Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Amb mascareta i sense tenda

La complexitat i el cost econòmic de l’adaptació dels campaments de caus i esplais a la COVID-19 genera dubtes i neguits entre les entitats d’educació en el lleure, que veuen perillar el seu estiu

Campaments d’estiu de l’Agrupament Escolta i Guia Ítaca, de Barcelona / Aina Térmens / AEiG Ítaca

És dissabte a la tarda i Irene Fernández, de dinou anys i cap de primer any, es prepara per fer cau a l’Agrupament Escolta i Guia Anselm Albareda. Si fos un dissabte normal, agafaria el fulard i la camisa –tan característics dels caus d’arreu del món– i aniria caminant fins als locals de l’agrupament, dins de l’escola pública Fructuós Gelabert de Barcelona, a prop de la Sagrada Família. Si fos un dissabte normal, segurament faria un cafè a les portes del cau amb la resta de caps –monitores voluntàries–, acabaria d’ultimar les activitats del dia i esperaria que el centenar d’infants i adolescents arribessin corrent i plens d’energia. Si fos un dissabte normal, al llarg de la tarda parlarien de què s’ha de preparar per als campaments d’estiu, com arribarien fins al terreny d’acampada, quin dia farien la gimcana d’agafar pomes amb la boca dins d’un cubell d’aigua i si l’aigua del riu estaria molt freda o no. Però és l’estiu de 2020 i una pandèmia mundial, la de la COVID-19, s’ha escolat fins a l’últim forat del món, i fins i tot ha arribat a afectar una activitat com són els campaments dels caus i els esplais d’arreu del país.

L’educació en el lleure s’ha hagut d’adaptar a marxes forçades al confinament i a les mesures sanitàries. Això ha fet que, com el conjunt de la societat, s’hagi hagut de tancar a casa des de mitjans de març, fent cau virtual els dissabtes a través d’una pantalla i plantant la tenda a la terrassa de casa o posant el sac de dormir al menjador com a alternativa a uns campaments de Setmana Santa que es van cancel·lar. Ara, però, veuen com perillen, també, els campaments d’estiu, el punt més àlgid i important de tot l’any.

El poc temps de marge i la complexitat del treball d’adaptació de les activitats de caus i esplais als criteris marcats fa sorgir dubtes i neguits entre les entitats d’educació en el lleure, que es pregunten si enguany es podran fer els campaments i de quina manera s’hauran de dur a terme. “Amb les restriccions que ens posen, amb la compra de material que suposa poder-los adaptar i una logística que no podem abastar, no podrem fer campaments”, es lamenta Irene Fernández des de l’altra banda del telèfon. Per a ella, a més, no es tractava d’uns campaments més. Després d’una dècada com a nena del cau, enguany ha passat a ser cap, per la qual cosa era la primera vegada que preparava uns campaments.


Més tendes, menys infants

La Generalitat de Catalunya ha presentat un document en el qual s’expliquen els criteris generals per a l’organització de les activitats de lleure educatiu per a aquest estiu i en el qual pretén fixar les línies comunes i generals de com s’han de desenvolupar. Aquest document es basa en els criteris de “flexibilitat, progressivitat i adaptabilitat territorial”. Això implica que totes les activitats s’hauran de fer en llocs amb baix risc de contagi i el màxim a prop dels domicilis de les participants.

Davant la incertesa generada per la situació actual, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya ha decidit anul·lar tots els campaments que s’havien de fer aquest estiu fora de Catalunya i de l’Estat espanyol. “No podem saber com evolucionarà la situació d’excepcionalitat generada per la COVID-19 els pròxims mesos, ni aquí ni arreu del món, per això, en cas que es puguin fer campaments aquest estiu, només es faran a Catalunya o a dins l’Estat espanyol”, expliquen des de l’entitat.

Amb mascareta i sense tenda
Dos nens de l’AEiG Els Vàndals, de Campdevànol, acampen al menjador de casa durant la Setmana Santa |Arxiu

La normativa presentada pel govern català també fixa que hi haurà d’haver un monitor per cada deu infants o adolescents, que funcionaran per “grups de convivència”: grups de deu persones que sempre aniran junts i que no es podran creuar amb altres participants. A més, sempre caldrà mantenir la distància interpersonal de dos metres en totes les activitats, fins i tot a l’hora de dormir.

Un dels principals esculls amb què es troben els caus i els esplais és haver d’adaptar en molt poc temps de marge –i pocs diners– molts aspectes dels campaments. Segons la nova regulació, entre altres mesures, cal que la distància mínima durant la pernoctació entre els caps de les persones sigui de dos metres. Això implica que en una tenda on abans dormien quatre o cinc persones, ara només en podran dormir dues. “No podem assumir econòmicament comprar moltes tendes noves, que a més tampoc sabem si tornarem a fer servir més endavant”, explica Fernández. Per això remarca que “una casa de colònies té molt més pressupost i es pot adaptar molt més ràpidament que nosaltres”.


