L’Audiència Nacional espanyola ha començat a executar la sentència 35/02, coneguda popularment com “el cas de les herriko tabernes”, entitats socials i culturals vinculades històricament a l’esquerra independentista basca. Aquesta sentència, ratificada pel Tribunal Suprem el 2015, preveu la confiscació de 107 locals per part de l’Estat perquè segons la fiscalia s’havien integrat en un “sistema de finançament” relacionat amb l’organització ETA.
La notícia es produeix en ple estat d’emergència arran de la crisi sanitària generada per la COVID-19, amb la majoria de població confinada a casa i coincidint amb el desplegament de l’exèrcit, que al País Basc ha protagonitzat operacions de neteja i control molt difoses pels mitjans de comunicació. “Tot i que fa temps que sabíem que en qualsevol moment es podia començar a executar la sentència, ens ha agafat una mica per sorpresa, ja que ara tothom està centrat a sortir de la situació de crisi”, afirma la responsable política de Sortu a Àlaba, Oihana San Vicente. Segons explica la formació, l’Audiència Nacional espanyola no ha enviat cap comunicació formal, sinó que han estat les mateixes associacions o usuàries dels locals afectats que s’han trobat els comptes bloquejats o han rebut notificacions de les entitats bancàries.
Segons Sortu, l’Audiència Nacional no ha enviat cap comunicació formal, sinó que han estat les mateixes associacions o usuàries dels locals afectats que s’han trobat els comptes bloquejats o han rebut notificacions bancàries
S’ha de tenir en compte que es tracta de processos judicials i administratius complexos i que solen allargar-se. De fet, d’ençà de la publicació de la sentència fins que s’ha començat a aplicar han passat gairebé cinc anys. En aquest sentit, San Vicente explica amb cautela que “en aquests moments no tenim prou informació per saber si es pot arribar a produir el tancament efectiu dels locals. L’única seguretat és que s’està començant a executar l’embargament d’alguns comptes i creiem que durant els propers dies o setmanes faran el mateix amb els comptes de la resta d’herriko tabernes incloses al sumari”.
Un procés iniciat fa divuit anys
El juny de 2105, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del cas 35/02, que fixa l’embargament dels comptes d’un total de 107 herriko tabernes –la fase que s’ha començat a executar– i, posteriorment, la confiscació dels locals per tal que l’Estat els subhasti. D’altra banda, també va condemnar alguns líders independentistes bascos, com Rufi Etxeberria, Joseba Permach i Karmelo Landa.
L’origen del cas es remunta a l’any 2002, quan el jutge Baltasar Garzón va obrir el sumari del procés contra Batasuna, formació que poc després va ser il·legalitzada arran de l’aprovació de la Llei de partits
L’origen del cas es remunta a l’any 2002, quan el jutge Baltasar Garzón va obrir el sumari del procés contra Batasuna, formació que poc després va ser il·legalitzada arran de l’aprovació de la Llei de partits, juntament amb Euskal Herritarrok i Herri Batasuna. Les diligències, que no es van acabar fins al 2008, van suposar el processament de 41 persones i l’embargament inicial d’una cinquantena d’immobles.
Es tracta d’un període en què el poder judicial espanyol va consolidar la doctrina del “tot és ETA” o, en paraules de l’advocat August Gil Matamala “l’assimilació plena del dret penal de l’enemic”. Fruit d’aquest enfocament expansiu, desenes d’entitats socials i culturals del país van resultar imputades per l’Audiència Nacional, amb episodis repressius com per exemple el tancament del diari Egunkaria (2003) o el macrosumari 18/98.
Denúncia d’un espoli
Sortu, en una nota de premsa del passat 22 d’abril, va declarar que la sentència “ha donat pas a l’espoli polític i econòmic més gran des de la guerra de 1936” i que és “un enorme robatori a l’esquerra abertzale i a Euskal Herria”. Per la seva banda, la coordinadora de Casals i ateneus dels Països Catalans va solidaritzar-se amb les entitats afectades amb el missatge següent a les xarxes socials: “l’Estat aprofita la situació de confinament per carregar contra les herriko tabernes a Euskal Herria. Com els casals i ateneus, són espais de cultura, lluita i vida”.
Avui, la situació de les herriko tabernes esmentades en el sumari és molt variada: algunes romanen tancades perquè inicialment no van poder fer front a la sentència, altres continuen obertes com a bars i d’altres s’han transformat. D’altra banda, durant l’última dècada, també se n’han anat obrint de noves, generalment gestionades per associacions amb entitat pròpia.
Avui, la situació de les herriko tabernes esmentades en el sumari és molt variada: algunes romanen tancades perquè inicialment no van poder fer front a la sentència, altres continuen obertes com a bars i d’altres s’han transformat
Més enllà del context judicial, són una realitat ben arrelada: n’hi ha unes 150 repartides arreu del territori basc –algunes, fins i tot, superen els 40 anys d’història– amb el denominador comú de ser espais culturals i polítics vinculats a l’esquerra abertzale, tot i que també acullen col·lectius i iniciatives de diversos àmbits.
Per a San Vicente, el fet que la setmana passada es comencés a executar la sentència “suposa un atac d’unes dimensions polítiques i econòmiques enormes”, per bé que avança que, a causa del confinament i de la poca informació disponible és aviat per saber quines seran les properes passes de l’Audiència Nacional espanyola i la resposta solidària que això pot generar. L’últim precedent és de 2015, un cop ratificada la sentència, quan les plataformes Libre i Eleak Mugimendua van impulsar una campanya de denúncia conjuntament amb les herriko tabernes implicades dominada per la cartelleria taronja. Aquest passat recent encara és ben perceptible en alguns locals, ja que mantenen la façana i altres elements externs d’aquest color.
