Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els tribunals reactiven el macrocentre comercial Intu Mediterrani amb una sentència que amenaça el territori

Un macrocentre comercial de 375.000 metres quadrats amenaça el patrimoni històric i ecològic de la Mola de Paterna (Horta Oest). Ara, compta amb el vistiplau del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha anul·lat, parcialment, la memòria ambiental desfavorable a la creació del complex Intu Mediterrani elaborada per la Generalitat, i obliga l'administració a fixar "els criteris de sostenibilitat necessaris" perquè l'actuació siga possible

Intu Properties i el fons d’inversió Eurofund Group pretenen construir un macrocentre comercial de 375.000 metres quadrats en el Paratge Natural de les Moles de Paterna / Arxiu

Minigolf, pista d’esquí artificial, un aquari, una nòria, sales de joc, hotels, piscina, cinemes, restaurants, tendes amb totes les marques de roba… És el que es coneix com a Port Mediterrani, batejat després amb el nom Intu Mediterrani, el macroprojecte d’oci i consum que el grup britànic Intu Properties vol desenvolupar al Paratge Natural de la Mola de Paterna (Horta Oest) de la mà del fons d’inversió Eurofund Group, i amb l’aval del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). La secció primera de la Sala del Contenciós-Administratiu ha anul·lat, parcialment, la resolució de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori d’octubre de 2016 que denegava la proposta del Pla d’Acció Territorial Estratègica (ATE) Port Mediterrani. La Sala considera que la memòria ambiental desfavorable al projecte “és insuficient” i ordena retrotreure el procediment perquè l’Administració emeta un nou informe que fixe les condicions necessàries perquè l’actuació siga possible.

Intu Mediterrani és un dels últims macroprojectes que el Govern valencià del Partit Popular va voler dur a terme. A finals de l’any 2011, el conseller d’Intu Mediterrani, Salvador Arene, i el director general d’Intu España, Ian Sandford, presentaven el projecte, declarat en gener de 2013 ATE, un instrument jurídic creat en l’etapa del PP per desenvolupar “intervencions territorials singulars” i que “pel seu interés general requereixen un procediment de tramitació específic i accelerat”. És així com Eurofund, amb seu en diversos paradisos fiscals com Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, i Intu aconseguien projectar la inauguració d’uns dels majors complexes comercials d’Europa, de 860 milions d’euros i 500.000 metres quadrats, dels 1,42 milions de metres quadrats de la Mola, en l’any 2018. Amb l’arribada del Govern del Botànic (PSPV i Compromís) a la Generalitat en l’any 2015, però, el somni especulatiu del gegant britànic es va veure truncat.

L’informe recull un total de 24 objeccions contra el complex, obstacles que, segons va sentenciar el TSJCV fa una setmana, després del recurs interposat per Intu Eurofund Valencia SA contra el dictamen negatiu, “no tenen la suficient entitat per a denegar totalment l’actuació”

Malgrat l’acumulació de setze informes desfavorables emesos per diferents administracions, com el Ministeri de Foment espanyol, la Subdirecció General de Mobilitat de la Conselleria d’Habitatge o l’Agència Valenciana de Turisme, el projecte va superar tots els esculls menys l’últim, el de la memòria ambiental, amb la qual la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, encapçalada en 2016 per Elena Cebrián (Compromís), va aturar la creació de Port Mediterrani. En total, l’informe recull un total de 24 objeccions contra el complex, obstacles que, segons va sentenciar el TSJCV fa una setmana, després del recurs interposat per Intu Eurofund Valencia SA contra el dictamen negatiu, “no tenen la suficient entitat per a denegar totalment l’actuació”, tot i que “totes elles són consistents per a imposar condicions, restriccions i determinacions a l’actuació proposta”, es llegeix a la sentència. Per això, ordena a la Generalitat a fixar “criteris de sostenibilitat respecte a 16 qüestions concretes”, com la protecció d’un barranc, l’afecció de carreteres o mesures de prevenció d’incendis.

Projecció del centre comercial Intu Mediterrani realitzada per l’empresa impulsora

 

Fermín Poveda, portaveu de la Coordinadora per la protecció de Les Moles, plataforma formada per diferents col·lectius socials i associacions veïnals, com Joves de la Coma, Granja Julia, Paterna Respira o La Canyada, critica “la falta de sostenibilitat mediambiental i econòmica de la sentència del TSJCV”, i exhorta al conseller de Política Territorial i d’Obres Públiques, Arcadi España (PSPV) que la recórrega. Per ara, el socialista no ha decidit encara si recorrerà o no la resolució, malgrat que els seus socis, Compromís i Unides Podem, han instat a esgotar totes les vies legals per impedir la construcció, “a causa de l’amenaça que suposa per al comerç local i per al paratge natural de la Mola”.

