Agota Kristof, hongaresa que va viure en pell pròpia algunes de les vicissituds més crues del segle XX, com l’exili a Suïssa i la pèrdua de la identitat, narra en aquesta trilogia, amb un llenguatge directe i sense floritures –va adoptar el francès com a llengua literària, sense ser la seva–, l’experiència de dos bessons que viuen travessats per l’experiència de la guerra i les seves conseqüències.
La primera obra, El gran quadern, és una compilació de narracions breus que escriuen conjuntament sobre el que viuen, des del punt de partida que tot ha de ser “veritat”, en què expliquen com aprenen a sobreviure a la cruel situació, amb la pèrdua prematura de la innocència que comporta. En les dues altres, hi ha la seva vida per separat, una a l’exili, l’altra dins del règim totalitari que ha imposat el bàndol guanyador. Tant els bessons com els fets es desdibuixen, es confonen i deixen al descobert el gran artifici literari de la trilogia, un assaig sobre dues vides possibles dins de la tragèdia, dues cares de la mateixa moneda, Claus i Lucas.
