Emmanuel Macron va guanyar ahir la segona volta de les eleccions presidencials franceses i revalida el mandat que el mantindrà al palau de l’Elisi durant els pròxims cinc anys. El president sortint va aconseguir el 58% dels vots contra el 42 % de la candidata del Reagrupament Nacional (RN) Marine Le Pen, un resultat més ajustat que el d’ara fa cinc anys, quan Macron es va imposar amb un 66 % dels sufragis. Pel que fa a la Catalunya Nord, els resultats d’aquesta segona volta han confirmat tots els pronòstics i han donat una clara victòria a la candidata d’extrema dreta, que s’ha imposat amb un 56,32 % dels vots amb una excepció destacable: Perpinyà, la seua capital.
A la capital del Rosselló, l’única ciutat de l’Estat francès de més de 100.000 habitants governada per un batlle d’extrema dreta, Macron s’ha imposat amb un 52,02 % dels vots després de ser el tercer classificat a la primera volta
A la capital del Rosselló, l’única ciutat de l’Estat francès de més de 100.000 habitants governada per un batlle d’extrema dreta, Macron s’ha imposat amb un 52,02 % dels vots després de ser el tercer classificat a la primera volta, evidenciant una mobilització de l’electorat d’esquerres en contra de Le Pen. Tanmateix, el domini de la formació ultradretana a la plana rossellonesa es consolida en pobles com Pià, on assoleixen el 67% dels sufragis, Sant Llorenç de la Salanca, amb el 66% o Elna, vila governada pel Partit Comunista en la que l’extrema dreta s’imposa amb un 61,29 % dels vots. Un vot que cal interpretar amb una lectura en clau socioeconòmica del programa de Le Pen, que ha aconseguit posicionar-se com “la veu dels pobres contra el candidat dels rics”, representat per Macron. De la mateixa manera, RN ha aconseguit esdevenir el vot d’oposició al conjunt dels partits tradicionals i un cert vot “anti-Macron”.
Correlació inversa a Prada i Perpinyà
Les capitals del Rosselló i del Conflent escenifiquen una correlació inversa entre les dinàmiques locals i estats. Mentre a Perpinyà, governada pel portaveu de campanya de Le Pen, la victòria ha estat de Macron, a Prada de Conflent, municipi governat entre 2008 i 2020 per l’actual primer ministre Jean Castex es produeix l’efecte invers: després que Mélenchon s’imposés a la primera volta, Le Pen s’imposa a la segona en un resultat que es pot llegir com un càstig a l’obra de govern de Castex. El primer ministre ha anunciat que deixava la política estatal i no es presentarà a les legislatives, segurament vist la falta de popularitat de la candidatura de Macron en el seu feu del Conflent.
El front republicà perd pistonada
La victòria de Macron a la ciutat de Perpinyà contradiu en part aquelles veus que, sobretot després de la victòria de Louis Aliot a la capital nord-catalana, afirmaven que l’estratègia del “front republicà” ja no era útil per aturar l’extrema dreta. Però els resultats de la resta de municipis de la Catalunya Nord confirmen la tendència. Un exemple és Ceret, on guanya Macron per molt poc després de la victòria de Mélenchon a la primera volta. Una estratègia, però, que no sembla ser capaç d’aturar la progressió creixent de vots de l’extrema dreta, com ho demostra el cas de Perpinyà. Si comparem els resultats de les segones voltes de les eleccions presidencials de 2017 i de 2022, veiem que l’extrema dreta suma 3.406 vots, una xifra que s’enfila fins als 4.466 vots si comparem els resultats d’ahir amb els de les municipals de 2020, quan la participació va ser molt baixa a causa de la pandèmia de la covid-19.
Les legislatives, una “tercera volta” imprevisible
La Catalunya Nord té quatre diputats a l’Assemblea Nacional. Actualment, tres són del partit de Macron i l’últim va ser Louis Aliot, que ha deixat el seu càrrec quan va ser elegit a l’Ajuntament de Perpinyà. Les properes legislatives s’anuncien com la tercera volta de les presidencials, un combat especialment destacable en un territori on es nota una desafecció del macronisme (si sumem els vots per Le Pen, Mélenchon, la forta abstenció i l’increment dels vots nuls). El suport creixent a Le Pen a la Catalunya Nord posicionen el partit d’extrema dreta com l’alternativa més seriosa de cara a les properes legislatives, tot i que els resultats de fa quinze dies podrien donar esperances perquè una candidatura d’esquerres s’imposi a l’oest del territori.
A més, aquestes eleccions podrien servir per donar un respir a partits històrics com el PSF o Les Républicains que han fracassat a les presidencials i voldran aprofitar la seva implantació local per intentar salvar-se la pell.
