Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’Aquarius arriba a València entre la solidaritat i la incertesa pel futur de les nouvingudes

Malgrat les proclames solidàries formulades des dels governs valencià i espanyol davant de l'arribada de 630 persones rescatades de la Mediterrània, entitats com CIEs NO, que ahir es va concentrar al port de València coincidint amb l'arribada de la flota, i altres col·lectius socials mostren la seua preocupació pel futur de les acollides un cop acabi el permís especial de 45 dies concedit per l'Executiu de Pedro Sánchez i reclamen un canvi real de polítiques migratòries més enllà d'aquest episodi concret

L''Aquarius', amarrat al port de València / Vicent Pons

Les tres embarcacions de l’operació Esperança Mediterrània van arribar ahir a València, on van desembarcar les 630 persones de 31 nacionalitats diferents a les quals el buc Aquarius havia rescatat de les seues pasteres en l’intent de creuar la Mediterrània des de Líbia. Tot i que el rescat es va produir al mar entre les costes d’Itàlia i Líbia fa una setmana, l’Aquarius, propietat de l’ONG francesa SOS Mediterrané, es va veure obligat a navegar fins a València perquè ha estat l’únic port de la Mediterrània que li ha obert les portes. El govern valencià i l’Ajuntament de València van donar a conéixer dimarts passat la notícia i, amb el vist-i-plau del govern espanyol, es van fer les gestions necessàries perquè l’Aquarius, acompanyat dels vaixells Dattilo i Orione en els quals han viatjat més de la meitat de les persones rescatades, arribara a València.

Malgrat la solidaritat palesa tant en els governs valencià i espanyol com en el poble valencià, que aquesta setmana s’ha volcat en la futura acollida de les persones migrades, la rebuda també ha arribat carregada de dubtes sobre el futur que els espera. Després que la vicepresidenta del Consell valencià Mónica Oltra anunciara dimarts passat que totes les persones a bord d’aquests vaixells obtindrien l’estatut de refugiades, amb posterioritat s’ha vist obligada a desmentir-ho, ja que les nàufragues seran entrevistades personalment i s’avaluarà cas per cas a quin procediment s’han d’acollir. En la seua arribada al cap i casal valencià, les migrants han rebut un permís d’estància de 45 dies –segons la informació oficial– i un full amb informació per a fer la sol·licitud d’asil, a més de ser preguntades per la seua voluntat d’anar a l’Estat francés. Açò últim es deu a que el govern francés ha oferit ajudar en l’acollida, tot i que per ara es desconeix com es gestionarà aquest oferiment.


CIEs No es troba “alarmada i preocupada” pel futur de les nouvingudes 

Els vaixells s’han rebut a València amb una sensació agredolça: l’alegria d’obrir el port segur a persones que navegaven sense rumb a la mar Mediterrània, però també la incertesa de quin serà el futur d’aquestes. Tal com va afirmar dimecres passat la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, i com va confirmar ahir mateix la policia nacional en roda de premsa al port de València, cap la possibilitat que les migrants vagen a parar a un Centre d’Internament d’Extrangers (CIE) ja que no s’aplicarà cap procediment excepcional més enllà del permís d’estància de 45 dies.

Concentració CIES NO per l’arribada de l’Aquarius a València – Vicent Pons |Vicent Pons

 

Davant aquesta possibilitat, la plataforma CIEs NO es va concentrar ahir al port de València, coincidint amb l’arribada dels vaixells, per tal d’exigir el tancament dels CIE i per a informar que se sentien “alarmades i preocupades per la informació difusa i confusa” que s’estava donant al voltant del futur dels passatgers de l’Aquarius en aquestes terres. “La ciutadania està dient que vol fer una acollida digna respectant els drets de les persones que estan arribant. Li recordem a Pedro Sánchez que té l’obligació d’escoltar-nos i una oportunitat històrica per a canviar el rumb de les polítiques migratòries”, va apuntar Gema Siscar, portaveu a la plataforma CIEs NO. I va afegir: “no permitirem que cap altra persona entre als CIE. Portem huit anys denunciant la situació precària en què s’hi troben les persones allí dins i que aquests centres són forats negres de l’estat de dret”. Siscar va criticar l’actuació de la Unió Europea, qui assegura que està mirant cap a un altre costat mentre les seues polítiques migratòries estan convertint la mar Mediterrània en un cementiri.