 

La sentència amenaça la protecció del territori

La memòria ambiental presentada en 2016 per la Comissió d’Avaluació Ambiental, adscrita a la Conselleria d’Agricultura i Emergència Climàtica (Compromís) i en la que participen un 50% de tècnics de la Conselleria d’Obres Públiques (PSPV), fonamenta la decisió d’aturar la construcció d’Intu Mediterrani en els informes desfavorables sobre els accessos al centre comercials per les autovies CV-35 i CV-31. Els estudis constaten que el projecte envaeix les zones d’afecció d’ambdues carreteres, distància fixada per la Llei de Carreteres en cent metres de protecció a ambdós costats d’autopistes i autovies. Per contra, l’empresa sosté que els 50 metres del seu projecte són correctes, perquè segons el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana de 2005, són vials de la Xarxa Bàsica “amb una zona de protecció de 50 metres per tenir una Intensitat Mitjana Diària superior a 5.000 vehicles”. En aquest sentit, el TSJCV dona la raó a l’empresa i sentència que en l’any 2016 el II Pla “continuava vigent” i “de conformitat amb l’apartat 4.5.4 del pla es fica com a regla general una zona de protecció de 25 metres per a carreteres integrants de la Xarxa Bàsica”.

La memòria ambiental constata que el projecte envaeix les zones d’afecció de les autovies CV-35 i CV-31

 

Una altra de les objeccions de la Generalitat és l’augment de la contaminació acústica i atmosfèrica a causa de l’increment del volum de tràfic que hauran de suportar els municipis i els barris més pròxims a la Mola de Paterna, com la Coma-Mas del Rosari, La Pinaeta o La Canyada. L’empresa preveu atraure 26,4 milions de visitants a l’any, “una xifra que no és sostenible, perquè les carreteres d’accés ja es troben saturades actualment i en estar situades entre antics barris no es poden ampliar”, explica Fernando Casanova, membre de l’associació de veïnes La Canyada. El TSJCV, però, obliga a l’administració a determinar les mesures necessàries per a disminuir la contaminació atmosfèrica. Per ara, la solució de l’empresa és plantar 12.000 arbres i cobrir les cobertes dels edificis amb vegetació, una mesura que Compromís i no veu amb bons ulls: “Plantar un sostre de gespa no és una solució. Legalment, les xifres eixiran, perquè es poden comprar bons d’emissions de diòxid de carboni, restar el CO2 que consumiran els arbres i ja podrà complir amb la legislació, però això no evitarà el desastre mediambiental”.

La primera proposta del macrocentre comercial també afectava el barranc d’en Dolça de Paterna, situat a escassos metres de les autovies CV-35 i CV-31. El primer projecte d’Intu feia unes basses interconnectades per a la laminació de l’aigua d’escorrentia al voltant de La Pinaeta i traslladava el barranc a l’àrea de protecció de la CV-35. D’aquesta manera, “no respectava la zona d’afecció de les carreteres i creava un entorn natural artificial, generant tota una sèrie d’impactes sobre el terreny i sobra la població, pel risc que suposen les basses”, matisa Rubén Fernández, membre de la Coordinadora. En juliol de 2018, encara a l’espera de la resolució del recurs presentat contra la memòria ambiental, Intu va decidir presentar una modificació del projecte, en què entre d’altres canvis, com la reducció d’un 25% de la superfície total del complex, plantejava un “parc botànic” en la zona del barranc per aconseguir el vistiplau de les conselleries. No obstant això, el Tribunal Superior, que ha actuat sobre la primera proposta, dicta que el fet que el barranc “es trobe canalitzat en una part de la zona de protecció de l’autovia no suposa cap limitació a la possible realització futura de nous accessos ni de serveis annexos al tram de la via”.

Encara que aquesta zona està sotmesa a una forta pressió antròpica, manté un caràcter rural amb predomini de cultius de secà i zones de terreny forestal que són travessades pel barranc d’en Dolça

La Comissió d’Avaluació Ambiental també rebutjava el projecte perquè el “sòl situat al sud del municipi de Paterna s’inclou com sòl de protecció en el Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta de València”, per tant, els terrenys de la superfície seleccionada “constitueixen l’única gran bossa de sòl no urbanitzable comú del terme municipal”. En l’actualitat, encara que aquesta zona està sotmesa a una forta pressió antròpica, manté un caràcter rural amb predomini de cultius de secà i zones de terreny forestal que són travessades pel barranc d’en Dolça. A banda, també s’identificava en l’àmbit de l’ATE exemplars de Teucrium Edetanum, un endemisme exclusiu de les comarques de València i que es troba en una estreta franja al llit del riu Túria. La seua importància i el fet de ser una planta en perill d’extinció -la Generalitat només ha localitzat 19 exemplars- no han sigut suficients per al TSJCV, que obliga a l’administració a “adoptar i definir de manera precisa el mode de conservar l’espècie botànica Teucrium Edetanum“.

