El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigracions ja ha començat els tràmits per reconvertir l’antiga base militar d’Aitana, situada en Alcoleja (Alacant), en un centre de primeres arribades de persones sol·licitants de protecció internacional. Des dels anys cinquanta, el cim d’Aitana ha estat ocupat per aquest esquadró d’alerta i control anomenat EVA número 5, abandonat fa més de huit anys i que, ara, el Ministeri rehabilitarà amb els fons europeus Next Generation.
El futur centre d’acollida de refugiades comptarà amb dues parcel·les de més de 53.000 metres quadrats, formades per huit edificis residencials que, una vegada restaurats, tindran capacitat per a 600 persones. A més, es preveu habilitar 500 places addicionals per emergències a l’altre costat de la carretera, on no hi ha cap edifici. El cost de l’obra s’estima que serà de 26 milions d’euros.
El projecte s’ha trobat amb l’oposició de la plataforma veïnal Salvem Aitana, que posa en relleu les carències de la reconversió. La portaveu de l’organització, Raquel Ramón, explica que no existeix cap estudi d’impacte ambiental ni urbanístic que avale que l’obra no suposarà danys en el territori.
De fet, es tracta d’una zona protegida per la Xarxa Natura 2000, que alberga espècies en perill d’extinció i que està molt a prop del parc zoològic Safari d’Aitana. A més a més, Ramón destaca la dificultat i el perill que suposaria evacuar més de mil persones en cas d’incendi, ja que no existeix una xarxa de carreteres adaptada ni transport públic.
“Construir centres d’acollida en llocs relativament aïllats promou que siga més difícil monitorar el compliment dels drets bàsics de les persones refugiades”, denuncia Maria Creixell, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres
Alcoleja és un poble de muntanya on, en hivern, les temperatures són molt extremes, la població està molt envellida i sols hi ha censades 177 habitants, segons l’Institut Nacional d’Estadística. El volum de persones que el centre preveu arribar a acollir multiplicaria per sis la població habitual del municipi.
“No es busca conservar els drets humans d’eixes persones, eixa ubicació no és idònia per a ningú”, assenyala la portaveu de Salvem Aitana. Ramón remarca que el centre sanitari municipal està col·lapsat i que l’Hospital d’Alcoi, el més proper, també. “És sobresaturar serveis d’una zona que ja els té saturats”, apunta.
Per Maria Creixell, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres, construir centres d’acollida en llocs relativament aïllats “promou que siga més difícil monitorar el compliment dels drets bàsics de les persones refugiades”.
Des de Salvem Aitana, també denuncien l’actitud de l’Ajuntament. Afirmen que, des d’agost que es va fer públic el projecte, “sols diu que té molta confiança en el Ministeri” i critiquen la “desinformació”.
Per això, l’objectiu de la plataforma és arribar fins a les 2.000 firmes per intentar aturar el projecte. En setembre es va fer pública la concessió de l’obra a l’empresa Studiomas Concept S.L. Actualment, el procediment es troba paralitzat a causa de la interposició d’un recurs especial en matèria de contractació de l’empresa Desarrollo de Proyectos NHEO S.L.P.
Un model d’insuficient acollida
No és la primera vegada que el Govern espanyol rehabilita infraestructures del Ministeri d’Interior per convertir-les en centre d’acollida de persones refugiades. Ja ho va fer a les Illes Canàries, l’any 2020, amb el Plan Canarias.
El Ministeri va gestionar almenys set campaments d’emergència en diferents punts de les illes. Un d’ells, en l’antic aquarterament militar de Las Raíces, denunciat reiteradament per les males condicions d’higiene, temperatura i menjar suportades per les persones migrades ubicades en aquest recurs d’acollida.
No és la primera vegada que el govern espanyol rehabilita infraestructures del Ministeri d’Interior per convertir-les en centre d’acollida de refugiades. Ja ho van fer a les Illes Canàries l’any 2020 i les males condicions han estat reiteradament denunciades
Creixell valora que rehabilitar infraestructures i no crear-ne de noves és una opció que “abarateix molt el cost”, però que “no garanteix les condicions d’habitabilitat” a les persones que es troben en aquests recursos, “siga pel lloc físic o siga per l’atenció que es puga donar a estes persones”, critica.
Segons observen des d’aquesta coordinadora d’entitats per a la defensa dels drets de les persones migrades, refugiades i demandants d’asil, el fet d’estar en poblacions pràcticament aïllades, amb una població local molt petita i amb poques opcions d’oci, espais relacionals i serveis, fa que el procés d’integració de les persones migrades que es troben en aquests centres sigui més difícil. Posen en dubte, de fet, un model d’acollida “sense mediació comunitària”, perquè genera que les persones acollides rebin “les conseqüències del rebuig social”.
Per Creixell, una millor opció seria construir més centres d’acollida amb menys volum de persones, ja que, per una part, no generaria tant de rebuig al poble i, per l’altra, hi hauria més garanties pels drets humans de les persones refugiades. En qualsevol cas, afirma la membre de la Coordinadora, “un espai que es destinava a usos militars dubtem que siga el millor lloc per acollir persones acabades d’arribar”.
