Fa més de quaranta dies que les escoles romanen tancades, des que el passat 14 de març es decretés l’estat d’alarma que suspenia les classes presencials a tots els nivells, des de l’infantil fins a l’universitari, obligant tota la comunitat educativa a la docència en línia. Però, la realitat és que no tothom té un accés de qualitat als recursos digitals que permeten seguir les classes amb normalitat. A més a més, hi ha qui no té un entorn adient per fer els deures, estudiar o atendre les classes telemàtiques, perquè no té l’espai físic on fer-ho, o no té cap persona al costat que l’esperone a fer-ho. L’escletxa digital és la punta d’un iceberg sota el qual s’amaguen altres desigualtats que la docència en línia agreuja.
Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya (FaPaC), denuncia que “el principi que regeix les escoles és el d’igualtat de condicions, el qual, amb la docència telemàtica, no el complim, perquè no es pot aplicar cap mecanisme de compensació per a qui té necessitats educatives de suport educatiu o no coneix la llengua”.
Des dels diferents territoris d’arreu dels Països Catalans, s’han encetat diverses iniciatives per fer arribar dispositius electrònics, com tauletes, targetes de dades o ordinadors portàtils
Des dels diferents territoris d’arreu dels Països Catalans, s’han encetat diverses iniciatives per fer arribar dispositius electrònics, com tauletes, targetes de dades o ordinadors portàtils, amb l’objectiu de garantir la docència telemàtica a aquelles famílies que no disposen d’aquests aparells. A Catalunya, l’organització social Surt ha estat una de les primeres a llançar aquesta iniciativa, amb una campanya de recollida de material per a fer-lo arribar a les filles i fills en edat escolar de les dones amb qui treballen. Al País Valencià, la Generalitat Valenciana ha comprat 10.000 tauletes amb internet incorporat per repartir-les entre l’alumnat que les necessite. De la mateixa manera, a les Illes, també està prevista una compra de tauletes, per repartir-les entre l’alumnat dels centres de secundària que més ho necessite.
Sílvia Suau és tutora d’un grup de 2n d’ESO i professora de Llengua Castellana i Literatura en un grup de 4t d’ESO, a l’IES Antoni Maura de Palma de Mallorca. Per a ella, aquesta mesura arriba tard, ja que “sa Conselleria ha demanat aquesta setmana [25 d’abril] el llistat d’alumnes que no tenen recursos digitals. Aquesta llista la tenim des de sa primera setmana, i açò encara no s’ha solucionat”. “Des del centre s’ha intentat facilitar tot, però les institucions, supose que a altres territoris també, estan bastant tranquil·les”, comenta Suau, qui afegeix: “Nosaltres sols podem posar pegats, el problema és sistèmic”.
A l’escola Torrent d’en Melís, del barri del Guinardó de Barcelona, la Comissió Escola Digna i l’AMPA també denuncien que no poden seguir les classes telemàtiques per manca de recursos. Per tal que cap alumne es quede enrere, s’estan organitzant per exigir els recursos digitals que necessiten i que aquests arriben abans de finalitzar el tercer trimestre; així com que s’òbriguen les biblioteques perquè l’alumnat puga fer treballs. També reclamen que el Departament d’Ensenyament i el Consorci d’Educació de Barcelona publiquen, de manera oficial, el nombre d’ordinadors portàtils, tauletes i targetes de dades que han repartit i on ho han fet.
La FaPac rebutja avaluar l’alumnat
Com que l’accés a recursos digitals no està garantit, des de la FaPaC rebutgen una avaluació telemàtica del tercer trimestre, ja que tal com argumenta Tascón, “tota avaluació suposa una classificació, i malgrat que es diga que no restarà en la nota del curs, si a un alumne li suma dos punts, a un altre tres punts; i al tercer zero, la realitat és que a qui no li suma punts, li està restant”.
Per aquest motiu, des de la FaPaC, proposen mantenir el vincle entre l’alumnat i les escoles, per tal que les alumnes estiguen connectades amb les companyes i les docents, puguen gestionar les seues emocions i el seu benestar, i tinguen estímuls intel·lectuals. Però, sense que hi haja una avaluació, ni tampoc que s’avance matèria en aquells cursos que no siguen de fi d’etapa, ja que això suposaria continuar eixamplant les diferències entre l’alumnat.
Hi ha centres que hui dia estan avançant matèria i ho poden anar fent perquè tenen un alumnat que disposa d’un entorn que els permet seguir avançant. Però, hi ha altres que, malgrat tenir una tauleta, no podran avançar
Un dels problemes que detecten les entrevistades són les normatives ambigües que s’envien des de les institucions competents de cada territori als centres, les quals deixen molt de marge a l’equip directiu i a les docents de cada centre per interpretar-les. A causa d’això, hi ha centres que hui dia estan avançant matèria i ho poden anar fent perquè tenen un alumnat que disposa d’un entorn que els permet seguir avançant. Però, hi ha altres que, malgrat tenir una tauleta, no podran avançar, perquè necessiten altres compensacions que a casa no troben, perquè no tenen ni les condicions materials ni emocionals per a fer-ho. Per a Tascón, el que no es pot fer és “normalitzar una situació que no és normal. És moment de posar la vida al centre, i les cures”, perquè “no es pot garantir que totes les alumnes disposen de les mateixes condicions per dur a terme activitats a distància. L’escletxa digital és una escletxa social”.