La falta de disponibilitat de recursos hídrics és una altra de les principals problemàtiques. Segons la Generalitat, el volum diari que requeriria l’actuació ascendiria fins als 2.132,325 metres cúbics al dia i a un total de 778.298 a l’any, mentre que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que va emetre un informe favorable al projecte, situa la disponibilitat dels recursos hídrics per a consum humà en 350.000 metres cúbics a l’any. “Es dedueix que la demanda real necessària és molt superior a l’informe de la Confederació […], per tant, no quedaria garantida la disponibilitat total dels recursos hídrics demandats”, matisa la Conselleria de Medi Ambient. Tanmateix, el Tribunal Superior torna a donar la raó a l’empresa i especifica que la Generalitat ha de “determinar els recursos hídrics necessaris i les mesures ambientals necessàries per a un correcte tractament de les aigües”.

 

Destrucció del comerç de proximitat

Vicenta Roig, veïna de Paterna, està molt preocupada per la construcció d’Intu Mediterrani a la Mola. Fa 25 anys que gestiona la llibreria i centre cultural Sambori, on cada vegada els seus ingressos són menors i la competència amb els centres comercials i les empreses de venda en línia, com Amazon, major. “Si no tiren enrere el projecte, segurament, hauré de tancar abans de jubilar-me, perquè no podré competir amb un macrocentre comercial”, lamenta. Ella, però, no serà l’única. Des de la Unió Gremial, entitat creada en febrer de 1913 per comerciants i artesans de l’Horta de València en defensa dels interessos del comerç de proximitat, manifesten que la creació d’Intu Mediterrani afectarà tots els comerços de la zona, des del Camp de Túria, fins a la Ribera Alta. “Els xicotets establiments tancaran, però els centres comercials, com l’Osito, a l’Eliana (Camp de Túria), o el cinema Kinépolis de Paterna, també, perquè Intu oferirà tot en un mateix recinte”, denuncia Roig, qui és membre de la Unió Gremial i de la Unió de Comerç de Paterna.

La Confederació d’Empresaris del comerç, serveis i autònoms de la Comunitat Valenciana també ha mostrat el seu rebuig a Intu Mediterrani, a causa de la “sobresaturació comercial que hi ha a la comunitat”. Segons l’informe El sector de centres comercials en la Comunitat Valenciana, publicat en l’any 2016 per Pateco, entitat que realitza estudis i investigacions sobre el comerç al País Valencià, al territori hi ha un total de 60 centres comercials, el que suposa una saturació comercial del 12%, després d’Andalusia (19,2%) i Madrid (17,6%). Al Principat, es troben 48 centres comercials, el que implica una saturació del 8,8%; i a les Balears, huit centres i una saturació d’1,5%. La Unió Gremial ha alertat també de “la destrucció de treball de qualitat” i de les desigualtats socials que causaria Intu Mediterrani, ja que, tot i que Intu ha assegurat que es crearan 4.000 llocs de treball directes i 8.300 indirectes, “seran treballs temporals i precaris, perquè les grans empreses no solen respectar els drets laborals”, postil·la Roig.

 

Un deute milionari i dos plans per a aturar Intu Mediterrani

Segons diversos portals d’informació mercantil, en l’últim any, Intu Properties ha perdut un 57% del seu valor en borsa, amb una cotització anual de 1.360 milions i un deute de 5.700 milions d’euros. És per això que des de març de 2019, Intu estudia vendre els quatre centres comercials que té a l’Estat espanyol, a les ciutats de Saragossa, Astúries, Madrid i Màlaga. Dos d’ells, Intu Astúries i Puerto Venecia, a Saragossa, ja tenen compradors. El primer passarà a mans de l’empresa alemanya ECE, gestionada per la família Otto, una de les més riques d’Europa; mentre que el nou propietari de Puerto Venecia serà el fons d’inversió Generali Real Estate, a través d’una nova societat, Axis Retail Partners. Davant d’aquesta situació d’insolvència, Fernández subratlla que la justícia “està donant un baló d’oxigen a una empresa que no té capacitat econòmica i que no podrà assumir el cost del projecte, però ha aconseguit sòl urbanitzable suficient per a fer apartaments o una construcció més barata”.

