En temps de pandèmia i entremig de dos estats d’alarma – els decretats els mesos de març i l’octubre de 2020- molts centres socials okupats (CSO) de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana s’han alliberat o transformat per donar resposta a les necessitats i la precarietat que trobaven en els seus barris. Enmig de la pitjor crisi global viscuda els darrers anys, els greus impactes sanitaris i socioeconòmics sobre molts sectors de població han obligat els projectes a complir una funció de refugi habitacional per a persones sense sostre, com a espai sanitari o d’atenció primària, de cures i acompanyament legal per a persones sense papers, d’autoocupació laboral per a persones sense ingressos…
En aquests mesos, alguns d’ells ja han estat desallotjats o viuen permanentment amenaçats. Es pot parlar dels baixos de Ka L’Espina al barri de Gràcia i un dels pisos de l’immoble, que es troba amenaçat per la propietat, la immobiliària Boujous S.L. El CSO May Day al Raval, desallotjat el 15 de juliol després d’anys d’una guerra frontal contra l’Ajuntament de Barcelona, propietari de l’edifici. El mes d’octubre hi ha hagut els desallotjaments del CAOS La Llamborda a Horta Guinardó, centre social amb vuit anys d’història que havia resistit fins a vuit intents de desallotjament al llarg d’aquest temps i a on han viscut més de 40 persones. O la més recent, la Casa Buenos Aires de Vallvidrera, desallotjada després d’un primer intent frustrat per la resistència de la casa- i que va deixar al carrer a setze persones.
Una mica més lluny, a un hotel abandonat a Calella, Maresme, rebatejat amb el nom de CSO la Bruna hi viuen actualment més de 45 persones sense sostre a les que es dóna refugi habitacional i sanitari. El projecte ha aconseguit ajornar l’intent de desallotjament del seu espai, previst per al 6 de novembre i propietat d’Industrial Roige SA.
La distància social que imposen les administracions en la pandèmia i el format de dates obertes per a executar els desallotjaments afegeixen incertesa i tensió a la vida ordinària i les activitats de molts d’aquests espais. Tot i que la maquinària judicial i policial ha reduït el ritme de desnonaments enmig de la pandèmia, passant a Catalunya dels 2178 llançaments del primer trimestre del 2020 fins als 148 llançaments en el segon trimestre, segons dades del Consell General del Poder Judicial, aquest engranatge no s’ha aturat del tot.
La resistència migrant
Diferents projectes d’ocupació de persones migrants han servit com a dic de contenció i refugi per a les víctimes de la Llei d’Estrangeria i l’exclusió que suposa a Europa una vida sense papers.
Un d’ells és La Caracola Migrante del Raval, espai en què a banda d’acollir dones grans sense llar i ser la seu de diverses entitats com el Sindicat de Manters, s’hi duen a terme activitats d’assessorament sanitari i legal a persones migrades sense papers. L’Espai de l’Immigrant, un dels projectes integrants, va rebre l’any 2018 el Premi Solidaritat que atorga l’Institut dels Drets Humans de Catalunya (IDHC). El desallotjament de l’espai, propietat d’InmoCaixa, filial de CaixaBank, ha quedat aturat a l’espera d’un procés de mediació d’un màxim de quaranta-cinc dies per trobar una alternativa conjunta per reallotjar les persones en situació de vulnerabilitat que viuen als locals i alhora buscar un espai alternatiu per a la tasca social.
Una altra Karakola, però en aquest cas al barri d’Horta Guinardó, també es troba amenaçada amb data oberta de desallotjament per a aquest mes de novembre
Una altra Karakola, però en aquest cas al barri d’Horta Guinardó, també es troba amenaçada amb data oberta de desallotjament per a aquest mes de novembre. Es tracta d’una masia de l’any 1800, ocupada en el mes d’abril del 2019. Les seves ocupants van reconstruir l’espai en desús i ple de runa, fent obres i tasques de lampisteria i jardineria. “La casa es va transformar en refugi de lluita, resistència i teixit de xarxes migrants, funcionant com habitatge per a dones i identitats dissidents, així com a centre contracultural, amb tallers, esdeveniments, concerts, des d’una mirada anarco feminista i autogestionada”, expliquen des del projecte. “En aquest moment de greu crisi sanitària i de precarització, l’okupació ens ha emparat com a refugi, casa o simplement com a lloc d’escolta lluny dels nostres països d’origen, fent front a la Llei d’Estrangeria, que des de l’Europa fortalesa ens ubica en un lloc de discriminació i misèria”. Durant el primer confinament, també ha servit com a seu de la Xarxa de Cures Antiracistes, una plataforma impulsada per persones migrants o en situació de precarietat davant la llei d’estrangeria que sobreviuen de la recollida de ferralla o la venda artesanal de menjar, persones que viuen amb malalties cròniques o diversitat corporal o que tenen menors a càrrec i no poden assegurar-ne la subsistència.
