Jordi Maíz, medievalista, editor i poeta, s’endinsa en l’estudi del pensament polític a l’etapa de maduresa del pensador anarquista Piotr Kropotkin. El període que tria l’autor d’El otoño de Kropotkin no és casual. S’inicia l’any 1905 i finalitza l’any 1921. És una etapa de la història contemporània convulsa. Durant aquest període Europa viu la primera de les revolucions russes (1905), la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa de 1917.
Aquest llibre mostra l’evolució del pensament ideològic del gran pensador en la seva etapa final. Jordi Maíz tracta amb rigor un dels episodis més controvertits del pensament polític de Kropotkin que va ser el de posicionar-se al costat de les potencies antigermàniques durant la Gran Guerra. Aquest fet va generar una gran controvèrsia entre els cercles anarquistes. Va generar un trencament entre els pacifistes o contraris al conflicte bèl·lic que consideraven les guerres com un element de control capitalista, que eren els majoritaris, i els que com Kropotkin es posicionaren, excepcionalment, pel bàndol de les potències aliades. Va haver-hi un abans i un després d’aquest posicionament i un trencament dins de la família llibertaria.
Jordi Maíz tracta amb rigor un dels episodis més controvertits del pensament polític de Kropotkin que va ser el de posicionar-se al costat de les potencies antigermàniques durant la Gran Guerra
Un cop triomfa la Revolució Russa, a l’estiu de 1917, Kropotkin torna de l’exili a la seva Rússia natal. Allà viurà els primers anys de la Revolució. Primer va viure a Petrograd i després a Moscou. A principis de 1918 la situació dels anarquistes es complica a Rússia i les seves publicacions comencen a prohibir-se. Durant aquesta primavera, la pressió dels bolxevics va ofegar als anarquistes i Kropotkin es va veure forçat a autoexiliar-se a Dimitrov, una petita ciutat situada a 65 kilòmetres de Moscou.
Els darrers anys de la seva vida, els va passar a la casa de Dimítrov, acompanyat de la seva companya Sofía Ananiev i de la seva filla Sacha. En unes condicions molt precàries va escriure una de les seves obres importants, Ètica, publicada un cop mort. Va veure com els ideals de la revolució eren traïts per les elits i com molts revolucionaris eren arrestats. Durant aquest exili interior, va rebre la visita de destacats anarquistes de l’esfera internacional i de líders polítics i sindicals. Kropotkin va criticar la dictadura del proletariat, considerava que sense la participació dels treballadors i dels camperols a través de les comunes rurals i dels consells obrers, no es podia plantejar una veritable alternativa al capitalisme.
El 8 de febrer de 1921 moria Kropotkin a Dimítrov a l’edat de 78 anys. El seu enterrament a Moscou va ser multitudinari. Va ser la darrera mostra de força de l’anarquisme a la Rússia bolxevic.
Durant l’any 1921 els militants anarquismes més actius van ser perseguits, detinguts i empresonats i d’altres assassinats. Amb la mort de Kropotkin, els anarquistes van ser esborrats de la Rússia bolxevic.
