Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les lluites pel territori i l'habitatge pugen a l'escenari del Raval de Castelló

'Ingovernables', l'obra de teatre de la companyia Atiro Hecho que homenatja les lluites pel territori i l'habitatge, es podrà veure aquest diumenge, 15 de novembre, a les 20.00 h, al Teatre del Raval de Castelló de la Plana

L'obra 'Ingovernables' rendeix homenatge a les lluites pel territori i l'habitatge / Arxiu

Ingovernables és una obra de teatre de la companyia Atiro Hecho dedicada a totes les veïnes que lluiten per defensar el territori i l’habitatge. És un crit àcrata que rendeix homenatge a les lluites veïnals i adverteix que les excavadores del capital no han deixat d’avançar, a qui també adverteix: “Atents! Us tenim calats”. Es tracta d’una obra subversiva, amb un discurs polític que té la potència del que va pronunciar l’anarquista Juan García Oliver el 20 de novembre de 1937 al cementeri de Montjuïc en homenatge a Durruti. Però, amb la diferència del fet que avui, tal com transmet l’obra, del discurs polític s’han apropiat els anarcocapitalistes de l’especulació transnacional.

L’obra recorda des del primer moment que el públic està dins d’un teatre, el qual es troba dins d’un altre teatre, que és el sistema neoliberal, on tot es regeix per les lleis del mercat. Un dels sectors que es representa és el del turisme. Tal com es mostra en l’obra, la indústria del turisme converteix els barris i espais naturals en petits escenaris que cobreixen la necessitat de les turistes d’escapar de la seua situació d’oprimides durant poc més d’un instant. Com a resultat, sorgeix la gentrificació, que afecta directament les necessitats bàsiques de la població local.

També es mostra la situació de les oprimides, començant per les veïnes i veïns dels barris i de l’Horta de València que veuen perillar la seua llar i les terres

Yarima Osuna, Rafa Marí Peña, Margarida Mateos, Manuel Climent, Florian Gründel, Carla Chillida i Rafa Segura són les intèrprets d’aquest escenari, on totes “competim sense pietat quan en les nostres paradoxes i en el nostre desig de dominar creixen els tentacles del sistema”, tal com es diu en l’obra. Alguns d’aquests papers de dominants interpretats a l’obra són els de les turistes, els fons d’inversió, els de les immobiliàries, la policia i, en definitiva, el de les hostes del capital.

A Ingovernables, escrita per Pepe Ruiz i Rafa Segura, i dirigida per Carla Chillida, també es mostra la situació de les oprimides, començant per les veïnes i veïns dels barris i de l’Horta de València que veuen perillar la seua llar i les terres. Tampoc s’obliden de les treballadores subcontractades, concretament de les guies turístiques i les agents immobiliàries; així com de fer una crítica a la meritocràcia amb el discurs del “cobra el que es mereix”. Jugant amb la dualitat representació-realitat, les actrius també es representen elles mateixes, amb l’objectiu de fer explícites les dues cares del teatre polític, la del treball intel·lectual i la de l’acció directa. Tot açò amb molta comèdia i sàtira, que arriba fins al punt d’utilitzar la faula dels tres porquets per a criticar l’obsessió pel ciment i la rajola.

A ‘Ingovernables’, escrita per Pepe Ruiz i Rafa Segura, i dirigida per Carla Chillida, també es mostra la situació de les oprimides |David Ruiz

 

El músic Rafa Marí Peña, amb un sintetitzador, un teclat i un trombó, submergeix el públic en una atmosfera tragicòmica. A més a més, ell també interpreta el paper del policia que demana empatia. El ritme de l’obra també el porta la guitarra i la veu de Carla Chillida, qui interpreta, entre altres, la cançó de Pepe Ruiz, “Com seria un món sense policia?”, i l’albada que denuncia les polítiques de l’anomenat “govern del canvi”. Aquesta, acompanyada de castanyoles, diu: “Se li plena la boca amb l’horta al tal Joan Ribó, però no hi ha compromís quan no hi ha eleccions”.

Així, amb les cançons, els textos i les performances, que els han valgut la nominació a millor obra i millor escenografia als Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2020, mostren un sistema capitalista amb noms i cognoms, com el de Steve Schwarzman, cap de Blackstone, també encarnat en aquesta obra. Però, també es mostra l’altra cara, la de les lluites de les persones anònimes, la del veïnat i col·lectius. Es parla de Cuidem Benimaclet, Taula per la Partida de Dalt, de la Coordinadora per Les Moles, Salvem Godella, Per l’horta, el Forn de Barraca, l’Associcació de Veïns i Veïnes de Nazaret, Hijas de La Coma, Construyendo Malilla, de l’Espai Veïnal del Cabanyal o de Veïnat en perill d’extinció. I és que la companyia Atiro Hecho recorda que, encara que “els diners ens governen, perquè són ingovernables”, totes juntes, també som ingovernables.