisme”.
No obstant això, tenen clar que “les lleis i la justícia està feta per perseguir als pobres i a la dissidència, per això volem sortir del llenguatge de culpables o innocents, perquè si l’Abel hagués estat el responsable dels fets pels quals el condemnen seguiríem donant-li suport de la mateixa forma, no volem caure en el victimisme”. De fet, al final del seu comunicat fan una “crida a la solidaritat activa” i anticipen que el 22 de juny “ens tornarem a trobar als carrers, perquè ens sobren els motius, perquè l’únic llenguatge que entén el poder és el del conflicte”.
