Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les educadores de les escoles bressol municipals de Barcelona reclamen una categoria professional digna

L’Ajuntament de Barcelona té previst convocar unes oposicions en què es rebaixa la categoria laboral de les educadores infantils del grup A2 al C1. Sindicats i col·lectius de treballadores d’escoles bressol consideren que aquesta convocatòria “precaritza les professionals” i “denigra la tasca educativa”. Al mateix temps, es queixen d’un abús de temporalitat per part de les administracions i que gairebé un 70% de les educadores bressol es troben en condició d’interinitat

Concentració de mestres de les escoles bressol municipals de Barcelona davant de l'Ajuntament el passat 3 de febrer / Hannah Cauhépé

Més d’un centenar de mestres i educadores infantils de la Xarxa Municipal d’Escoles Bressol de Barcelona van concentrar-se el dimecres 3 de febrer davant de l’Ajuntament de Barcelona per denunciar i fer pública la nova convocatòria d’oposicions que el consistori pretén dur a terme. Després d’onze anys sense unes oposicions, les noves places per a educadora bressol pretenen assimilar les treballadores a la categoria funcionarial C1, pròpia del personal auxiliar, tot i que anteriorment gaudien d’una A2. Segons els diversos col·lectius afectats, aquesta rebaixa es deu a una “incompetència administrativa”, ja que la categoria que realment els pertoca hauria de ser una B, un grup que encara no s’ha desenvolupat.

Això no obstant, a la concentració no només van escoltar-se proclames relacionades amb aquesta rebaixa de categoria, sinó també d’altres com “No només cuidem, nosaltres eduquem” o “Més que cuidadores, som educadores”. Les treballadores de l’escola bressol pública de Barcelona també es manifesten contra la degradació de les seves condicions laborals i reclamen el reconeixement de l’etapa dels 0 a 3 anys com a plenament educativa. Les professionals asseguren viure una “situació desbordada” marcada per l’abús de temporalitat, unes ràtios d’alumnes-mestre excessives, uns protocols preventius de la COVID-19 “incongruents” i els efectes negatius de les privatitzacions i externalitzacions d’anteriors administracions. Uns fets que estarien agreujant la precarietat laboral d’un sector majoritàriament feminitzat, per la qual cosa argumenten que “l’Ajuntament està contribuint a ampliar l’esquerda salarial entre homes i dones”.

Unes oposicions polèmiques

Fa onze anys que l’Ajuntament no convoca oposicions per a educadores del tram 0-3 i l’única forma que les treballadores tenien d’accedir a les escoles bressol municipals era mitjançant la borsa de substitucions. En conseqüència, els sindicats asseguren que la categoria d’Educadora Bressol ha acumulat la taxa d’interinitat més gran de l’Ajuntament de Barcelona amb gairebé un 70% d’interines i substitutes. Així doncs, hi ha treballadores que s’han vist obligades a treballar any rere any a partir de contractes temporals els quals no podien rebutjar, ja que aleshores serien penalitzades dins la borsa de treball (d’on poden ser eliminades si rebutgen tres places, per exemple).

Fa onze anys que l’Ajuntament no convoca oposicions per a educadores de l’etapa 0-3 i l’única forma que les treballadores tenien d’accedir a les escoles bressol municipals era mitjançant la borsa de substitucions

Sara Escobedo, mestra d’educació infantil i delegada sindical de la CGT, comenta com s’està perpetuant “un cas d’abús de temporalitat i d’incompliment de les directrius marcades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), segons les quals un interí no pot estar més de tres anys sense estabilitzar el seu lloc de treball”. “Els estats membres han de concretar quina sanció s’aplica a les administracions que incompleixin la directriu europea i aquesta sanció podria ser la fixesa o una indemnització”, explica Escobedo que es queixa de com, en conseqüència, “l’Ajuntament vol convocar oposicions tant sí com no i a sobre presenta la proposta d’abaixar-los la categoria professional”.

El funcionariat municipal de Barcelona es divideix en diversos grups de categories professionals que fan referència a les competències i formació requerides al personal. Les educadores d’escoles bressol han d’estar titulades com a mínim en Cicles Formatius de Grau Superior, la qual cosa es correspon amb la categoria B. Una categoria que, com comenta Escobedo, “no està desenvolupada a la RLT, la relació de llocs de treball”. Al mateix temps, els equips docents també estan formats usualment per un percentatge de mestres titulades en estudis universitaris, que corresponen a la categoria A. Segons el manifest signat pels sindicats i les organitzacions d’afectades, “el col·lectiu d’escola bressol fa molts anys que té la categoria A2” i les titulacions que es requereixen “en cap cas es corresponen amb la categoria C1, la qual correspon al personal auxiliar”.

Concentració de mestres de les escoles bressol municipals de Barcelona davant de l’Ajuntament el passat 3 de febrer |Hannah Cauhépé

 

Escobedo explica que la rebaixa de categoria de les futures oposicions tindrà una sèrie d’efectes negatius: “El sou base baixa i per molt que es pactin complements, a la llarga ens afectarà. Perjudica econòmicament també a efectes de jubilació i les pujades de sou no són les mateixes”. “A més, s’infravalora la feina i perjudica econòmicament a un col·lectiu tan feminitzat com el de les escoles bressol”, afegeix. Tanmateix, els col·lectius d’afectades no només fan èmfasi en les repercussions econòmiques que la rebaixa pot comportar, sinó que alhora els preocupa la menysvaloració de la seva tasca educativa i l’oblit administratiu pel que fa als diferents problemes que arrosseguen.


