“Les cortan los suministros, le quitan el contador y tiene que darse de alta con otra compañía”, “Endesa le pone los intereses de demora”, “la meten en un fichero de morosidad pública”, “si necesita algo, comprar un triste microondas, no se lo dan”. Tot els advertiments els llança l’empresa Collecta per telèfon, una de les assessories d’Endesa que es dedica al negoci de cobrar deutes. En aquest cas, qui rep la trucada és Sandra Casanova, que viu amb la seva filla de 23 anys a Montbrió del Camp, cobra poc més de 300 euros al mes i té acreditada una situació de vulnerabilitat. L’empresa assegura que Endesa afegirà els interessos de demora i li obrirà un procés monitori (una reclamació sense necessitat d’advocada i procuradora, contemplada a la Llei d’Enjudiciament Civil), que, adverteix, li costarà 3.000 euros.
Com tantes altres persones afectades per la pobresa energètica, Casanova subratlla que no és que no vulgui pagar, sinó que no pot. Tot i així, denuncia: “he estat rebent entre tres i quatre trucades al dia, a qualsevol horari, fins i tot a mitjanit, però ara no les agafo”. Afegeix que també ha rebut alguna carta reclamant el deute. Tot i que aquestes famílies estan protegides dels talls, van acumulant deute.
Amb l’increment de la morositat degut als efectes de la crisi econòmica, segons un estudi de Crédito y Caución, vora la meitat les empreses espanyoles han externalitzat la tasca de recobrament dels deutes. L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) denuncia que es reclami el deute a famílies que no poden pagar i alhora les pràctiques concertes de les empreses: pluja de trucades a tota hora, cartes, missatges de mòbil i amenaces de tall de subministraments, quan són persones protegides per la llei 24/2015. Fins i tot, afegeix Maria Campuzano: “hi ha empreses que s’han fet passar pels jutjats, advertint que si no pagaven en 48 hores, els hi tallarien el subministrament i els embargarien el compte”. Ara, estan esperant que el Síndic de Greuges i l’Agència Catalana de Consum es pronunciïn al respecte.
L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) denuncia que es reclami el deute a famílies que no poden pagar i alhora les pràctiques concertes de les empreses: pluja de trucades a tota hora, cartes, missatges de mòbil i amenaces de tallar subministraments, quan són persones protegides per la llei 24/2015
“Encara que siguis forta, et fa sentir molt malament. La por t’envaeix el cos”. Així descriu Sandra Casanova els efectes que li han provocat les trucades dels cobradors del frac. A moltes famílies els genera un estat d’angoixa permanent i en alguns casos, l’APE ha arribat a interlocutar directament amb l’empresa: “quan l’assetjament és molt gran, hem trucat l’empresa i els hem dit que estan duent a terme pràctiques que podrien ser il·legals”.
Malgrat la forta pressió psicològica que comporta el reclam del deute, el dret del creditor a reclamar extrajudicialment el deute està reconegut, sempre i quan s’utilitzin mètodes legals i lícits, és a dir, que no incorrin en delictes d’amenaces o coaccions. Però l’Estat espanyol és l’únic membre de la UE que no té regulada l’activitat del recobrament extrajudicial de deutes i per tant, una part de les trucades es mouen en el fil de la legalitat.
Per un deute de 700 euros amb Endesa, Encarnación Contreras, que cobra un subsidi de 430 euros i que depèn d’una màquina per respirar durant la nit, ha arribat a rebre més de cent trucades de Medina Cuadros en tres mesos; al fixe i al mòbil. “L’última amenaça va ser dir-me que tenia 48 hores per pagar i, si no, que m’atengués a les conseqüències”, relata Contreras. L’Ajuntament de Gavà va pagar-li algunes factures el 2015, explica, però el 2016 “s’havia quedat sense diners”.
Encarnación Contreras, que cobra un subsidi de 430 euros i que depèn d’una màquina per respirar durant la nit, ha arribat a rebre més de cent trucades de Medina Cuadros en tres mesos; al fixe i al mòbil
Des de l’APE asseguren que la solució no és que els ajuntaments assumeixin el deute amb les energètiques, perquè “transferir fons públics per pagar algunes factures no és més que continuar alimentant els beneficis d’aquestes empreses multimilionàries”. En aquest sentit, Maria Campuzano recorda que tant Endesa com Gas Natural haurien d’haver signat un conveni que contempla que les empreses subministradores de gas i electricitat, mitjançant mesures com l’aplicació de tarifes socials, la condonació del deute acumulat o aportacions econòmiques directes, cobreixin com a mínim el 50% del cost de la pobresa energètica a Catalunya.
A l’altra banda del telèfon
Entre les empreses de recobrament que treballen per a Endesa i Gas Natural, hi ha Collecta, Medina Cuadros, Corporación Legal, Parés Seixas Bufete i ISMS. Però dels 10 casos d’assetjament que ha recollit l’APE, la majoria els protagonitzen Collecta i Medina Cuadros. Tot i així, Endesa ha contestat a la Directa que no poden confirmar el nom de les empreses que contracten per un motiu de “confidencialitat” i asseguren que no duen a terme “accions de pressió ni coaccions”. No ha estat possible contactar amb Gas Natural.
L’empresa Collecta, fundada el 2002, es dedica entre d’altres a la gestió dels cobraments i és propietat del fons d’inversió JZ International. Un dels accionistes de Collecta, Miguel Fernando Rueda Hernando, és president d’Ombuds Compañía de Seguridad, una de les majors empreses de seguretat a l’Estat espanyol. El bufet d’advocats Medina Cuadros assegura que gestiona 2,2 expedients cada any, entre els que es troba una part d’Endesa, però també d’altres empreses, com Movistar. El seu fundador, el 1976, és Manuel Medina González, que va ser premiat pel Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz el 2014 amb la Creu al Mèrit Policial