Finalment, al barri de Gràcia es troba un altre espai de referència per a la lluita antiracista i la dignitat migrant a la ciutat. La Nova Usurpada és una caseta a la plaça del Nord, propietat d’un fons d’inversió, que el 12 d’octubre de 2017 va ser reocupada per a presentar-se com un espai artístic de barri autogestionat per persones migrants i racialitzades. Aquest projecte comunitari fa front a la violència institucional que suposa la Llei d’Estrangeria i ofereix assistència legal a persones sense papers, a més d’impulsar projectes d’autoocupació, creació artística i ser un espai per a l’expressió de les identitats sexuals dissidents. L’espai també va impulsar i va ser la seu de la Xarxa de Cures Antiracistes, sent multada per la Guàrdia Urbana. Fins en dues ocasions -novembre del 2019 i abril de 2020 – la mobilització de veïnes va frenar a la comitiva judicial que va presentar-se per a desallotjar l’immoble tot i saber que hi vivien quatre persones sense papers. Ara, l’espai es troba en data oberta. “Poden venir en qualsevol moment”, explica un membre del projecte.
CSO de barris, amenaçats
L’Engorilada és un edifici okupat al barri de Sagrada Família, a Barcelona, on des de fa dos anys, “un grup d’amigxs hem obert una escletxa de lluita i hem construït un projecte d’habitatge col·lectiu, també plantejat com un lloc d’acollida, i un centre social on s’hi fan activitats com xerrades, menjadors i trobades relacionades amb altres lluites antisistèmiques”, expliquen.
El projecte reprèn l’estela d’altres espais socials i d’habitatge ocupats a la Sagrada Família i que han estat contínuament desallotjats (des de l’Ateneu Popular de l’Eixample fins a La Clandestina, Kan Tonada o el CSOA la Indústria). Per elles, “és un mite que no hi ha barri a Sagrada Família. Hi ha una voluntat de construir un model de vida en el qual es potenciï l’aïllament social i la destrossa de dinàmiques comunitàries (hi hagin o no) però trobem que encara subsisteixen espais de trobada entre veïnes, encara que estiguin envoltats de turistes”.
Paestum S.L. és l’empresa propietària de l’edifici. En la descripció de la promoció immobiliària, l’empresa explica que “el projecte representa un exemple de regeneració sostenible de l’entorn urbà consolidat, reemplaçant un edifici obsolet que ha quedat en desús”. Els membres de l’espai, alerten que “pretenen tirar a terra L’Engorilada per a construir-hi un edifici ecològic (habitatge-coworking) per a rics, que esdevingui referent europeu d’arquitectura sostenible”. Per aquestes raons, defensen que han decidit “dur a terme una resistència activa contra el desallotjament. Hem aturat a la porta la primera data del passat dia 8 d’octubre i ens espera la segona el dia 18 de novembre. Volem donar una resposta contundent a la misèria que suposa la violència immobiliària i urbanística, així com a altres aspectes de violències estructurals i és a través de la resistència i l’acció directa que considerem que podem fer-ho de forma efectiva”.
Fa gairebé dos anys que el Banc Expropiat, situat a l’antic CAP Quevedo de Gràcia, està amenaçat de desallotjament, en un procés impulsat per CatSalut i la Tresoreria General de la Seguretat Social
Fa gairebé dos anys que el Banc Expropiat, situat a l’antic CAP Quevedo de Gràcia, està amenaçat de desallotjament, en un procés impulsat per CatSalut i la Tresoreria General de la Seguretat Social. El Banc Expropiat acull projectes com un Taller de costura, el teatre, l’Atelier drag, un gimnàs i hi conflueixen col·lectius com Salut entre totxs, el Hacklab feminista, el col·lectiu ecologista Resilistències, la Xarxa d’Aliments, un espai de criança o el Sindicat d’habitatge de Gràcia. “El nostre espai també s’utilitza per fer jornades, xerrades, debats i assemblees que tenen relació amb la salut comunitària, la lluita per l’habitatge i contra la precarietat laboral, les lluites feministes, ecologistes, antiracistes i decolonials, antiespecistes…”, expliquen.
En una darrera reunió plenària al consell del districte de Gràcia, grups municipals com ERC i entitats com Gràcia Solidària van obviar el projecte actual i l’han considerat buit, reclamant-ne un ús públic i regulat. “Nosaltres actualment li estem donant un ús comunitari en un format autogestionat, i per tant totes les persones i col·lectius autogestionats estan convidats a formar-ne part. Estem fent una gestió oberta al barri i a la ciutat i, de fet, hi ha col·lectius que en formen part perquè l’espai els hi és adient i necessari tal com és ara mateix”, defensen.