La Coordinadora per la protecció de les Moles defensa la protecció del paratge a través de la seua inclusió en el Parc Natural del Túria

 

Compromís per Paterna, qui va trencar el pacte de govern amb l’alcalde de la localitat, el socialista Juan Antonio Sagredo, després que el PSPV local iniciara el procés de requalificació urbanística del sòl sense el permís de la conselleria d’Urbanisme, en mans dels seus socis, considera que la sentència “deixa en paper mullat l’avaluació ambiental com a mitjà de control i defensa del medi natural i va en contra d’un informe tècnic que  considera que el projecte és roín per a l’entorn”. Malgrat aquesta resolució, tant des de Compromís com des de La Mola és Nostra, reivindiquen que la proposta de modificació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural del Túria, que esperen que s’aprove en els pròxims mesos, permetrà aturar el macrocomplex. “La inclusió de les Moles en el Parc Natural del Túria a través del PORN és el mecanisme que protegirà definitivament les Moles, tot i que possiblement s’haurà d’indemnitzar l’empresa i seran els ciutadans qui acabaran pagant aquesta especulació”, declara Fernández. Certament, els impulsors reclamen 280 milions d’euros d’indemnització, pel cost dels terrenys adquirits i la pèrdua de futurs guanys, encara que el Consell Jurídic Consultiu ha rebutjat l’obligarietat d’una compensació.

El Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç (Patsecova), encara en tràmit, és l’altra de les normatives de protecció que tombaria Intu Mediterrani, ja que prohibeix als Governs autonòmics aprovar projectes que superen els 120.000 metres quadrats destinats a superfícies comercials -en l’actualitat, Intu es projecta en una àrea de 375.000 metres quadrats-, per considerar-los incompatibles amb la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica del territori.

 

L’alternativa 

Dels 1,42 milions de metres de quadrats de la Mola, 650.000 pertanyen al Ministeri de Defensa i la resta, a propietàries particulars, moltes d’elles constructores que van comprar terrenys rústics d’oliveres o ametllers durant el boom immobiliari, a l’espera de què els pogueren reclassificar. L’esclat de la bombolla immobiliària també va salvar les Moles de la lògica del ciment i la rajola, encara que no de la degradació. Malgrat el seu patrimoni històric i ecològic, amb la conservació de jaciments, búnquers i trinxeres de la Guerra Civil, el paredó on el franquisme va afusellar més de 2.500 persones, o un pinar gegant, algunes zones s’han convertit en un escombriaire.

La superfície on es construiria Intu Mediterrani és una altra de les àrees pitjor conservades. Segons el col·lectiu, “cada vegada hi ha més runes, malgrat que és una zona amb un alt risc d’incendi i amb molta biodiversitat”

La Coordinadora ha detectat més de 50 abocadors il·legals en el terme municipal de Paterna, alguns d’ells dins del Parc Natural del Túria i del Paratge Natural de la Mola. “El que va començar sent un estudi detallat dels abocaments dins de les Moles va acabar estenent-se a tota la localitat”, explica l’organització, que destaca alguns punts calents, com el camí vell de Llíria, on asseguren que hi ha una superfície de més de 10.000 metres quadrats d’enderrocs; el Parc Natural del Túria, on “s’han estat abocant desfets de les obres d’emplenat del barranc de Serra”; o els refugis de pastors de pedra i la zona de trinxeres i búnquers situada darrere del polígon industrial l’Andana. La superfície on es construiria Intu Mediterrani és una altra de les àrees pitjor conservades. Segons el col·lectiu, “cada vegada hi ha més runes, malgrat que és una zona amb un alt risc d’incendi i amb molta biodiversitat”.

És per això que la Coordinadora va dissenyar el Pla Participatiu d’Usos de la Mola, amb l’objectiu de regenerar el parc i crear una alternativa d’oci a Intu Mediterrani. Aquest pla també defensa la inclusió del paratge de la Mola en el Parc Natural del Túria, ja que “és l’últim pulmó verd de la comarca”, subratllen. Així mateix, reivindiquen que ha de ser un espai on el veïnat puga fer senderisme, ciclisme d’altura, crossfit o recol·lectar herbes aromàtiques, bolets o espàrrecs. També suggereixen condicionar la zona que avui dia s’usa com a pista de bici-cross i habitar zones d’agilitat per a gossos, zones de pícnic i un rocòdrom. “Si es decideix fer un centre comercial, es posarà fi a l’estil de vida que tenim els veïns del poble, ens condemna a morir, però encara podem lluitar per crear una alternativa sostenible”, conclou Fernández.

Articles relacionats