El seu nom és Herbert Kickl i, després de les eleccions austríaques del pròxim 29 de setembre, vol ser el nou “canceller del poble”. El concepte no és nou. Un altre austríac, Adolf Hitler, ja el va fer servir en el seu camí al poder a Alemanya. Per a Kickl, una provocació més. Entre elles, afirmar el 2010 que no tots els membres de les SS nazis eren criminals.
Des del 2021, Kickl és el líder del Partit de la Llibertat Austríac (FPÖ). Sota la seva batuta, el partit d’extrema dreta ha passat de ser tercer en intenció de vot a liderar les enquestes durant els últims dos anys. A tocar de les eleccions, els ultradretans aconseguirien un 27% dels vots, seguits pel 25% del Partit Popular Austríac (ÖVP), de centredreta, i el 21% del Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ), de centreesquerra. La distància entre els dos primers partits es troba dins del marge d’error de les enquestes i s’ha reduït durant les últimes setmanes.
Així i tot, l’FPÖ arriba a les eleccions com el gran favorit. Si l’FPÖ queda primer, això significaria la primera victòria per a la ultradreta en unes eleccions nacionals a Àustria. El partit de Kickl ja va demostrar la seva fortalesa al juny, quan va guanyar per la mínima les eleccions europees a Àustria, tot i que aquestes no són unes eleccions tradicionalment favorables per a l’euroescèptic FPÖ.
El partit FPÖ va ser fundat per un grup d’antics nazis el 1955. Els seus dos primers líders, Anton Reinthaller i Friedrich Peter, havien estat oficials de les SS
L’FPÖ té dues característiques que el diferencien de la majoria dels partits d’extrema dreta europeus. Forces polítiques com Alternativa per Alemanya (AfD), Germans d’Itàlia o Vox coquetegen amb el nacionalsocialisme o els feixismes italià i espanyol. Les connexions són encara més directes en el cas de l’FPÖ, fundat per un grup d’antics nazis el 1955. Els seus dos primers líders, Anton Reinthaller i Friedrich Peter, havien estat oficials de les SS durant la Segona Guerra Mundial.
Peter, que va liderar l’FPÖ fins al 1978, pertanyia a una brigada responsable de l’execució de 17.000 jueus i 25.000 presoners de guerra soviètics al front oriental. Tal com s’explica al Museu d’Història Contemporània d’Àustria, a Viena, quan el supervivent de l’Holocaust Simon Wiesenthal va revelar el 1975 alguns dels secrets del passat de Peter, la resposta majoritària dels polítics i mitjans de comunicació austríacs va ser atacar Wiesenthal.
La segona característica diferencial de l’FPÖ en el context europeu és la seva completa integració en el sistema polític austríac. El 1983 van entrar en un govern nacional per primera vegada, formant una coalició amb els socialdemòcrates del canceller Fred Sinowatz. En aquell moment, l’FPÖ estava dominat per l’ala més neoliberal del partit (en contraposició a l’ala ultranacionalista, que ha portat el timó del partit durant la major part de la seva història).
Quan l’FPÖ va tornar al govern el 2000, com a soci del Partit Popular Austríac, ho va fer sota el lideratge de Jörg Haider, tristament famós per haver-se referit als camps de concentració nazis com a “camps de càstig”
Quan l’FPÖ va tornar al govern el 2000, com a soci del Partit Popular Austríac, ho va fer sota el lideratge de Jörg Haider, tristament famós per haver-se referit als camps de concentració nazis com a “camps de càstig” o lloar un grup de veterans de les SS com a “persones decents que s’havien mantingut lleials als seus ideals”. Haider també va ser cap de govern de l’estat federal de Caríntia entre el 1999 i el 2008. Aquesta segona participació de l’FPÖ en un govern va acabar amb una trencadissa interna quan Haider va abandonar el partit el 2005 i va fundar una nova formació política. L’escissió, però, no va saber sobreposar-se a la mort de Haider en un accident de cotxe el 2008.
