Carmela Curup Chajón va decidir estudiar dret en patir, en primera persona, l’opressió dels estats i multinacionals als pobles indígenes de Guatemala. Amb una àmplia experiència a l’esquena, actualment dirigeix el Bufete de Pueblos Indígenas (BPI), des d’on defensa i canalitza les demandes i necessitats de les comunitats per portar-les davant els tribunals. Curup reivindica i acompanya la lluita contra la vulneració històrica i sistemàtica dels drets humans per part de l’estat en el seu territori. L’advocada i defensora visita el País Valencià de la mà de Perifèries, una organització de cooperació per al desenvolupament, en el marc d’una campanya per connectar les lluites en defensa del territori.
Què significa la Mare Terra i l’aigua per al poble indígena? Com ha canviat el vostre mètode de vida davant la nova realitat en les terres?
En la nostra filosofia, la Terra, el cosmos, els recursos naturals i l’ésser humà són un. Explotar els recursos és explotar la vida mateixa, és posar en risc la nostra supervivència. És una visió cosmogònica, on l’aigua és sagrada: el 70% del nostre organisme és aigua. Ens nodrim de la Terra i, després, acabem tornant a ella i, per tant, es genera un compromís de devolució, un plantejament que moltes vegades no entenen altres visions de vida. A causa de la macroexplotació de les nostres terres, hem patit saquejos i una gran disminució de recursos, provocant la desintegració de moltes comunitats i un desplaçament forçat cap als Estats Units. Els que ens hem quedat realitzem esforços abismals per tal de subsistir amb el poc que tenim i continuar aplicant els nostres drets indígenes.
Llatinoamèrica és considerada la regió més perillosa per als defensors dels drets humans i mediambientals. Són les multinacionals còmplices d’aquesta situació? Quin és el paper del govern?
“Les lleis surten sempre a favor dels capitals, mai protegeixen les persones vulnerables com els pobles indígenes”
Aquestes empreses es beneficien de les democràcies dèbils i corruptes dels nostres països, on no hi ha legislació que empari els recursos naturals. La inversió internacional i els seus interessos econòmics s’aprofiten d’aquest buit legal, en comptes de seguir els mecanismes de protecció que són obligatoris al Primer Món. El govern també és còmplice: el poder econòmic té subornat el poder polític i legislatiu, i les lleis surten sempre a favor dels capitals, mai protegeixen les persones vulnerables com els pobles indígenes. La seva única resposta cap a nosaltres és la criminalització i la presó, ja que no els interessa resoldre aquesta discriminació. El balanç d’estructures és desfavorable: no podem lluitar, sense cap llei que ens empari, contra el poder d’aquests grups. Necessitaríem, aproximadament, 1.300 advocats que coneguin la realitat del poble indígena amb una perspectiva intercultural, un per a cada persona criminalitzada.
Com s’organitzen les xarxes de suport locals? I internacionals?
Disposar d’una aliança territorial des dels pobles amb altres organitzacions i fer-ho internacionalment és fonamental per a la resistència. Constantment hi ha solidaritat, persones i organitzacions que alcen la veu pels pobles. La unió del poble indígena es va veure materialitzada recentment en l’alçament en defensa de la democràcia, i actualment les demandes estan sent canalitzades mitjançant els tribunals per part del bufet. Hem entès la importància del litigi: fem moviment social, però, alhora, hem de recórrer a les Corts. Tenim aliances internacionals en dos nivells: en formació acadèmica i en incidència política, on treballem amb Perifèries del Món i amb les Brigades Internacionals de Pau (PBI). També hem participat en Parlaments com el de Washington o la Unió Europea. Aquesta incidència internacional ens permet traslladar la situació que enfronten els pobles indígenes a institucions que tenen poder de comunicació i influència, i que poden parar-li els peus a l’Estat de Guatemala i, alhora, reforçar la nostra estratègia de seguretat.
Hi ha discriminació cap a la cultura indígena. S’estan perdent les arrels identitàries en els joves?
