Amb l’arribada de l’ultraliberal Javier Milei al govern de l’Argentina, part de la seva població va començar a mobilitzar-se. Els primers moviments del nou president van superar les prediccions. Des de l’inici, l’oposició ha protestat, tot i que ha estat, el dimecres 24 de gener, amb l’aturada general nacional, quan s’ha organitzat massivament. I ha estat, també, quan el govern ha posat en marxa, amb tota la duresa possible, la resposta repressiva contra les mobilitzacions. Les casserolades han tornat a marcar el ritme de les nits argentines, com va passar a inicis del mil·lenni. Malgrat les protestes, però, res indica que Milei es plantegi fer marxa enrere en les seves posicions, ni mostrar interès per les protestes que acompanyen les seves primeres setmanes de govern. El govern ha estat avalat per l’expresident de l’Argentina (i expresident de Boca Juniors), Marucio Macri, fins al punt que alguns ministres provenen de la coalició liderada per Macri. Així i tot, els interessos i la força de Macri podrien ser una arma de doble fil per al nou president perquè les primeres friccions ja s’estan evidenciant. En parlem amb l’activista del moviment Ni Una Menos Luci Cavallero, sociòloga investigadora de la Universitat de Buenos Aires.
Per començar, com va anar la jornada de lluita del 24 de gener?
La primera avaluació és summament positiva, feia molt temps que no es veia tanta gent al carrer. Es calcula que gairebé 700.000 persones es varen mobilitzar a Buenos Aires. A més, hi havia una gran transversalitat, va sortir al carrer gent de tots els sectors, no només treballadors registrats sinó també els moviments socials, feministes, d’inquilins, de l’esport i de la cultura. Per a nosaltres, feministes, aquesta mobilització és un gran impuls. Cal tenir en compte que, poques hores després de la manifestació, es va ajornar la sessió del Congrés per discutir l’aprovació de la llei òmnibus [que busca desregular l’economia i reduir al mínim la presència de l’Estat, entre altres qüestions]. Això té a veure amb la força de la mobilització, que està generant por a la classe política. Per tant, hem d’avançar i tornar a mobilitzar quan s’intenti votar aquesta llei la setmana vinent, i alhora pressionar perquè hi hagi un pla de lluita concret amb l’objectiu que caiguin totes les modificacions que intenta dur a terme aquest govern liberal.
Com resumiria les primeres setmanes de govern de Javier Milei?
“Avui, l’Argentina és un laboratori global del llançament d’un neoliberalisme extractivista i autoritari”
El primer mes ens mostra que es tracta d’un govern que intenta fer una reforma constitucional de facto, avassallant les institucions. Està aplicant el pitjor programa d’ajust de la història argentina. Crec que la seva estratègia es basa, d’una banda, en intentar un canvi del marc jurídic del règim d’acumulació, per via del Decret de Necessitat i Urgència i per via de la llei òmnibus. I, per l’altra, en l’aplicació d’una política d’ajust sistemàtica i profunda, la liberalització de tots els preus i la congelació de salaris i subsidis. Tot això implica, alhora, una política repressiva que està fregant metodologies vistes en l’última dictadura militar. És el cas de la intenció de prohibir reunions i la implantació de la figura d’instigador de la mobilització. Estem veient una realitat molt més ferotge i cruel del que havíem pensat i alertat en campanya. El que mostra és que, avui, l’Argentina és un laboratori global del llançament d’un neoliberalisme extractivista i autoritari. Estan experimentant fins on la societat argentina està disposada a suportar aquest model.
Com va reaccionar la societat argentina?
La societat argentina va tenir una reacció molt ràpida, sobretot el sector que no havia votat aquest govern. Immediatament, davant els primers anuncis, es van començar a organitzar casserolades a tot el país, amb, òbviament, un centre a la ciutat de Buenos Aires, una reactivació d’assemblees barrials i, també, la reactivació de la militància de sectors que, en el període del govern anterior, no estaven militant activament, com la cultura, i el sindicalisme. Hi ha una resposta i una reacció de la gent ràpida. Per ara, hi ha dificultats per sumar altres parts de la població, que van votar i van fer créixer aquest govern. Són persones que encara estan sota els efectes de la promesa que, fent un sacrifici temporal, podran aconseguir una certa millora en el futur. El repte és convocar aquests sectors de població que encara se senten convençuts pel govern de Milei.
Quines creu que han estat les mesures més problemàtiques que ja ha implementat el govern?
“Hi ha persones sota els efectes de la promesa que, fent un sacrifici temporal, podran aconseguir una certa millora. El repte és convocar aquests sectors que encara se senten convençuts per Milei”
El cor de les reformes apunta, d’una banda, a incrementar els nivells de repressió amb el protocol de protesta i amb la inclusió en la llei òmnibus d’un munt de polítiques d’enfortiment de la criminalització i de la repressió. D’altra banda, hi ha totes les legislacions que deroguen drets laborals i canvien la relació entre el capital i el treball. Un tercer grup de reformes apunten a l’estrangerització de la terra i a la venda dels recursos naturals de l’Argentina. I, també, a una liberalització absoluta de les relacions contractuals entre les persones i les corporacions.
Com veus, i com descriuries, la relació entre Mauricio Macri, expresident de l’Argentina, i Milei?
Crec que en aquest moment, Macri està preservant una certa imatge de si mateix, conscient que el govern de Milei està perdent legitimitat molt precipitadament. Des que no va aconseguir que Milei accedís a posar diversos ministres sota el seu càrrec, va començar un procés d’erosió sistemàtic i silenciós de la figura del president. En aquests moments hi ha polítics i polítiques que estan en el govern de Milei, però que tenen diàleg directe amb Macri. Ara estan molt distanciats i Macri està especulant amb la reacció de la gent en aquests primers moments de reformes i continuarà quan l’impacte de les reformes sigui més visible.
Com s’estan organitzant els moviments socials?
Estan sorgint assemblees barrials, plenàries de delegats en diferents sindicats, sectors d’afectats per les reformes del govern que s’estan començant a organitzar… En el cas del feminisme, vam fer una assemblea per organitzar-nos de cara a l’aturada d’aquest 24 de gener, per tal que fos una aturada multisectorial, una aturada que desbordi i que no només inclogui el treball formal, sinó tots els sectors que es veuen afectats per les polítiques de Milei. Parlo dels inquilins i de les inquilines, dels pagesos i pageses, de les estudiants, les artistes… Crec que tothom està en aquesta estratègia de fer una aturada multisectorial i popular. Una aturada capaç d’unificar tota la societat en contra d’aquestes polítiques.