Un cop reunificada, i després d’un creixement progressiu, la ultradreta va tornar al poder el 2017 sota el lideratge de Heinz-Christian Strache, tècnic dental de formació i molt actiu a l’escena neonazi austríaca durant la seva joventut. L’FPÖ va entrar al govern com a soci minoritari del Partit Popular Austríac del canceller Sebastian Kurz.
Kickl, sent ministre de l’Interior, va ordenar que als signes dels camps d’acollida de refugiats s’hi llegís “centres de sortida”
Va ser durant aquest últim període al govern de l’FPÖ, del 2017 al 2019, que l’actual líder del partit, Herbert Kickl, va passar a ser conegut per al gran públic. Kickl va ocupar la posició de ministre de l’interior. En aquesta funció, amb importants competències sobre política migratòria i d’asil, Kickl va ordenar que als senyals dels camps d’acollida de refugiats s’hi llegís “centres de sortida”.
Topant amb els límits legals que posaven fre a algunes de les seves propostes contra les persones migrades, va criticar el Tribunal Europeu de Drets Humans i va afirmar que és la llei la que hauria de seguir la política, i no la política la que s’hauria de veure limitada per la llei.
Durant el seu període al capdavant del ministeri de l’interior, Kickl també va estar darrere d’un registre policial de les oficines de l’agència d’intel·ligència austríaca. El registre, declarat il·legal a posteriori, es va dur a terme matusserament (alguns documents van ser traslladats en bosses de congelació de menjar o tupperwares) i va comportar que diferents agències d’intel·ligència occidentals deixessin de compartir algunes informacions amb Àustria.
Tal com apunten diferents fonts, el cap del destacament policial enviat a registrar l’agència d’intel·ligència austríaca va mostrar especial interès pel departament dedicat a investigar l’extremisme de dretes, com per exemple les connexions entre l’FPÖ i l’encara més radical Moviment Identitari Austríac, tot i que l’ordre de registre no incloïa aquest departament.
El segon govern entre el Partit Popular Austríac i l’FPÖ va col·lapsar el 2019 després de l’anomenat Ibiza-Affäre. La crisi va ser provocada per la publicació d’un vídeo gravat a Eivissa dos anys abans, que mostrava Strache, el líder de l’FPÖ, intentant subornar amb contractes públics una dona que fingia ser la neboda d’un oligarca rus (la seva identitat real continua en discussió) a canvi que el milionari rus comprés un dels grans diaris austríacs i l’utilitzés per donar suport a l’FPÖ.
L’Ibiza-Affäre va culminar en unes eleccions anticipades el 2019 en les que l’FPÖ es va enfonsar. Un reforçat canceller Sebastian Kurz va canviar la ultradreta pel Partit Verd com a soci de govern
L’Ibiza-Affäre va culminar en unes eleccions anticipades el 2019 en les que l’FPÖ es va enfonsar. Un reforçat canceller Sebastian Kurz va canviar la ultradreta pel Partit Verd com a soci de govern. Kurz, però, també acabaria dimitint el 2021, acorralat per múltiples acusacions, entre les quals haver pagat per la publicació d’enquestes manipulades que mostraven un suport al seu partit que no es corresponia amb la realitat.
La crisi del Partit Popular Austríac és una de les raons que han ajudat a l’FPÖ de Herbert Kickl a liderar les enquestes. Però qui és aquest home de 55 anys que pot portar a la ultradreta a la seva primera victòria electoral en unes eleccions nacionals?
Xenofòbia i islamofòbia electorals
Gernot Bauer i Robert Treichler són dos periodistes de la publicació setmanal Profil (sovint comparada amb l’alemanya Der Spiegel). També són els autors d’una biografia conjunta de Herbert Kickl, titulada “Kickl und die Zerstörung Europas” (Kickl i la destrucció d’Europa) i publicada l’abril passat. Nascut a Villach, al sud d’Àustria, molt a prop de la frontera amb Itàlia i Eslovènia, Kickl va créixer a Radenthein, un petit poble de la zona, en una família d’orígens humils. Curiosament, va compartir classe a l’escola amb Eva Glawischnig, la líder del Partit Verd entre 2008 i 2017. Considerat un bon estudiant, Kickl va estudiar Filosofia i Història a Viena sense acabar el treball de final de carrera.
