Fa un any, el ministre de l’Interior francès Christophe Castaner, de visita oficial a Niça, va elogiar “l’ambició securitària” del batlle Christian Estrosi. La ciutat provençal és, a hores d’ara, la més videovigilada de tot l’Estat, amb 771 càmeres per cada 100.000 habitants (La Gazette des communes, 2020), un total de 2.666 dispositius a finals de 2019. En la mateixa intervenció, el ministre va reclamar l’obertura d’un “debat nacional” sobre el reconeixement facial, una tecnologia amb la qual ja s’han fet diversos assajos en aquella mateixa ciutat.
Amb tot, a l’Estat francès encara no s’utilitza aquest tipus de tecnologia a l’espai públic malgrat que l’elevat nombre d’assajos fa preveure que això pot canviar en breu. L’any 2014, la prefectura de París va engegar projectes de recerca vinculats amb industrials sobre la comparació facial, que pretenien determinar si una persona consta com a fitxada a partir d’una imatge. “Sis anys després, la comparació facial és del tot legal i els agents que tenen accés al fitxer tractament d’antecedents judicials (TAJ) poden recopilar informació a partir de la foto d’un sospitós que s’analitzi amb l’algoritme. En el cas de la repressió contra les Armilles Grogues, també s’ha utilitzat un altre fitxer amb la mateixa finalitat: el TES, en el qual estan registrades totes les persones demandants d’un carnet d’identitat i d’un passaport”. Qui explica això és Félix Treguer, membre del col·lectiu La Quadrature du Net, en un article publicat al diari CQFD. Aquest col·lectiu és un dels més actius a l’hora de combatre l’ús d’aquest tipus de tecnologia, que sovint acaba tenint finalitats repressives. En aquest sentit, el juny de 2018, el ministre de l’Interior d’aleshores, Gérard Collomb, afirmava que “en matèria d’explotació d’imatges i d’identificació de persones tenim encara molt marge de progressió. La intel·ligència artificial ha de permetre, per exemple, localitzar entre la multitud individus amb un comportament estrany”. Per a Treguer, “aquest tipus d’ús s’ha imposat a les pràctiques policials sense transparència ni debat públic. El reconeixement facial en directe a l’espai públic sembla ser la propera etapa”.
El periodista Olivier Tesquet explica al seu llibre À la trace que “a mesura que la nostra llibertat de moviment sembla créixer, les tecnologies identitàries i disciplinants es multipliquen i reforcen. Fent això, migrem col·lectivament de la fotografia judicial al reconeixement facial, que no és altra cosa que informatitzar els fitxers antropomètrics de Bertillon”. Tesquet alerta que el govern francès està desplegant l’Alicem (identificació en línia certificada a través del mòbil), un sistema pioner a Europa, a prova des del mes de juny del 2019, que permetrà als titulars d’un passaport o un permís de residència biomètric identificar-se als serveis en línia. Per fer-ho, serà necessari mostrar la cara en un aparell de reconeixement facial aportant una fotografia, però també enregistrar un vídeo fent alguns gestos com aclucar els ulls o moure el cap.
Niça és la ciutat més videovigilada de tot l’Estat francès, amb 771 càmeres per cada 100.000 habitants
Si tornem al cas paradigmàtic de Niça, és un fet que el batlle Estrosi va aprofitar el xoc emocional del greu atemptat del 14 de juliol de 2017 per accelerar el procés per esdevenir una “ciutat intel·ligent i segura”. Pocs mesos després, l’Ajuntament llançava l’aplicació Reporty (desenvolupada per una empresa emergent d’Ehud Barak, exprimer ministre israelià) per facilitar a les habitants de la ciutat denunciar qualsevol acte pretesament delictiu o incívic en temps real a la policia. L’informe negatiu de la Comissió Nacional de Tecnologies de la Informació i Llibertats (CNIL, per les sigles en francès) arran de la polèmica suscitada va provocar la retirada del projecte el març de 2018 per “manca de base legal del dispositiu així com per l’atac desproporcionat a la vida privada que suposava”. Malgrat això, l’Ajuntament ha anat signant convenis amb grans multinacionals com Thales o Engie-Ineo (filial del grup Suez) que li permeten crear grans centres de control i comandament per monitoritzar totes les dades que generen tant els serveis públics com les empreses privades, vigilar en temps real l’espai públic urbà i allò que es diu a les xarxes socials o fer de policia predictiva.