El racisme és un dels flagels històrics del país: veure als pobles indígenes com a l’enemic va ser una de les causes dels trenta-sis anys de guerra en el conflicte armat intern. Les estructures racistes de l’Estat atempten directament contra els nostres elements identitaris. Si no hi ha polítiques que protegeixin els nostres drets territorials, tampoc es pot desenvolupar la nostra identitat cultural basada en una cosmovisió. Traure-li la terra als pobles és traure-li la seva cultura. La nostra identitat està en alt risc de perdre’s: la globalització i la falta de polítiques per a fomentar l’ús de la llengua en el sistema educatiu ens està afectant. És possible que estiguem educant els joves perquè s’eliminin els pobles indígenes. A vegades, veig una joventut que reclama els seus drets, però sento que és una joventut transformada, que està deixant de fer servir les nostres indumentàries, l’idioma… Els diria que no hem d’oblidar la història: si encara utilitzem la nostra indumentària, el nostre idioma, la nostra cultura i tenim les nostres terres és per la lluita que han liderat els nostres pobles, i nosaltres tenim una responsabilitat històrica amb les nostres àvies. Hem de continuar desfiant el sistema. Des del moment en què carreguem una indumentària, també carreguem una resistència.
S’accentuen encara més les diferències en el cas de dona indígena?
Ningú està lliure del sistema patriarcal. Es pot mesurar en l’accés a l’educació, a la salut, a la terra… Hi ha molta mancança política en relació amb el desenvolupament econòmic i social de la dona. Existeix la Defensoria de la Dona Indígena i és la institució que menys pressupost té. L’atenció sobre les dones té una càrrega racial i patriarcal molt forta. Jo mateixa vaig patir l’exclusió quan em va tocar anar a la zona urbana a estudiar. Però, en el meu cas, m’agrada donar exemple que, tot i el gran repte que suposa, sent dones podem tirar endavant i aconseguir el que ens proposem.
Guatemala és el tercer país amb més assassinats de periodistes el 2023, per darrere de Gaza i Mèxic. Hi ha manipulació de l’Estat sobre els mitjans de comunicació?
“Ser periodista a Guatemala, igual que ser defensor, suposa arriscar la vida. Molts han hagut d’abandonar el país per a protegir-se”
Hi ha molts periodistes subornats per l’Estat. Els que són democràtics i revelen la realitat són perseguits, amenaçats i assassinats. Especialment, en els últims anys, el destapament de la corrupció, el narcotràfic i l’estructura criminal per part de l’Estat. Tot i que hi ha una Fiscalia especialitzada en la protecció dels drets dels periodistes, la investigació ha estat escassa. El Periódico, mitjà nacional amb més de vint anys d’experiència, ha hagut de tancar i el director es troba avui a la presó. Ser periodista a Guatemala, igual que ser defensor, suposa arriscar la vida. Molts han hagut d’abandonar el país per a protegir-se.
Pot canviar la situació amb el nou partit democràtic de Bernardo Arévalo i el seu discurs a favor dels pobles indígenes? Què hauria d’incloure un pacte per a beneficiar-los?
El suport dels pobles indígenes a favor de la democràcia i el nou Govern planteja molts compromisos per a Arévalo. Aquest ha de valorar-nos com al seu millor aliat per a equilibrar les forces, ja que no disposa del suport del Congrés ni de les Corts. Esperem canvis importants: certesa jurídica sobre la terra i la identitat cultural, amb lleis que protegeixin els drets territorials i ancestrals d’acord amb la cosmovisió; participació en les estructures de l’Estat i diàleg en la presa de decisions, en un Estat multicultural i multilingüe; i garanties econòmiques i socials, millorant l’accés a les comunitats i els seus recursos. Per ara, s’han iniciat diàlegs i hi ha nous acords, però el repte és materialitzar-los. La setmana passada hi va haver un desnonament. Si això segueix, tot i els diàlegs, el compromís no serveix per a res. Hi ha preocupació, però les grans expectatives es mantenen.
Trobem algunes similituds entre Guatemala i el País Valencià, com són els macroprojectes que exploten els recursos naturals i la persecució de la llengua i memòria històrica per part de l’extrema dreta. Com haurien d’actuar els moviments d’esquerres per aturar aquesta situació?
Hem de continuar mobilitzant-nos, comunicant-nos, aliant-nos perquè, tot i que els resultats no siguin plenament satisfactoris, sí que tenen un fort impacte en la joventut i la societat. S’ha de continuar presentant demandes, potser avui no funciona perquè la dreta està molt posicionada a les estructures estatals, però demà poden donar-se canvis. Hem de continuar nodrint-nos d’aquesta visió de la cura de la vida, la terra i de nosaltres mateixes, ja que tot depèn de la participació ciutadana. Les famílies, per la seva part, han d’impulsar el bilingüisme des de casa: la relació amb l’entorn no només depèn de l’Estat, sinó també de nosaltres. Cadascú ha de reflexionar sobre la seva aportació individual en l’entorn, i la importància que aquest té per a nosaltres. Sense reflexió posem en dubte la supervivència de la humanitat.