Segons Bauer i Treichler, va ser en aquest període que Kickl va conèixer Franz Ungler, una de les figures claus per entendre el desenvolupament del polític ultradretà. Ungler, un professor de filosofia ultraconservador a la Universitat de Viena, és descrit pel mateix Kickl com a “pràcticament una figura paternal.” Kickl va entrar a l’FPÖ el 1995. Admirador de Haider, líder del partit en aquell moment, Kickl va fer carrera fora del focus d’atenció, a la Freiheitliche Akademie, una espècie de laboratori d’idees del partit d’ultradreta des del qual ajudava a preparar programes i campanyes electorals. Quan Haider va abandonar el partit el 2005, Kickl (per a sorpresa de molts) va decidir no seguir-lo i va continuar treballant com a director de la Freiheitliche Akademie, un càrrec al qual havia accedit el 2002.
En una entrevista el 2010, Kickl explicava que, a l’hora de dissenyar eslògans com “Llar en lloc d’islam” o “Occident en mans dels cristians”, intentava connectar contingut i emocions. En les seves paraules, “l’estómac és més ràpid que el cap”
Kickl és el responsable de múltiples eslògans xenòfobs i islamòfobs de l’FPÖ que normalment contenen una certa rima que els fa fàcils de recordar. Alguns exemples són “Abendland in Christenhand” (Occident en mans dels cristians) o “Daham statt Islam” (Llar en lloc d’islam). En una entrevista el 2010, Kickl explicava que, a l’hora de dissenyar aquests eslògans, intentava connectar contingut i emocions. En les seves paraules, “l’estómac és més ràpid que el cap”.
Amb aquests eslògans, Kickl aconsegueix posar a tots aquells que s’oposen a l’extrema dreta en un dilema que es repeteix en molts altres països europeus. És preferible ignorar aquests discursos, amb el risc de normalitzar missatges d’odi, o buscar la confrontació directa, amb el perill que l’extrema dreta es presenti com a víctima d’una persecució general, guanyi atenció mediàtica gratuïta en època de campanya electoral i probablement també vots?
La campanya més exitosa de Kickl fins al moment és la que va portar a les portes de la presidència d’Àustria el 2016 a Norbert Hofer, el candidat de l’FPÖ. El cap de l’executiu a Àustria és el canceller o cancellera. Per contra, el president, escollit per un període de sis anys en una votació directa, té una funció de representació institucional i un cert marge per influenciar la formació i composició del govern austríac. Aquesta influència creix si no hi ha majories clares al parlament. Hofer va aconseguir 49,7% dels vots a la segona volta de les presidencials, mentre que Alexander van der Bellen, dels Verds, va recollir 50,3% dels vots.
Les eleccions es van haver de repetir per irregularitats en el procés electoral i van der Bellen va aconseguir arribar al 54% dels vots en la repetició electoral. Tot i això, va resultar evident que l’FPÖ havia aconseguit mobilitzar molts votants que optaven per altres opcions polítiques quan es celebraven eleccions parlamentàries. Michael Bonvalot, periodista freelance i autor del llibre “Die FPÖ – Partei der Reichen” (L’FPÖ – El partit dels rics), explica com Hofer va aconseguir apropar-se tant a la majoria dels vots el 2016.
Una part de l’èxit va ser model·lar una imatge de Hofer com a relativament moderat pels estàndards de l’FPÖ, tot i que el paper clau de Hofer en el disseny de l’estratègia general del partit hauria d’haver estat suficient per invalidar aquesta tesi. Igualment important, i una mostra més de la normalització de l’extrema dreta a Àustria, nombrosos membres del Partit Popular Austríac, i fins i tot alguns dels socialdemòcrates més conservadors, preferien Hofer com a president, apunta Bonvalot.