Més de trenta col·lectius socials valencians han fet públic un comunicat insisteix en la necessitat d’un canvi real en les polítiques migratòries i exigeix l’establiment “de vies legals i segures per a l’arribada de les persones que fugen de la persecució, la guerra i la pobresa extrema”

En la mateixa línia, més de trenta col·lectius socials valencians van publicar divendres passat un comunicat en el qual celebraven el gest de les institucions d’acollir el buc, però també manifestaven la seua preocupació pel que fa al futur de les persones nouvingudes. El comunicat insisteix en la necessitat d’un canvi real en les polítiques migratòries i exigeix l’establiment “de vies legals i segures per a l’arribada de les persones que fugen de la persecució, la guerra i la pobresa extrema”. La portaveu de l’assemblea, Ángela Nzambi, assenyalava que “no podem oblidar que sistemàticament es vulneren els drets humans de les persones migrants que es troben en territori espanyol o que arriben a les nostres costes”. El manifest també sol·licitava a les administracions i mitjans de comunicació “responsabilitat i respecte cap a les persones que venen en l’Aquarius”, per tal d’evitar generar un espectacle d’una situació d’emergència humanitària. I és que més de 600 periodistes de diferents països es van acreditar per a cobrir un fet insòlit però que alhora s’ha convertit en un espectacle.

També en aquesta direcció han apuntat les declaracions de Metges Sense Fronteres i SOS Mediterrané, les dues organitzacions que s’han encarregat de traslladar les persones fins a port segur a València. David Noguera, president de MSF a l’Estat espanyol ha demanat que “s’allargue aquest compromís solidari” i ha denunciat també l’actuació de la Unió Europea. “No pot ser que les polítiques passen per damunt de les persones: s’han de canviar les polítiques per a que les peticions d’asil puguen fer-se de forma segura”.


Incertesa pel futur després dels 45 dies amb permís de residència

Les persones arribades en els vaixells han passat per un procés de reconeixement mèdic i un altre de seguretat, abans de ser traslladades o bé als hospitals o bé als centres que la Generalitat Valenciana ha habilitat per a elles. Dins de 45 dies se’ls acabarà el permís de residència que els han concedit de manera excepcional i, si no demanen asil quedaran en situació irregular administriva, el que podria suposar la seua expulsió o tancament a un CIE. “En cas que demanen asil entrarien en el procediment habitual que actualment està tardant entre un i dos anys en resoldre’s”, explica Jaume Durà, coordinador de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià, qui ahir va formar part del dispositiu d’acollida. “L’experiència ens diu que no totes les persones podran aconseguir l’estatut de refugiades si no s’aplica ningun procediment especial, perquè d’acord amb quin siga el motiu que al·leguen que els ha fet fugir dels seus països i de quin siga el seu país de procedència, entre d’altres, podran rebre’l o no”, afegeix l’advocat, qui també es mostra preocupat pel futur de les nouvingudes.

“L’experiència ens diu que no totes les persones podran aconseguir l’estatut de refugiades si no s’aplica ningun procediment especial. D’acord amb quin siga el motiu que al·leguen que els ha fet fugir dels seus països i de quin siga el seu país de procedència, entre d’altres, podran rebre’l o no”, explica Jaume Durà, del CEAR

Preocupa també la situació de les menors. En total n’han desembarcat 68 que s’hagen identificat com a tals, 46 dels quals viatgen no acompanyades, i l’acollida de les quals suposarà tot un repte en un estat on les organitzacions socials han denunciat reiteradament les males pràctiques en la protecció de les menors extrangeres no acompanyades que arriben per costes.

En paraules de Gema Siscar, portaveu de la plataforma CIEs NO, “l’Aquarius és només la punta de l’iceberg”. De fet, aquest mateix cap de setmana han arribat 1.290 persones a les costes andaluses i canàries, a més de 43 que s’han declarat desaparegudes i quatre cadàvers recuperats. L’any 2017 van arribar més de 21.000 persones per costes de l’Estat espanyol, el triple que l’any anterior. El repte que es planteja ara és l’acollida real d’aquestes persones i, especialment, el canvi en les polítiques migratòries per a evitar més morts a la Mediterrània.