Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L'Ateneu Popular El Rec, del barri barceloní del Fort Pienc, en perill de desallotjament

Després de dos anys d'okupació, l'antiga seu de Bankia es troba en perill de desallotjament imminent. El passat mes de novembre, El Rec va engegar la campanya #Recsistència en defensa de l'ateneu

Brindis davant del Ateneu Popular del Fort Pienc El Rec | Arxiu

El juny del 2014, arran la campanya Exigim Espais, engegada el 2013 per Arran Fort Pienc i el Casal de Joves Xiroc, es va okupar El Rec, l’Ateneu Popular del Fort Pienc, a Barcelona. El local, propietat de Bankia, es troba a la cruïlla dels carrers d’Ausiàs March amb Roger de Flor i els darrers dos anys ha anat omplint-se de vida i de projectes entrellaçats.

El sorgiment de l’ateneu del barri del Fort Pienc s’emmarca en l’onada d’okupacions de sucursals bancàries a Barcelona per a transformar-les en centres socials o ateneus, arran de la reestructuració bancària i com a mostra de rebuig a la tutela institucional. En aquell moment, molts col·lectius van apostar per l’okupació i l’autogestió com a eina per a recuperar espais i construir imaginaris alternatius al sistema capitalista, tal com va explicar la Directa.

La creació de l’ateneu s’emmarca en l’onada d’okupacions de sucursals bancàries a Barcelona per a transformar-les en centres socials o ateneus

Malgrat que l’Eixample és un dels districtes amb l’índex de població juvenil més elevat de la ciutat, no disposa d’equipaments per a joves, i només compta amb el Punt d’Informació Juvenil Calàbria. És per això que algunes de les entitats juvenils del Fort Pienc (en alguns casos amb una trajectòria de més de quaranta anys) van decidir alliberar la propietat de Bankia i transformar-la en un punt de trobada i de participació obert al barri. Des d’aleshores, al Fort Pienc han anat germinant diversos projectes i col·lectius lligats a l’espai com la Bilbioteca Marina Ginestà, la Coordinadora Jove de Música del Fort Pienc (Ampli), el grup de Percussió La Botxepienca, la batucada jove Piu Säo, la Fúria Feminista del Fort Pienc, entre d’altres. Algunes entitats com l’Esplai Xiroc, el col·lectiu d’activisme bisexual i d’altres identitats plurisexuals Enrenou i el projecte periodístic Hemisfèria, també es van sumar a omplir de vida El Rec.

Actualment, són quatre les entitats que formen part de la comissió gestora del Rec: Arran Fort Pienc, el Casal de Joves Xiroc, La Fúria Feminista i Hemisfèria. Una altra via de participació activa per a totes aquelles persones i col·lectius que no es troben dins de l’assemblea gestora són les Assembles Obertes mensuals. El dia d’avui, ja són vint les que s’han realitzat des de l’octubre del 2014, quan es va celebrar la primera.

L’Eixample és un dels districtes de Barcelona amb l’índex de població juvenil més elevat de la ciutat, però no disposa pràcticament d’equipaments per a joves

Al manifest contra el desallotjament de l’Ateneu, els col·lectius expressen que l’okupació de El Rec “ha ajudat a reforçar la reivindicació històrica d’espais on desenvolupar projectes socials, lliures de pressions econòmiques i institucionals.” Alhora que defensen l’okupació com a forma de participació activa per a l’autoorganització juvenil, des de la campanya Exigim Espais es continua reclamant l’autogestió de locals com La Casa Groga, l’antic Espai Juvenil de l’Eixample que, segons exposen els col·lectius adherits, “és un equipament municipal desaprofitat a causa de les traves administratives, els problemes estructurals permanents i la poca voluntat política per part del districte”.

Per a la Fúria Feminista, entrar a formar part de la gestió de l’ateneu els ha servit d’altaveu per a fer més visible la lluita feminista al barri i per a transformar l’entorn, ja que, segons expliquen, la presència del col·lectiu a l’ateneu “possiblement incideixi en l’imaginari de moltes persones”. Malgrat que consideren que la militància feminista va més enllà de l’espai, per la seva transversalitat, exposen: “que es trobin dones, lesbianes i trans en un espai alliberat ens permet posar sobre la taula i fer arribar a força gent que hi ha molts aspectes a treballar”. A més, afirmen que marcar-se les línies de treball des de l’autogestió “ens permet escapar de dirigismes i impediments per part de les administracions, alhora que crear estructures horitzontals i dinàmiques”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU