Segurament les darreres setmanes heu vist o sentit els anuncis de la Generalitat sobre una pròxima Assemblea Ciutadana pel Clima. Es tracta d’una eina democràtica amb la qual un grup d’unes 100 persones, escollides per sorteig estratificat —això implica que és bastant representatiu de la societat catalana— participen en diferents sessions formatives, deliberatives i decisòries, amb l’objectiu de traslladar al Govern i al Parlament una llista de propostes per millorar les polítiques referents en la lluita contra la crisi climàtica i ecològica.
Per què és útil o imprescindible una eina d’aquestes característiques? Primer de tot, perquè és evident que les polítiques actuals, aquí i arreu, són absolutament insuficients i ens porten al desastre. A l’Acord de París del 2015 es va acordar que s’havien de fer els màxims esforços per no superar un increment de temperatura d’1,5Cº per sobre dels nivells preindustrials. Doncs bé, l’Organització Meteorològica Mundial ens ha dit aquest any que tenim un 66% de probabilitats de superar aquesta xifra entre ara i el 2027 —o sigui, demà passat— superant totes les previsions anteriors. I malgrat això, els països continuen incrementant la crema de combustibles fòssils i les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Segon, perquè les dinàmiques polítiques i electorals fan difícil posar en marxa propostes en la bona direcció. Hi ha algunes empreses que necessàriament surten perjudicades si es camina cap a la necessària reducció dràstica d’emissions. Aquestes companyies, majoritàriament grans companyies transnacionals, tenen un poder immens, que es materialitza a través dels seus lobbies de pressió i del domini de molts mitjans de comunicació majoritaris.
Els lobbies dels grans fabricants de tabac van aconseguir endarrerir quasi quatre dècades el reconeixement de la incidència en la mortalitat del tabac. La diferència és que ara es tracta de la mortalitat de tot el planeta
Per tant, la confusió, la desinformació i les propostes contradictòries amb la lluita contra aquesta emergència són el pa nostre de cada dia. Els lobbies dels grans fabricants de tabac van aconseguir endarrerir quasi quatre dècades el reconeixement de la incidència en la mortalitat del tabac. La diferència és que ara es tracta de la mortalitat de tot el planeta.
Els informes de l’IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l’ONU) diuen que necessitem “canvis ràpids, amplis i sense precedents en tots els aspectes de la societat”. Però la voluntat de mantenir determinats beneficis empresarials i la por a no guanyar eleccions ens està portant a no explicar la situació a la societat amb tota la cruesa i a no prendre les mesures necessàries per evitar un caos climàtic, hídric, alimentari, migratori… En definitiva, a posar en risc el benestar i fins i tot la vida de milers de milions de persones en els pròxims anys i dècades.
Les experiències reeixides (pel que fa a les propostes) d’assemblees ciutadanes són diverses: redacció d’una constitució per Islàndia, Convenció Ciutadana pel Clima a França, Assemblea Ciutadana sobre l’avortament a Irlanda… La dificultat principal acostuma a arribar en el moment de posar en marxa les propostes, o sigui, que el govern corresponent accepti que siguin vinculants.
En el cas català, la idea de convocar una Assemblea Ciutadana pel Clima no ha estat del Govern. És una de les demandes principals del moviment internacional Extinction Rebellion (Rebel·lió o Extinció a casa nostra) i va ser acceptada pel Govern català al 2021 a partir de la lluita, desobediència civil inclosa, de moltes persones del moviment climàtic i ecologista català. Hi ha opinions que desacrediten la capacitat de les participants en l’ACC per fer propostes de qualitat en un tema complex com aquest. Aquestes opinions es basen en una concepció tecnocràtica de la política, o sigui, que els experts són els que ens ha de dir què hem de fer i com.
La idea de convocar una Assemblea Ciutadana pel Clima és una de les demandes principals del moviment internacional Extinction Rebellion (Rebel·lió o Extinció, a casa nostra) i va ser acceptada pel Govern català a partir de la lluita, desobediència civil inclosa, de moltes persones del moviment climàtic i ecologista
Com diu la Ciència Política, els experts tècnics han d’assessorar i els polítics, o les assembleistes en aquest cas, han de decidir. Un grup plural, representatiu de la societat, pot arribar a solucions consensuades que vagin, a través de la formació i la deliberació, molt més enllà. I aquí formulo una pregunta: què és més representatiu o democràtic, les propostes d’un govern escollit amb un 25% o 30% dels vots o propostes que tinguin el suport d’un 75 o 80% d’una assemblea ciutadana? I, per donar-li més legitimitat encara, es pot plantejar la possibilitat de realitzar un referèndum sobre les propostes.
Segurament, moltes de les persones lectores estaran d’acord en el fet que la democràcia no acaba de funcionar i la desconfiança en el sistema polític i el sentiment de “no ens representen” és cada vegada més ampli. Per tot això, necessitem que la ciutadania conegui aquesta primera experiència, se la faci seva i reclami als polítics que portin a la pràctica les propostes que se’n derivin. En aquesta primera experiència giraran al voltant de dues temàtiques: model energètic i model agroalimentari.
Com molts analistes polítics diuen, la democràcia està en risc, i com ens alerta des de fa temps la comunitat científica, el nostre benestar està en risc imminent si no reaccionem, com ja comencem a veure. Les assemblees ciutadanes poden contribuir a millorar clarament la situació en els dos àmbits. Aprofitem-les.