D’altra banda, si es continua treballant a dues velocitats, al pròxim curs, es trobaran forts desnivells entre l’alumnat que hi haja pogut seguir les classes telemàtiques i el que s’haja quedat enrere. Aquesta dinàmica, per a Tascón, s’ha d’aturar “per justícia social, si no volem una societat cada vegada més distanciada, i amb fortes patologies que ara s’evidencien encara més”.
Anna Medina és professora de Biologia i Geologia en dos centres de secundària a les comarques d’Alacant, un més gran, el d’Alfàs del Pi (Marina Baixa); i altre més xicotet, a Gata de Gorgos (Marina Alta). Per a ella, aquesta diferència és molt important, ja que als centres menuts el seguiment de l’alumnat és fàcil. “Per fer bé la feina en línia es necessitarien unes eines específiques. La situació no és la mateixa ara que al principi, però segueix sent insuficient”.
Medina destaca que en molts casos la comunicació entre l’alumnat i les docents es fa mitjançant les famílies, amb les diverses plataformes virtuals, com Ítaca
Medina destaca que en molts casos la comunicació entre l’alumnat i les docents es fa mitjançant les famílies, amb les diverses plataformes virtuals, com Ítaca, que connecten les famílies amb els centres al País Valencià i han sigut habilitades per la Generalitat. “Aquesta comunicació per les vies institucionals és molt adultocèntrica. L’alumnat de secundària és bastant capaç de gestionar-se el seu propi correu”. També explica que, amb la docència en línia, s’està podent “personalitzar més algunes tasques per a l’alumnat que té unes necessitats concretes. Tot i això, em crea molt de neguit no obtenir cap resposta d’algunes alumnes”.
Tant en Biologia i Geologia, però també en moltes altres matèries, els continguts són importants, però no són imprescindibles, tal com afirma Medina. Per tant, “no passa res si no ho veuen ara, perquè no és vital per a elles. Els continguts que sí que ho són, com aprendre a llegir, doncs, els pròxims cursos els aniran practicant de manera més progressiva perquè aquests desnivells vagen diluint-se amb el temps”.
“Jo tinc la sort que dispose d’un ordinador personal i d’internet a casa, però tinc moltes companyes que no, i no poden connectar-se sempre. Clarament, s’està creant una gran desigualtat entre els estudiants”
Paula Rodríguez està estudiant 2n de Batxillerat a l’IES Ferrer i Guàrdia de València. Si tot hagués anat com estava planificat, a finals de maig acabaria el curs per preparar les proves d’accés a la universitat. Ara té dubtes sobre si realment l’Avaluació del Batxillerat per a l’Accés a la Universitat (ABAU) se celebrarà els pròxims dies 7, 8 i 9 de juliol, com s’ha informat des de la Generalitat Valenciana. “Jo tinc la sort que dispose d’un ordinador personal i d’internet a casa, però tinc moltes companyes que no, i no poden connectar-se sempre. Clarament, s’està creant una gran desigualtat entre els estudiants que no és gens justa, ja que ens enfrontarem totes al mateix examen”.
Inés Aguirre també és alumna de 2n de Batxillerat al mateix centre. També troba fortes desigualtats entre les classes en línia que està rebent ella, i les que reben altres amigues i companyes a altres centres. El que més troba a faltar és “la interacció per poder resoldre els dubtes de manera fàcil i ràpida, ja que moltes vegades fem els treballs, però no ens donen les solucions i no podem comprovar si ho estem fent bé”.
El mateix li ocorre a Lucas Fernández, un alumne de 4t d’ESO a l’IES Antoni Maura de Palma, qui explica a la Directa que amb la docència telemàtica ha de resoldre ell mateix molts dubtes, buscant informació complementària i altres recursos. En moltes ocasions, ell treballa des del mòbil, perquè no té ordinador a casa de sa mare, i expressa: “No és tan còmode com l’ordinador, però no és impossible treballar amb ell”. Per a ell, moltes professores i professors “estan fent una feina increïble i que els ajuda molt”. Així mateix, creu que aquest trimestre, si s’ha de valorar, “s’ha de mirar bé cada cas contret per veure qui ha tingut els recursos per seguir les classes i qui no”. “Gràcies al que està passant, podem valorar coses de les quals abans érem menys conscients, com el fet de poder anar a l’institut. Ara, quan no anem, pensem en tot allò que fèiem quan estàvem allí, i que ara s’ha de fer des de casa”, sentència Fernàndez.
