“És necessari evidenciar com el Regne d’Espanya està sent aixecat i cuidat en la seva gran majoria per dones treballadores de la llar migrades i racialitzades, l’eix d’esclavització de les quals se sustenta principalment en una llei d’estrangeria colonialista, racista i profundament patriarcal”. Per a les organitzadores de la III edició de la Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa, aquesta desigualtat gens casual representa molt bé el context en el qual celebraran l’esdeveniment. Després que l’any 2020 la pandèmia forcés la suspensió de la trobada, que l’any passat sí es va celebrar envoltada de restriccions sanitàries, més d’una setantena de projectes d’economia solidària i popular encapçalats per persones migrades tornaran a aplegar-se durant tot el dissabte 17 de setembre a la plaça Margarida Xirgu del barri barceloní de Poble-sec.
A hores d’ara, la participació i lideratge de persones racialitzades en projectes d’economia transformadora ha deixat de ser una anècdota a casa nostra. Ho demostren dia a dia les desenes de projectes que prendran part d’una mostra impulsada per Coòpolis – Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Amb seu a Can Batlló (Sants, Barcelona), aquest “dispositiu de foment i promoció de l’Economia Social i Solidària” a la capital catalana –tal com elles mateixes es defineixen– ha tingut una importància cabdal els darrers anys en la creació de noves iniciatives d’autoocupació, gràcies a la implicació de diferents projectes cooperatius arrelats al teixit social i al finançament del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.
Després de constatar que a Catalunya hi havia poques experiències d’ESS liderades o amb presència de persones migrants, Coòpolis va decidir activar el Cercle d’Economia Cooperativa i Migracions amb l’objectiu de corregir aquest biaix
Tanmateix, després de constatar que a Catalunya hi havia poques experiències d’Economia Social i Solidària (ESS) liderades o amb presència important de persones amb origen divers, un grup de persones migrants va decidir activar el Cercle d’Economia Cooperativa i Migracions (coorganitzador de la Fira i part de Coòpolis) amb l’objectiu de corregir aquest biaix. Els seus propòsits són el foment i creació de cooperatives de persones migrades, “com a forma col·lectiva de resolució de necessitats econòmiques, laborals, socials i culturals”, així com “afavorir la perspectiva i pràctiques interculturals dins d’entitats locals” i “contribuir a la regularització de persones migrades”.
Des del mateix Cercle consideren imprescindible que l’economia transformadora “no sigui aliena a la realitat de milers de persones que han migrat i es troben sotmeses a relacions econòmiques de semiesclavitud, abús i deshumanització”. Una dada demostra aquest extrem: gairebé un 60% dels projectes que hi haurà a la Fira encara no tenen personalitat jurídica pels entrebancs legals que afronten algunes de les seves membres, sotmeses a una situació administrativa irregular.
Malgrat que a Catalunya, segons dades del padró municipal d’habitants de l’any 2021, hi ha un total d’un milió dues-centes cinquanta mil persones sense nacionalitat espanyola, el que suposa un 16,11% del total de la població, moltes d’elles continuen havent d’enfrontar múltiples traves per desenvolupar el seu projecte vital en igualtat de condicions. El laberint burocràtic ordit per les institucions –mitjançant la Llei d’estrangeria– per tal de dificultar la regularització de la seva situació legal, empeny les persones migrants a feines precaritzades, amb poc reconeixement social, o en moltes ocasions a l’anomenada “economia informal“. Bona mostra d’això, són el mig milió de persones sense papers que es calcula hi ha actualment a l’Estat espanyol, per les quals la campanya #RegularizaciónYa –que tindrà un paper destacat a la Fira– està recollint mig milió de signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats que reverteixi la seva situació.
Una força creixent
La Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa farà honor al seu nom per mostrar l’àmplia diversitat d’iniciatives que s’estan desenvolupant de la mà del moviment antiracista i l’ESS. Projectes relacionats amb l’alimentació, el tèxtil, la indústria, l’artesania, les finances, l’educació, la consultoria, la cultura i l’oci, les cures o la salut, estaran a disposició de les persones que s’atansin dissabte al Poble-sec a gaudir d’un programa replet d’activitats per a tots els públics. Un dels col·lectius que hi farà cap és l’associació MigrEES, qui juntament amb l’Espai La Tregua, Abarka Coop i la Ciutat Invisible conformen el Cercle d’Economia Cooperativa i Migracions.
“Les migrants tenim capacitat per fer els nostres propis processos, no necessitem més paternalisme sinó construir entre iguals, trencant relacions de poder i incorporant altres sectors populars a l’ESS”, afirma Luz Helena Ramírez Hache, membre de MigrESS
Luz Helena Ramírez Hache, membre de MigrESS, en conversa amb la Directa explica el punt de partida de l’associació, que es va gestar ara fa cinc anys, durant el Postgrau Economia Social i Solidària i Estudis Cooperatius: “Ens vam preguntar quin tipus de persones pretenia l’ESS posar al centre si nosaltres no ens sentíem pas identificades amb tot allò que vèiem”. A partir d’aquell moment, conjuntament amb altres companyes, Luz Helena va engegar aquest projecte per dur a terme formacions, sensibilització i acompanyament a entitats per incloure una perspectiva antiracista en les seves respectives organitzacions. “També buscàvem crear un projecte d’autoocupació que ens permetés fugir de les feines destinades a persones migrades”, afirma al mateix temps que explica que és diferent migrar per fer un postgrau o una tesi doctoral que per cercar feina: “Hi ha un capital simbòlic i social que et facilita triar segons les teves preferències o haver de treballar en feines del sector serveis, la restauració, les cures, la neteja o l’agricultura, nínxols de mercat assignats tradicionalment a persones migrants”.
Luz Helena ha estat una de les artífexs de la implantació de l’EES com una alternativa real per persones nouvingudes i, malgrat que considera que s’ha avançat molt en els darrers anys, creu que encara falta molt camí per recórrer. En la seva opinió, les membres de l’ESS han de fer un esforç per reconèixer els privilegis que tenen fruit de la seva nacionalitat i color de pell: “Els demanem que posin aquests privilegis al servei de la transformació”. Creu que els manca reconeixement, “les migrants tenim capacitat per fer els nostres propis processos, no necessitem més paternalisme sinó construir entre iguals, deixant de reproduir esquemes capitalistes, trencant relacions de poder i incorporant altres sectors populars a l’ESS”. Per tot això, la Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa pretén consolidar-se com un espai de retrobament per teixir aliances que serveixin per multiplicar el potencial transformador de les iniciatives socioeconòmiques impulsades per persones migrants i racialitzades.
