Una vintena d'edificis on hi ha hagut expulsions o preveuen que n'hi haurà responen a la convocatòria del Sindicat de Llogateres i celebren una assemblea davant la Casa Orsola de Barcelona per posar en comú com s'organitzen i quines són les claus per guanyar les negociacions amb la propietat
“Estendre l’efecte Orsola”. Amb aquest objectiu el Sindicat de Llogateres ha convocat avui una trobada de blocs, principalment de la ciutat de Barcelona, en risc d’expulsió, però que s’han organitzat per evitar-ho. Vora un centenar de persones provinents de diferents barris s’han aplegat davant Casa Orsola, a la cruïlla entre el carrer Calàbria i Consell de Cent. Des de les seves cadires en rotllana, Elisenda Paños i Josep Torrent han arrencat la trobada explicant l’experiència d’aquesta finca en mans d’Albert Ollé, on, finalment, després de quatre anys de lluita no hauran de marxar. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat, adverteix que “Jaume Colboni compra Orsola per pacificar, però a partir d’ara cada intent d’expulsió serà contestat amb organització”.
Durant una hora i mitja han intervingut veïns i veïnes de blocs on intueixen que s’aproxima un conflicte, ja el tenen damunt o l’han guanyat. N’hi ha tres que aixequen la mà quan des del Sindicat pregunten si hi ha algú d’algun bloc que es vulgui organitzar. La Mònica del carrer Masnou del barri de Sants explica que ho estan començant a fer, perquè la propietat no renova lloguers o fa pròrrogues consecutives amb increments. Una dona que viu al carrer Diputació, entre Roger de Flor i passeig de Sant Joan, exposa que aquesta setmana han rebut la notícia de la venda del seu bloc d’onze habitatges. Se li acaba el contracte el mes de juny i intueix que voldran fer el mateix que fan cada vegada que un pis ha quedat buit: convertir-lo en pis turístic. “Què fem?”, es pregunta?
La resposta la llancen des del carrer Mallorca 243, un edifici d’onze pisos amb diferents casuístiques, adquirit per quatre empreses. Li suggereixen tres passes: “Recollir tota la informació, fer el porta a porta i intentar mantenir la gent unida i molt informada”. Un militant del Sindicat intervé per reforçar una idea: “quan arriba el primer burofax és important que les veïnes no hagin marxat. Si des del minut zero els compradors veuen que esteu organitzats, es poden fer enrere”.
Al barri de Gràcia, Txema recorda quan el 2023 van començar a rebre visites “estranyes” i a escoltar “converses en anglès”. Va ser l’avantsala de la compra del bloc del carrer Sant Agustí per part de NAD (New Amsterdam Developers)
Al barri de Gràcia, Txema recorda quan el 2023 van començar a rebre visites “estranyes” i a escoltar “converses en anglès”. Va ser l’avantsala de la compra del bloc del carrer Sant Agustí per part de NAD (New Amsterdam Developers). Es van organitzar amb el Sindicat d’Habitatge de Gràcia disposats a resistir en un bloc on ja han començat a proliferar els anomenats “colivings” a 2.500 euros al mes. De la mateixa propietat és l’edifici del número 20 del carrer Llançà, conegut com a Bloc Papallona, que està organitzat a través del Sindicat d’Habitatge Socialista, on també pretenen estendre el negoci dels colivings.
El fons d’inversió Vandor també ha expulsat les veïnes del carrer Entença 69 i hi ha vuit blocs del barri de Gràcia afectats per Palau & Manfredi, que no vol renovar els lloguers. Després d’organitzar-se, però, l’Ajuntament s’ha compromès a negociar la compra d’almenys els quatre blocs que ja estan formalment venuts.
Organitzar-se per guanyar
Com a remor de fons circula la possibilitat d’aconseguir quedar-se a casa i algunes veïnes expliciten que l’evidència és l’experiència. Cecilia viu al carrer Rocafort 126 i la propietat es va dedicar a fer pròrrogues dels contractes, a l’espera que el Tribunal Constitucional tombés la llei catalana de regulació dels preus. “Em vaig afiliar perquè sabia que hi hauria un conflicte, altres veïnes estaven igual”. A més de la negativa a fer contractes nous, hi havia altra gent amb contractes de renda antiga, però amb problemes d’humitats o clàusules abusives”. Després d’organitzar-se i ocupar l’oficina de l’administrador Finques Teixidor van aconseguir nous contractes al mateix preu per a set anys. Tot és possible”.
A Badalona, amb organització i un comitè de delegades, el veïnat d’una promoció de protecció oficial també ha aconseguit negociar renovacions de contractes llargs i el Fito del Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) rememora el que han viscut al carrer de Jocs Florals: “Ens oferien diners per fer-nos fora i van enviar Desokupa a amenaçar, intentant sembrar la discòrdia, però vam parlar amb el Sindicat i amb el Josep Torrent i vam fer-hi front. Hem pogut renovar”. Així mateix, el Roger del carrer Pons i Gallarza de Sant Andreu, van aconseguir que l’Ajuntament comprés el singular conjunt de cases perquè hi fessin masoveria urbana.
El Fito del Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) rememora el que han viscut al carrer de Jocs Florals: “Ens oferien diners per fer-nos fora i van enviar Desokupa a amenaçar, però vam parlar amb el Sindicat i amb el Josep Torrent i vam fer-hi front. Hem pogut renovar”
Així mateix, el veïnat de Tapioles 15, al barri de Poble-sec, en mans de Second House, va aconseguir nous contractes. “Intentaven negociar individualment per debilitar-nis i nosaltres mai vam acceptar-ho, tot implicava negociar amb el sindicat, independentment de les casuístiques”, insisteix una veïna. Precisament, les diferents casuístiques, explica el Sindicat, han estat utilitzades per les propietats per intentar dividir el veïnat i els blocs entre ells. Més enllà d’entrar o no dins els paràmetres de vulnerabilitat, subratllen que formem part del mateix problema. I alça la veu Cristina del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, que viu a l’assentament de barraques, d’on volen desnonar-les sense alternativa habitacional.
Aflora un ventall de casuístiques. En un edifici del Carmel la propietat vol apujar-los l’IBI, entre “altres pràctiques abusives”, i estan començant a organitzar-se de forma preventiva. Un militant del Sindicat puntualitza que organitzar els blocs en els moments de màxima urgència pot significar arribar tard i que cal posar sobre la taula altres problemes que poden permetre incorporar altres reivindicacions i totes les casuístiques.
Cada bloc s’ofereix per donar suport a d’altres que tot just han fet les primeres reunions i el Sindicat posa èmfasi en la importància d’ajuntar-se, de parlar i de teixir complicitats. El treball col·lectiu per evitar el desnonament de Casa Orsola n’és un exemple: la pastissera del barri va aportar dolços, una veïna del davant va obrir les portes perquè es col·loquessin els focus de llum, tècnics audiovisuals van organitzar un plató i milers de persones van posar el cos.