La característica que millor defineix a Kickl és la desconfiança. No només envers la premsa o els seus contrincants polítics, sinó també respecte a alguns membres del seu propi partit
Kickl, acostumat a estar a la sala de màquines en les campanyes electorals de l’FPÖ, és ara el protagonista principal. Mentre que Haider i Strache, els últims líders de l’FPÖ en portar la ultradreta al govern, eren considerats líders carismàtics, són pocs els que utilitzarien la paraula carisma per descriure Kickl. Bauer i Treichler expliquen a la seva biografia que Kickl “no vol ser estimat personalment, però espera reconeixement pels seus èxits”. Els periodistes afegeixen que la característica que millor defineix a Kickl és la desconfianca. No només envers la premsa o els seus contrincants polítics, sinó també respecte a alguns membres del seu propi partit.
Aquest sentiment probablement només ha augmentat a mesura que algunes de les apostes polítiques personals de Kickl, vistes inicialment amb dubtes dins de l’FPÖ, han resultat ser exitoses electoralment. L’exemple més clar és el seu suport i participació en protestes contra la política del govern austríac per a frenar el coronavirus. Kickl va qualificar el govern de dictatorial i no va tenir cap problema a barrejar-se amb tota mena de manifestants, des d’antivacunes fins a teòrics de la conspiració. També va arribar a recomanar una medicina per a tractar el coronavirus que normalment s’utilitza en animals tot i l’absència de qualsevol evidència mèdica al respecte.
Durant la pandèmia de coronavirus, Kickl va qualificar el govern de dictatorial i no va tenir cap problema a barrejar-se amb tota mena de manifestants, des d’antivacunes fins a teòrics de la conspiració
Les enquestes van recompensar el gir de guió de Kickl amb una pujada en intenció de vot. L’FPÖ difícilment estaria davant de la seva primera gran victòria electoral sense l’instint polític del seu líder. Paradoxalment, però, el lideratge de Kickl, radical fins i tot per un país que s’ha acostumat a tenir l’extrema dreta al govern, podria dificultar la gestió del triomf electoral de l’FPÖ si finalment es produeix. Únicament hi ha una força política disposada a arribar a acords amb l’FPÖ després de les eleccions del pròxim cap de setmana. Aquesta és el Partit Popular Austríac del canceller Karl Nehammer.
És molt probable que la dreta i la ultradreta sumin una majoria absoluta al pròxim parlament austríac. Ja era així en l’actual legislatura. Però Nehammer ha tancat la porta a arribar un acord amb l’FPÖ si això implica que Kickl torni al consell de ministres, sigui com a canceller, vicecanceller o només ministre.
S’ha de veure si la promesa és només una maniobra electoral per evitar que els votants més moderats dels conservadors optin per altres opcions polítiques o si els conservadors realment estan espantats per l’historial de Kickl com a ministre. El que sembla evident és que l’única possibilitat de Kickl per a ser canceller és guanyar les eleccions, però una victòria no és cap garantia de poder formar part del govern o que el seu partit pugui liderar-lo.
Parlar de normalització de l’extrema dreta si l’FPÖ guanya les eleccions el pròxim diumenge tindria poc sentit, ja que el partit fa dècades que participa en governs nacionals i ha liderat governs regionals
El 1999, l’FPÖ de Haider va quedar segon i el Partit Popular Austríac tercer, però va ser el conservador Wolfgang Schüssel qui es va convertir en canceller. A això s’hi ha d’afegir que, mentre que l’FPÖ només té una opció fer a formar una coalició, el Partit Popular Austríac podria buscar un acord amb els socialdemòcrates.
Això no obstant, la relació personal entre Nehammer i Andreas Babler, candidat a canceller dels socialdemòcrates i membre de l’ala esquerra del seu partit, és complicada. A més a més, conservadors i socialdemòcrates probablement necessitarien un tercer partit per assolir una majoria parlamentària.
Parlar de normalització de l’extrema dreta si l’FPÖ guanya les eleccions el pròxim diumenge tindria poc sentit, ja que el partit fa dècades que participa en governs nacionals i ha liderat governs regionals. Tot i això, una victòria de l’FPÖ en unes eleccions nacionals representaria una novetat històrica. Falta veure si l’extrema dreta, i especialment Kickl, aconsegueixen governar.
L’estratègia electoral guanyadora que Kickl sembla haver descobert no és necessàriament la mateixa que el pot portar a la cancelleria d’Àustria, però probablement hauran de passar setmanes després de les eleccions per tenir una resposta definitiva.
