Gairebé un any i mig després de la mort de Marouane Aboubaida sota custòdia de l’Estat en el CIE de Sapadors de València, l’Audiència de València ha decretat el sobreseïment provisional de la causa en considerar que ni la Policia espanyola ni el personal sanitari van cometre cap delicte. No obstant això, desestima la resolució definitòria del procediment i deixa oberta “una possibilitat” per reobrir el cas, si “hi ha nous elements de judici que la justifiquen”.
El 15 de juliol de 2019, el jove d’origen marroquí es va suïcidar en una cel·la d’aïllament, després d’haver patit una brutal pallissa a mans d’altres interns i ser atès en un hospital 10 hores més tard. Aquests colps li provocaren diversos traumatismes, ocasionant-li forts dolors en el cap i la pèrdua de visibilitat en l’ull esquerre. Tot i haver denunciat amenaces prèvies i el mal estat en el qual es trobava, això no fou suficient perquè es prengueren mesures especials.
Segons la interlocutòria resolta, va poder haver-hi “assistència sanitària incompleta”, a més d’un “comportament reprovable d’algun funcionari policial”. Per això, l’Audiència insta a “valorar tot allò que va poder haver-se fet i no es va fer davant una situació com la seua”
Segons la interlocutòria resolta, va poder haver-hi “assistència sanitària incompleta”, a més d’un “comportament reprovable d’algun funcionari policial”. Per això, l’Audiència insta a “valorar tot allò que va poder haver-se fet i no es va fer davant una situació com la seua”. En el mateix auto, al qual ha tingut accés la Directa, el jutjat afirma que la seua decisió “no significa” que l’atenció rebuda per l’intern “fora irreprotxable ni que es puga derivar alguna classe de responsabilitat a conseqüència d’aquesta atenció o de la seua defunció”. Així mateix, assenyala que la resolució tan sols significa que aquesta “possible responsabilitat no és de caràcter penal”. De fet, remet a revisar el protocol d’actuació en situacions similars que es va dictar el 25 de juliol de 2019 —10 dies després de la mort de Marouane— per a valorar la conducta del personal de Sapadors. Amb aquest protocol, dictat pel titular del jutjat d’instrucció número 3 de València, Francisco de Asís Silla, s’exigia a la policia l’aplicació de fins a 16 mesures, referides a la prevenció d’intents de suïcidi i a les condicions d’aïllament, “a fi de preservar de millor manera la vida, la integritat física i els drets de les persones privades de llibertat”.
En aquesta mateixa resolució, el magistrat va establir que una “situació excepcional”, com l’aïllament, no es pot aplicar durant més d’una hora —prorrogable a una hora més previ informe del servei mèdic—, s’ha de controlar per càmeres i la persona ha d’estar acompanyada almenys per altres dues en la cel·la. Malgrat això, segons s’afirma en l’escrit de la denúncia, “Marouane va morir sol en la mateixa cel·la, dues hores després de ser aïllat, i van tardar fins a 40 minuts a adonar-se que s’havia llevat la vida”. La Campanya CIEs No de València va demanar formalment a la Delegació del Govern espanyol que comunicara si s’estaven aplicant aquestes mesures, ja que en cas contrari, “existeix un risc per a la integritat física de les persones tancades en el CIE; i fins al moment no s’ha rebut cap resposta”, afirmen des de la Campanya CIEs No a través d’una nota de premsa.
L’acusació particular veu diversos delictes
Des del primer moment que es conegueren els fets de la defunció de Marouane, tal com expliquen en l’escrit de la denúncia, Casa Marroc ha estat acompanyant la família i transmetent totes les seues reivindicacions per cercar la justícia i esclarir els fets de manera rigorosa. Per la seua banda, la lletrada de la Campanya va assumir l’acusació particular en nom de la mare del jove en el moment en què es va obrir el procediment en el jutjat d’instrucció número 10 i van poder tenir accés al mateix atestat policial que el jutge de control de Sapadors.
La defensa argumenta que la revisió de les imatges “va permetre apreciar la possible existència de diversos delictes imputables als funcionaris públics: inducció al suïcidi, tracte degradant, mal a la vida o a la integritat moral, denegació de l’assistència sanitària i altres”
A partir d’aquest document, que es va redactar la mateixa vesprada de la mort de Marouane, descriuen que “es compendien les declaracions de diferents funcionaris policials, les comunicacions realitzades arran del succeït, diversos informes sanitaris i les imatges d’algunes de les càmeres de videovigilància del CIE”, entre les quals, segons indiquen, es troben les corresponents a la cel·la d’aïllament i la del distribuïdor previ a aquesta. Així mateix, els dies posteriors a la mort, la lletrada es va poder entrevistar amb un intern que fou testimoni d’alguns dels fets ocorreguts entre els dies 14 i 15.
