Documentació amb l’epígraf de “confidencial”, elaborada pels organitzadors de la trenta-setena edició de la Copa Amèrica i per l’associació d’empresaris Barcelona Global, contradiu algunes de les xifres que Ada Colau, Jaume Collboni i Pere Aragonès van anunciar en roda de premsa el passat 29 de març des del Port de Barcelona. L’alcaldessa, el primer tinent d’alcalde i el president de la Generalitat van assegurar que el màxim d’aportació pública seria de 40 milions d’euros. Per contra, segons es desprèn dels documents amb el segell de Barcelona Global i la seva iniciativa Barcelona & Partners –amb signatura del seu conseller delegat Àngel Garcia–, així com de l’organitzador d’Emirates Team New Zealand (TNZ), les aportacions inicials de les administracions públiques se situarien entre els 48 i els 55 milions d’euros. Només si de l’esdeveniment se’n derivessin uns ingressos mínims de 80 milions d’euros, l’administració aconseguiria recuperar una part de la inversió inicial i s’ajustaria als 40 milions anunciats. El 50 % restant d’ingressos –uns altres 40 milions– se’ls embutxacarien els organitzadors.
A més, l’impacte econòmic publicitat dista del que es recull en la documentació confidencial a la qual ha tingut accés la Directa. Tot i que les administracions han parlat d’uns mil milions d’euros, l’organització ho rebaixa a una forquilla d’entre 277 i 738 milions. Normalment, l’impacte és un càlcul que se centra a estimar l’efecte del projecte en termes de renda, ocupació o volum d’activitat econòmica que se’n derivi. En aquest cas, alguns elements que es tenen en consideració són els 941 milions d’espectadors potencials durant les catorze setmanes que duri la regata (una xifra aconseguida en la darrera edició) i les 2.500 persones, mobilitzades pels cinc equips competidors, que segons l’organització viuran a la ciutat durant dos anys i que hi podrien començar a arribar a finals d’aquest mes d’abril.
Al llarg d’una cinquantena de pàgines, es detallen condicions econòmiques, financeres i logístiques per a l’acollida de la competició de vela a la ciutat de Barcelona. Tot i que la documentació no porta data, la part en castellà signada per Barcelona Global –l’associació d’empreses, entre les que hi figuren Agbar, Grup Godó, CaixaBank, Telefónica o Damm, i que ha fet d’intermediària amb les administracions– l’ubica amb posterioritat al 10 de desembre de 2021.
Clàusula per protegir l’inversor privat
Una condició rellevant per a l’acord que fins ara es desconeixia és que els suposats beneficis de l’esdeveniment es destinarien preferentment als inversors privats. En la documentació s’esmenta una clàusula que estaria “pendent d’acordar amb les administracions”, però que suposaria la cancel·lació “preferent i prioritària” dels avals prestats pels finançadors privats mitjançant els primers 25 milions d’ingressos generats per l’esdeveniment. A partir d’aleshores, el 50 % dels ingressos es destinaria a eixugar la despesa de les administracions públiques i el 50 %, directament a les arques dels organitzadors.
S’esmenta una clàusula que estaria “pendent d’acordar amb les administracions”, però que suposaria la cancel·lació “preferent i prioritària” dels avals prestats pels finançadors privats mitjançant els primers 25 milions d’ingressos generats per l’esdeveniment
A més, cal destacar que en relació amb els inversors privats, en un protocol que el passat 24 de març varen signar la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat Portuària, el Consorci de Turisme i Barcelona Global es matisava que aquesta última entitat faria “els màxims esforços per obtenir la subscripció per promotors privats d’unes garanties de fins a 25 milions d’euros”, un redactat que no garanteix contractualment l’aportació privada, a diferència del compromís en ferm de diners públics.
El que sí fa el protocol és adoptar un compromís per declarar l’esdeveniment “d’excepcional interès públic”, dotant-lo del mateix règim fiscal de les entitats sense fins lucratius. I concreta com a necessàries les mesures fiscals específiques “d’importació temporal sense IVA ni drets d’importació, de tot l’equip i béns relacionats directament amb l’esdeveniment, incloent-hi les embarcacions i els efectes personals per al seu ús”.
Tot i facilitar el protocol, la Generalitat de Catalunya, en el moment de publicar aquest article, no havia contestat les preguntes d’aquest mitjà en relació amb el mètode de repartiment de les despeses i els ingressos.
La projecció d’ingressos contempla 84 milions en esponsorització, 250.000 euros en drets televisius locals, 500.000 en la venda d’entrades, 300.000 en marxandatge, un milió en les comissions turístiques, 2 milions en hostalatge o dos més en esdeveniments d’entreteniment, entre altres.
Lideratge de la inversió pública
El consistori barceloní és l’única administració pública que ha concretat públicament l’aportació en 10 milions, però sobre paper, Barcelona Global també especifica que la Generalitat aportaria el 22 % del pressupost inicial, la Diputació de Barcelona el 6 % i el Govern espanyol el 25 %. En un escenari de 70 milions de despesa total, els percentatges es tradueixen en 15,3 milions, 4,3 milions i 17,5 milions, respectivament. Si l’escenari fos de 80 milions d’euros, el repartiment seria de 20 milions del govern espanyol, 17,5 milions de la Generalitat, 12,5 milions de l’Ajuntament i 5 milions de la Diputació de Barcelona.
