En una roda de premsa celebrada a l’Espai Línia de l’Eixample barcelonina les principals entitats de drets humans han volgut donar “un toc d’atenció” a la nova consellera de Justícia Gemma Ubasart. “La societat civil necessita saber què esteu implementant en nom del poble de Catalunya, no pot ser que es faci a l’esquena, que es faci d’amagat”, en paraules de Núria Sastre de Justícia i Pau. Ha comparegut acompanyada de Lamine Bathily, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants; Joan Tamayo, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; Laia Serra, de l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans i Solange Hilbert, de la cooperativa IACTA.
Entre les mesures “regressives” denunciades en la seva compareixença hi ha l’acord entre Justícia i els sindicats que permet l’ús d’aerosols de gas pebre “com a mitjà coercitiu”
Entre les mesures “regressives” denunciades en la seva compareixença hi ha l’acord entre Justícia i els sindicats que permet l’ús d’aerosols de gas pebre “com a mitjà coercitiu als centres penitenciaris, en contra de les recomanacions del Comitè contra la Tortura del Consell d’Europa”, ha denunciat l’advocada Laia Serra. A més, han revelat la instal·lació a la presó de Mas d’Enric d’un sistema de reconeixement facial i gestual mitjançant intel·ligència artificial, que seria una prova pilot “per estendre a la resta de centres penitenciaris”. Les entitats, consideren que la consellera Ubasart ha cedit davant de les “pressions corporatives” dels sindicats de funcionaris de presons.
A banda d’aquestes dues noves mesures que han qualificat d’involutives, han llistat cinc situacions amb una tendència “molt greu”: increment de les morts, increment pronunciat dels suïcidis, greus problemes de salut mental, augment de l’ús de les contencions mecàniques i aplicació reiterada de l’aïllament com a mitjà coercitiu. “Aquesta involució s’està donant sense la intervenció del Parlament de Catalunya i, per tant, sense un debat públic i sense un diàleg amb les organitzacions socials, entre elles les de familiars de les persones privades de llibertat”, ha reblat Tamayo.
L’any 2022 han mort a presó sota custòdia de l’administració 39 persones, un 34% més que l’any 2021 (29 morts). D’entre les morts del 2022, es destaquen els 14 suïcidis
Han complementat la compareixença amb dades estadístiques. L’any 2022 han mort a presó sota custòdia de l’administració 39 persones, un 34% més que l’any 2021 (29 morts). D’entre les morts del 2022, es destaquen els 14 suïcidis, fet que suposa la xifra més alta de les estadístiques oficials del Departament de Justícia, que enregistren aquesta circumstància des del 2010.
En finalitzar l’acte, han enviat via comunicat tres missatges al departament de Justícia. El rebuig envers “aquesta manera de fer institucional, que erosiona el sistema democràtic”, l’anunci d’una “nova etapa d’aliança entre les entitats en defensa dels drets de les persones privades de llibertat i d’altres lluites germanes” i la necessitat urgent “de promoure un debat ciutadà per a fomentar un canvi de mentalitat sobre les finalitats dels centres penitenciaris i el compromís que comporta pel Govern de Catalunya”.