Qui ho paga, tot això?

“Al final, qui podrà garantir les activitats aquest estiu serà qui tingui més diners. Nosaltres no podem adaptar-nos i tampoc no podem assumir el cost que té el lloguer d’una casa de colònies”, s’exclama la cap del cau barceloní, “ja que això encariria molt el preu dels campaments”. Els preus dels campaments d’estiu de la majoria d’agrupaments ronden entre els 85 i els 130 euros de mitjana per una setmana o dues, aproximadament. Aquest preu tan baix es deu al fet que cap adult cobra per la feina que fa, tot és voluntari. A més, en moltes ocasions tant l’agrupament com les entitats ajuden a fer que el preu no es dispari i totes les famílies puguin gaudir-ne. També es compta amb ajuts i subvencions.

Els campaments d’estiu dels agrupaments ronden entre els 85 i els 130 euros de mitjana, gràcies al voluntariat

En canvi, mirant les propostes que ofereixen als seus webs les principals empreses de lleure, els preus són més elevats. En el cas de Rosa dels Vents, les colònies d’aventura van dels 220 euros per cinc dies a 445 euros per vuit dies; en el cas d’Eix Estels, les colònies multiactivitats oscil·len dels 285 euros als 357 euros, i en el cas de Pere Tarrés, set dies d’aventura costen 470 euros.

“Nosaltres oferim un model on s’inclou a tothom i on tenim persones disposades a oferir un nivell pedagògic de qualitat i voluntari per a persones amb problemes econòmics. Hi ha infants que no podran fer activitats d’estiu i justament són els que més ho necessiten”, diu Fernández, posant en valor la feina que fan els caus i els esplais.

Davant de la situació d’excepcionalitat que es viu actualment, l’associacionisme educatiu de base voluntària s’ha unit per reivindicar que “l’estiu també és dels esplais i els caus”. Per això, associacions i federacions educatives com Esplais Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Coordinació Rural de Catalunya i el Secretariat de Joves La Salle Catalunya reclamen que es reconegui “l’important paper que estem desenvolupant durant l’estat d’alarma per la COVID-19”.

“Els nostres projectes educatius són importants pel procés socialitzador dels infants i joves i per l’educació en valors. Som conscients que l’escola és un agent molt important, però en els temps d’esbarjo dels infants i joves, des de les nostres entitats eduquem mentre gaudeixen del seu temps lliure”, remarquen aquestes entitats. Tot i això, deixen clar que no volen “competir amb les escoles, campus esportius i casals d’estiu de les entitats que se’n lucren econòmicament; volem realitzar les nostres activitats d’estiu”. És per això que totes aquestes entitats demanen “acompanyament i recursos per garantir l’adaptació de les nostres activitats als requisits marcats”. Aquesta ajuda, diuen en un comunicat, “serà essencial i haurà de ser àgil, ja que som entitats de base assembleària i voluntària i necessitem temps per planificar i adaptar les nostres activitats”.

Amb mascareta i sense tenda
Campaments d’estiu de l’AEiG Mestre Güell Roger de Llúria, de Tàrrega |AEiG

Laura Benseny, secretària general de Minyons Escoltes i Guies, es mostra preocupada davant d’un “estiu incert”. En un primer moment, explica Benseny, es va filtrar un document de la Generalitat en el qual es parlava de colònies i casals, però no de campaments ni de rutes. Davant d’aquesta situació, les entitats de lleure amb un model d’associacionisme voluntari demanen que l’administració i el govern les tinguin en compte en els processos per decidir les mesures que cal prendre durant l’estiu i se les prioritzi davant d’ofertes de lleure lucratiu.

Des de les entitats de lleure s’ha donat llibertat a cada agrupament per triar a quin format volen adaptar els campaments

Des de les entitats de lleure s’ha donat llibertat a cada agrupament per triar a quin format volen adaptar els campaments. Hi ha qui farà format de casal i qui trobarà un dia per reunir-se. Irene Fernández i els seus cocaps del grup de Ràngers i Noies Guies (infants d’11 a 14 anys) han decidit trobar-se amb els 24 infants un dissabte a la tarda i fer una tarda de cau “com les d’abans, com s’ha fet sempre”, al seu local de Barcelona. “Durant tres mesos hem estat presents fent cau de manera telemàtica, adaptant-nos. Ara volem fer un dia de cau de tancament, de manera presencial i on es trobin els nens i nenes.”

Si bé els seus primers campaments com a cap de ben segur que no són com els que hauria imaginat quan era nena del cau, servirà per fer un retrobament.
“Els campaments són el punt àlgid, però el cau és un procés de tot un curs escolar i de tota una etapa de vida; el cau sempre hi és”, conclou la monitora voluntària de l’Agrupament Escolta i Guia Anselm Albareda de Barcelona.

Article publicat al número 502 publicación número 502 de la Directa