La defensa argumenta que la revisió de les imatges “va permetre apreciar la possible existència de diversos delictes imputables als funcionaris públics: inducció al suïcidi, tracte degradant, mal a la vida o a la integritat moral, denegació de l’assistència sanitària i altres”, segons assenyala la lletrada en el primer escrit d’acusació. Les imatges mostren diversos funcionaris policials arrossegant pel sòl el cos immòbil de Marouane i deixant-lo tirat en la cel·la d’aïllament. En aquest sentit, subratllen que “tant policies com sanitaris el visiten, alguns només l’observen des de l’espill del calabós, i altres arriben a entrar; però tots deixen el cos de Marouane tirat en terra”. Per això, la lletrada va sol·licitar que s’interrogaren diversos policies i part de l’equip sanitari. Per a l’acusació particular, aquestes imatges confirmen que Marouane “no va ser aïllat per la seua seguretat ni per la seua salut: el van arrossegar estant inconscient i el van deixar tirat en la cel·la d’aïllament, sol, sense vigilància, sense aigua, sense menjar, i amb la finestra tancada en plena canícula”, sentencien amb rotunditat en la denúncia.
Moments determinants en la seua mort
Segons mostren les imatges prèvies a la seua mort, i tal com descriuen des de la Campanya, el jove s’arrossega fins al llit; posteriorment, intenta posar-se en peus i cau a terra, davant de la porta, romanent en posició fetal, “sense que els seus custodis li presenten cap auxili”, subratllen les denunciats. Tan sols un cop després de la seua mort, tal com s’explica en l’escrit de la denúncia, apareixen en el distribuïdor tres funcionaris uniformats. “Dos dels funcionaris entren i envolten el cos. No l’inspeccionen ni li prenen les constants vitals. Un d’ells li dona dues puntades per a veure si reacciona. Després de veure que no, tampoc li pren les constants vitals”, rematen. Segons afirmen, és llavors quan “es realitza el primer reconeixement físic i amb instrumental mèdic”. En la revisió d’aquestes imatges, l’acusació particular va presentar 75 fotogrames davant el jutjat “que no es corresponien amb el moment de l’autòlisi, sinó amb el succeït des de la cel·la d’aïllament fins a l’última assistència mèdica, en considerar determinants aquests moments en el posterior suïcidi”, subratllen des de la Campanya CIEs No.
En relació amb les agressions que va patir durant els dies anteriors a la seua mort, segons recull la denúncia, l’equip mèdic de l’hospital va recomanar “repòs en llit-butaca durant dos o tres dies, davant el traumatisme cranial que presentava; i que no es realitzaren maniobres que pogueren produir un augment de pressió cefàlica (moviments bruscos de cap i coll)”. A més a més, en l’informe mèdic s’incidia en la importància que l’intern estiguera “acompanyant durant les primeres hores”, perquè “cal comprovar periòdicament que el pacient es troba correctament orientat i mou els membres amb normalitat”. També s’assenyalava que “hauria d’acudir al servei d’urgències si presentés pèrdua de coneixement, confusió o desorientació; tendència anormal a dormir, mal de cap persistent, alteració del caràcter o conductes anormals, pèrdua de força o alteració en la coordinació d’alguna de les extremitats, entre altres símptomes”. Tanmateix, des de la Campanya CIEs No asseguren que “cap d’aquestes recomanacions va ser duta a terme pel personal sanitari del CIE ni pels funcionaris policials”.
En alguna ocasió, les imatges sí que proven que el cap de Marouane es va trobar en contacte amb el sòl i, per tant, donen força a la versió de l’intern. Malgrat això, l’Audiència sentencia que “alguna de les imatges” de les càmeres de seguretat “pot suggerir un comportament reprovable, però en cap cas un acte delictiu”
Pel que fa a aquesta conducta, en l’auto judicial, l’Audiència de València, encara que sí que reconeix que “l’intern presentava lesions d’una certa entitat”, dictamina que “no integren cap classe de maltractament o tracte degradant, si els funcionaris no han sigut advertits que l’intern, per les seues lesions o el seu estat físic, no simulava, no romania en el sòl voluntàriament, o requeria una atenció especial que no se li donava”. A continuació, el tribunal accepta la versió dels funcionaris, segons la qual “no havien sigut informats que hagueren de tindre especials cures en el tractament de Marouane”. D’aquesta manera, els eximeix de tota responsabilitat, ja que “l’advertiment o informació sobre l’especial tractament que haguera de rebre l’intern corresponia al personal sanitari del CIE, en tractar-se de personal qualificat per a valorar l’estat de salut de l’intern i per a determinar, si escau, aplicar les pautes de tractament prescrites per aquest”. A més a més, en aquesta línia, el jutjat considera que no hi ha cap responsabilitat penal “per omissió del deure d’assistència sanitària, perquè el precepte sanciona la denegació sanitària, però no la presentació d’una assistència incompleta o un diagnòstic erroni”, es llegeix en l’auto.