La difícil condició de substituta

El personal docent d’una escola bressol pot organitzar-se en tres tipus de condicions laborals. D’una banda, hi ha les educadores funcionàries, que gaudeixen d’una plaça fixa aconseguida mitjançant unes oposicions. D’altra banda, també existeixen les interines estructurals, les quals no tenen plaça fixa, però sí un contracte indefinit. Finalment, trobem les educadores substitutes, que tampoc tenen plaça fixa i treballen amb contractes temporals vinculats a una persona a qui cobreixen una baixa laboral.

L’Aina és educadora d’escola bressol municipal des de fa dos anys i, com moltes de les seves companyes, també és substituta. En el seu cas, ha optat per reduir la jornada laboral com a educadora infantil pel risc que comporta no saber quan li trucaran per a realitzar alguna substitució. “Malgrat el sou que tinc m’he de buscar una altra feina per a poder subsistir i no és fàcil perquè has de trobar alguna cosa suficientment flexible per a compaginar-ho.” L’Aina explica com normalment s’acaba treballant en negre en feines de l’economia submergida, la qual cosa comporta que no es cotitzi i repercuteix en altres aspectes com l’atur o la jubilació. “No puc viure com m’agradaria viure. Qui em llogarà un pis tenint el contracte que tinc?” comenta.

Laura, membre de Substitutes IMEB en lluita, explica que els contractes temporals  suposen una gran inestabilitat i dificulten greument diferents aspectes com llogar una casa, formar una família o seguir formant-se professionalment

Un altre exemple és la Laura, substituta a una escola bressol de Barcelona des de fa cinc anys i membre de Substitutes IMEB en lluita. La Laura explica que els contractes temporals de les substitutes suposen una gran inestabilitat i dificulten greument diferents aspectes vitals com llogar una casa, formar una família o seguir formant-se professionalment. De la mateixa manera, comenta que la temporalitat a què estan obligades “afecta de ple a la vida de les escoles i la qualitat educativa que ofereixen als infants de la ciutat”. “Aquesta temporalitat en la qual ens veiem sumides moltes de nosaltres fa que els equips de les escoles siguin molt inestables a causa de la mobilitat de personal i dificulta la creació d’equips de treball estables que puguin crear una línia pedagògica comuna i un projecte educatiu de centre treballat i consensuat”, explica.


Una tasca educativa marcada per la precarietat

La doctora en Psicologia de l’Educació Sílvia Blanch posa en relleu la importància psicològica i neurològica de l’etapa infantil dels 0 a 3 anys, ja que “és un moment que marca molt la manera de relacionar-se que l’infant tindrà amb altres persones posteriorment”. Així mateix, Blanch recalca la rellevància del treball de les mestres i educadores bressol, “un paper que moltes vegades no és reconegut encara que darrere de la seva feina hi ha un treball pedagògic i educatiu importantíssim i que ajuda a tota la comunitat”.

El model educatiu de les escoles bressol de Barcelona publicat el 2019 remarca en la seva presentació “el caràcter plenament educatiu de l’etapa de l’educació infantil”. Malgrat això, la majoria de reivindicacions efectuades per les treballadores bressol són relacionades amb el fet que realment no es tracta la seva tasca conforme aquesta definició. “La nostra feina és altament infravalorada”, comenta Sara Escobedo, que afegeix que això és reflectit en unes condicions laborals “precaritzades des de fa anys”.

Concentració de mestres de les escoles bressol municipals de Barcelona davant de l’Ajuntament el passat 3 de febrer |Hannah Cauhépé

 

Des de Substitutes IMEB en lluita expliquen que molts dels problemes dins el sector provenen de la crisi econòmica del 2008: “Es van pujar ràtios i es va privatitzar l’estona del migdia eliminant la parella educativa i obrint la porta a empreses privades. També es va privatitzar la cuina i la neteja.”

Escobedo comenta que una “baixada de ràtios és imprescindible per canviar la situació precària” en què viuen. L’escola bressol es divideix en grups en què una sola educadora ha de ser la responsable o bé de vuit lactants (0-1 any) o bé tretze caminants (1-2 anys) o bé vint grans (2-3 anys). A França, per exemple, les ràtios són de 3 bebès, 5 mitjans i 8 grans per educadora. I a Dinamarca, després de diverses manifestacions de famílies i personal treballador, les ràtios seran de 3 infants per educadora en qualsevol etapa. “Estem a la cua d’Europa, precisament amb un ajuntament que presumeix d’educació pública i de qualitat”, puntualitza Escobedo.

A l’hora d’elaborar els protocols per la pandèmia “no s’ha tingut en compte la comunitat educativa i sovint ens hem trobat amb protocols incongruents, confusos i, sobretot, inassolibles”

D’altra banda, la crisi de la COVID-19 ha agreujat aquests problemes. Com explica l’Aina, “les persones que treballen a les escoles bressol s’han sentit molt pressionades per protocols impossibles de seguir correctament amb la realitat que tenim”. De la mateixa forma, la Laura recalca que a l’hora d’elaborar els protocols per la pandèmia “no s’ha tingut en compte la comunitat educativa i sovint ens hem trobat amb protocols incongruents, confusos i, sobretot, inassolibles”.

L’Aina explica com, tot i els efectes de la pandèmia i la difícil situació laboral d’algunes educadores, elles segueixen fent el màxim que poden per a donar un servei de qualitat: “A l’escola on jo treballo, fem les mil i una per acompanyar com cal a les famílies i els infants, per no perdre l’essència i trobar la llum en aquesta foscor que ens ha tocat viure. La feina que es fa a les escoles bressol és impressionant, de debò; cal ser-hi per veure-ho. No em cansaré de dir-ho.”