Trenta dels milions recaptats s’entregarien directament en concepte de cànon a Emirates Team New Zealand, organitzadora de la competició en aliança amb la consultora britànica Origin Sports Group (ORIGIN), fundada i presidida per Keith Mills, qui fou el conseller delegat dels Jocs Olímpics de Londres 2012. Al cànon cal sumar-hi pràcticament 50 milions en despeses d’organització i inversions.
Aterrats en el document confidencial, els 50 milions es divideixen en dos tipus de despeses: 31,3 en concepte de “despeses de l’esdeveniment administrades de forma centralitzada” –és a dir, directament per part de l’organitzador– i 18,5 de “despeses estimades de la coordinació local” –és a dir, a través de les administracions públiques o proveïdors locals.
L’àrea que concentra la despesa més gran, segons les projeccions plasmades, és la producció televisiva del macroesdeveniment de navegació a vela: 20 milions d’euros que gestionaria la mateixa TNZ. També, a càrrec de l’organitzador –pel que fa a la gestió, no pas de la despesa–, hi ha les tasques de direcció xifrades en tres milions, els honoraris de consultoria en 2,5 milions i l’administració de la competició esportiva en 2 milions. Per gestionar de forma externalitzada, destaquen els 10,7 milions en concepte de “vila de la cursa i operacions de costa” i els 2,5 per a “personal de suport a l’esdeveniment”. Tot i que les infraestructures necessàries ja existeixen, no queda clar si l’habilitació o remodelació per adaptar-les a les necessitats de la competició suposarà un impacte en els comptes públics.
València diu no per unes despeses “massa grans”
Precisament, des de València les administracions públiques van rebutjar acollir el macroesdeveniment per les condicions econòmiques. Per una banda, l’alcalde Joan Ribó ha denunciat que encara s’està pagant deute de l’última Copa Amèrica que es va celebrar l’any 2010 i que les despeses que haurien d’assumir són “massa grans”. Per l’altra, la Generalitat Valenciana demanava el compromís per escrit que hi hauria inversió privada per no haver de sostenir-ho tot públicament i el president Ximo Puig va argumentar que “l’estudi de viabilitat no ens permetia assegurar el retorn, mai es va concretar la rendibilitat”. El Govern valencià ha declinat fer declaracions a la Directa sobre la proposta que van rebre.
El president Ximo Puig va argumentar que “l’estudi de viabilitat no ens permetia assegurar el retorn, mai es va concretar la rendibilitat”
Per Ramon Marrades, economista urbà i exdirector estratègic del Consorci València 2007, en aquesta mena d’esdeveniment, l’administració pública ha de posar totes les facilitats i alhora assumir el risc sense beneficiar-se’n: “Cedeix un espai perquè l’operador l’exploti i cada clauer que es ven o cervesa que es pren allà dins se l’endú l’operador; paga la casa i li dona les claus”. Marrades subratlla que el retorn només és en “intangibles”, és a dir, en més turisme i projecció internacional, però que si bé “a València en el seu moment d’alguna manera li va servir, a Barcelona no necessita cap de les dues coses”, puntualitza.
De fet, els balanços de l’última edició també desmunten les expectatives de retorn econòmic. Segons el mitjà de comunicació neozelandès RNZ, la Copa Amèrica celebrada a la ciutat d’Auckland va suposar una pèrdua de 156 milions de dòlars neozelandesos –94 milions d’euros–, a causa d’una inversió pública superior a la projectada, pocs visitants internacionals –hi havia pandèmia– i la competició de menys equips dels previstos.
“La ciutat necessita tancar una etapa”
En el document de la trenta-setena edició de la Copa Amèrica, elaborat per Barcelona Global, es desplega una sèrie d’argumentaris més ideològics per justificar-ne l’acollida. Més enllà d’exposar que ja es compta amb les infraestructures necessàries, assenyala que Barcelona pot convertir-se en una ciutat rellevant del món per la seva “òptima geolocalització”, hiperconnexió, infraestructures i la seva qualitat de vida. Tot seguit afegeix que “és tolerant i, alhora, sensible amb les desigualtats”.
Barcelona Global posa sobre la taula la seva “preocupació” pel destí de la ciutat, si no s’és capaç de “recuperar la senda del progrés i de la innovació”, que s’havia emprès en el passat gràcies al “compromís transversal de la societat, impulsat per una generació de polítics i d’empresaris”. I aposta per recuperar aquest camí tot afirmant que “ho devem als nostres pares. Ho devem als nostres fills”. “La Copa Amèrica pot ser el revulsiu que la ciutat necessita per a tancar una etapa –ja massa llarga– de males notícies, falta d’il·lusió i de compromís amb el seu propi futur”, asseveren.
Per acabar, a l’apartat final, el document reconeix que encara que són poc probables, els riscos existeixen i es refereix a la possibilitat que els avals privats per cobrir una part del cost de l’esdeveniment no es cobreixin amb els ingressos i s’hagin d’executar: “Per l’experiència d’esdeveniments anteriors, no sembla probable (encara que no és un risc inexistent, certament) que aquesta garantia hagi d’executar-se”.