Fitxar la cara de les criatures
Fa dos anys, la regió Provença-Alps-Costa Blava anunciava la instal·lació, a dos instituts de secundària, de càmeres biomètriques per controlar la identitat de les persones que hi accedien i poder verificar automàticament que les visitants constessin als arxius d’estudiantat i personal. La Quadrature du Net, la Lliga dels Drets Humans, la Federació de Pares d’Alumnes i la CGT Educ’action van denunciar la iniciativa. A finals de febrer de 2020, el Tribunal Administratiu de Marsella determinava la incompetència de la regió en matèria de gestió i vigilància de l’alumnat i anul·lava l’inici de l’experimentació del dispositiu, cosa que suposa la primera victòria judicial contra el reconeixement facial a l’Estat francès. De la mateixa manera, a mitjans de maig de 2020 es feia públic que el Consell d’Estat donava la raó a la Quadrature du Net en el contenciós contra l’ús de drons per part de la policia de París durant el confinament a causa de l’epidèmia de la COVID-19.
Les mesures sanitàries també han motivat experiments amb la videovigilància en diverses ciutats
Les mesures sanitàries també han motivat experiments amb la videovigilància en diverses ciutats. És el cas del mercat de Fortville, a la ciutat provençal de Canes. Per accedir al mercat cal rentar-se les mans i prendre’s la temperatura i, sense saber-ho, les cares de les visitants passen per un algoritme que determina si porten mascareta o no. L’Ajuntament, que té la intenció de desplegar el mateix sistema als autobusos urbans, ha declarat que cap imatge queda enregistrada enlloc i que a les càmeres un cartell indica que hom es pot oposar al tractament de dades fent un “no” amb el cap.
Perpinyà, en el top 5 de la videovigilància
Si bé no es té constància d’experiments amb dispositius de reconeixement facial a la Catalunya Nord, la capital nord-catalana destaca per ser la cinquena ciutat de l’Estat francès amb més càmeres de videovigilància (210) per cada 100.000 habitants. El batlle Jean-Marc Pujol, molt proper políticament al batlle de Niça, ha desplegat un dispositiu d’unes 260 càmeres controlades per dos operadors de la policia municipal en contacte directe amb la Policia Nacional.
Des de l’any 2012, la videovigilància serveix a la capital rossellonesa per multar de manera electrònica les infraccions del codi de circulació que es constatin amb les càmeres de videovigilància, tal com passa amb els radars de velocitat. Aquesta darrera legislatura 2014-2020, la composició del consell municipal, amb l’única oposició de Reagrupament Nacional (RN), ha servit per augmentar el nombre de càmeres i renovar-les, una iniciativa que té continuïtat: el 7 de febrer, al darrer consell municipal abans de les eleccions, es va votar la demanda d’una subvenció a l’Estat per a la instal·lació de 26 noves càmeres de videovigilància.
Félix Païano, del col·lectiu Perpignan Équilibre, afirma que tot el que fa referència a la videovigilància a Perpinyà és molt opac i explica que en matèria de seguretat ningú n’ha demostrat l’eficàcia. En aquest sentit, la periodista Maite Torres diu que les darreres càmeres adquirides tenen una òptica de 360º però són els operadors els que han d’enfocar a un lloc o un altre, cosa que fa que sovint les imatges no siguin útils.
Amb tot, la porta podria estar oberta per anar més enllà en l’ús d’aquestes tecnologies. Torres explica com en un ple d’aquesta darrera legislatura el batlle Pujol responia que existia la possibilitat de reconèixer algú a través de les càmeres en funció de la roba que duia, a pregunta de Louis Aliot, líder de l’oposició i militant de l’RN (que en el seu programa electoral defensa instal·lar “càmeres d’intel·ligència artificial per detectar comportaments dubtosos i sospitosos”).
D’aquí a tres setmanes, la segona volta de les eleccions enfrontarà Pujol i Aliot; per tant, surti qui surti, l’aposta per l’ús de les càmeres de reconeixement facial sembla garantida.