L’audiència atorga especial importància al fet que Marouane fora examinat pel personal sanitari els dies 12 i 13 de juliol “sense que s’aprecie cap simptomatologia que indicara un tractament antidepressiu”, així com al fet que en la seua visita a l’hospital, el dia 14 de juliol, no “s’observara ni s’estimara pertinent el seu examen pel servei de psiquiatria o l’administració d’algun antidepressiu”. No obstant això, les denunciants consideren sorprenent la rellevància donada a aquests arguments, ja que també es detalla el següent: “El metge va examinar l’intern el 3 de juliol i li prescriu Alprazolán (mig comprimit diari durant quatre dies)”. A més a més, durant el matí del dia 15 de juliol, Marouane va manifestar al personal de Creu Roja que es trobava “bé”, encara que “adolorit”, i mostrava preocupació i malestar per l’ocorregut el dia anterior. Segons l’informe aportat per Creu Roja, el jove es va sentir humiliat i va ser necessari parlar amb ella fins que es va relaxar i va poder tornar “a la rutina”. En aquesta línia, a l’auto també es fa referència al fet que la doctora del centre hospitalari indicara que “havia realitzat la seua labor sense poder comunicar-se amb el pacient per la impossibilitat de comprendre’l”; una situació de la qual “difícilment poden extraure’s conclusions respecte a l’estat psicològic d’una persona”, opinen des de la Campanya.
Els agents justifiquen la seua actuació: “No volia moure’s”
Segons recull l’auto, els funcionaris van declarar que l’intern “no volia moure’s”, malgrat que existeixen indicis suficients per a considerar que no podia moure’s. Tal com exposen els agents, el matí del 15 de juliol el van conduir des de la zona d’habitacions situada en el primer pis fins a la infermeria, ubicada en la planta baixa. A la vesprada, van tornar a conduir-lo, aparentment, des del patí fins a la cel·la d’aïllament. En ambdues ocasions, segons la versió d’un testimoni —un altre intern del CIE—, van arrossegar el cos de Marouane per terra, agafant-lo de cames i braços, i permetent que el cap impactés contra el sòl, contradient així les declaracions dels funcionaris durant la instrucció del cas. Aquests, però, afirmen que el trasllat es va efectuar “en volandas, agafant-lo de braços i cames”.
Amb tot, l’Audiència dona per vàlida la versió de la policia, perquè les imatges del segon trasllat “mostren dos agents policials subjectant per mans i peus l’intern i mantenint enlaire el seu cap, sense cap risc per a la seua vida o integritat física”. En alguna ocasió, les imatges sí que proven que el cap de Marouane es va trobar en contacte amb el sòl i, per tant, donen força a la versió de l’intern. Malgrat això, l’Audiència sentencia que “alguna de les imatges” de les càmeres de seguretat “pot suggerir un comportament reprovable, però en cap cas un acte delictiu”.
Exigeixen tancar el CIE perquè no torne a succeir
Des de la Campanya CIEs No i Casa Marroc, expliquen que, independent de la rellevància penal, aquests fets constitueixen un tracte inhumà i denigrant cap a una persona privada de llibertat que no havia comés cap delicte. El portaveu de la Campanya, Adrián Vives, valora la sentència en dues parts. D’una banda, “en la sentència, hi ha comentaris que considerem positius, perquè d’una manera molt clara ens conviden a buscar responsabilitats per una altra via, és a dir, va haver-hi algun tipus de responsabilitat, però aquesta no es de caràcter penal”. D’altra banda, explica que hi ha elements de l’auto amb els quals no estan d’acord, sobretot, pel que fa a no reconèixer que Marouane va ser maltractat. “Nosaltres continuem pensant que, més enllà de la via que se’ns obri per buscar responsabilitats, hi ha una responsabilitat penal dels funcionaris cap a Marouane”. I afegeix: “Nosaltres pensem que va haver-hi un maltractament, que, junt amb la resta de coses, fou determinant a l’hora que Marouane decidirà llevar-se la vida”, rebla el portaveu.
Per la seua banda, des de Casa Marroc, detallen que per a la família de Marouane ha sigut “molt difícil” acceptar que el jove es llevés la vida. Estan convençudes que el patit per Marouane fins al moment de la seua mort va ser “determinant” en la seua decisió de llevar-se la vida. “Continuarem, junt amb la CIE’s No, fins al final”, declaren.
Ambdues entitats han organitzat aquest dimarts, 30 de març, a les 19.00 h de la vesprada, una concentració en la porta blava del CIE de Sapadors per exigir responsabilitats en el cas de la mort de Marouane i el tancament dels centres d’internament, perquè “són presons racistes on es reclouen persones que no han comés cap delicte i es violen els drets fonamentals”, han denunciat. “Continuarem la lluita en aquest procediment per fer justícia a Marouane, i pel tancament del CIE, perquè entenem que es l’única manera que açò no es torne a repetir”, conclou Vives.
