Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les platges valencianes, en perill d'extinció

Les platges del País Valencià sofreixen un preocupant procés de regressió des de fa dècades, amb greus conseqüències ambientals i socials, a causa de la falta de sediments aportats pels rius, la sobreexplotació urbanística de la costa i la construcció de grans ports. El moviment ecologista reclama l’elaboració d’un pla general d’actuació i la implementació de tècniques innovadores per a la seva conservació

La platja de Dénia, amb les cases a tocar de la mar / Lluís Pascual

Cada vegada és més comú observar com les platges van estretint-se i perdent terreny respecte al mar. El fenomen de regressió és relativament recent i s’observa des de mitjans del segle XX. Tradicionalment, les platges del País Valencià estaven en contínua expansió a causa de l’aportació constant de sediments des dels rius que conformen l’arena de la platja. Ara, en canvi, les platges van perdent cada vegada més arena a causa de la intervenció humana sobre el territori.

Les conseqüències d’aquest procés poden ser bastant més greus que el fet de no tindre un lloc on ficar la tovalla durant l’estiu. En primer lloc, és una agressió als ecosistemes que hi ha en aquestes àrees. “Tota la biodiversitat que habita en la primera franja litoral es perd i hi ha moltes espècies en perill d’extinció, tant vegetals com animals”, apunta Maria Vicente, coordinadora d’Ecologistes en Acció del País Valencià (EeA). Per altra banda, les platges actuen com un element de protecció enfront de l’acció del mar, especialment en els episodis de forts temporals, habituals en les zones amb clima mediterrani. La pèrdua de les platges suposa un augment del risc per als habitatges i altres infraestructures, situades en primera línia de platja, que en el cas del País Valencià ocupen una part molt majoritària del territori costaner.


Un equilibri pertorbat

No existeix una única causa responsable de la regressió de les platges, sinó que és el resultat de la suma de diversos factors que modifiquen la dinàmica pròpia d’aquest ecosistema. L’erosió de la platja és un procés natural produït per l’acció del vent i, sobretot, del mar, que mou i s’enduu l’arena des de la platja cap a altres zones de la costa o cap a aigües més profundes. Tradicionalment, aquesta pèrdua es veia compensada per l’aportació de nova arena provinent dels sediments arrossegats pels rius. No obstant això, en les darreres dècades, ha disminuït moltíssim l’aportació de sediments, a causa de la construcció d’embassaments, que els retenen i acumulen; i a l’explotació dels seus cabals per a usos agrícoles, urbans o energètics. “Tots els rius estan represats o els aqüífers estan sobreexplotats, i aleshores resulta que no hi ha alimentació des del continent”, comenta José Serra, catedràtic del departament d’enginyeria i infraestructures de la Universitat Politécnica de València (UPV).

La desaparició de les dunes, a banda d’una pèrdua ecològica incalculable en termes de biodiversitat, provoca que les platges siguen molt més sensibles al fenomen d’erosió, especialment en els episodis de temporal

La manca d’aportació de nous sediments es veu agreujada per la pèrdua dels elements estabilitzadors de l’arena propis de l’ecosistema, és a dir, les zones dunars i les praderies de posidònia. “Les dunes són un magatzem d’arena. Elles mateixes, amb l’ajuda del vent, alimenten les platges”, explica el catedràtic. La pressió urbanística sobre la platja ha acabat amb gran part de les dunes. En molts punts del territori s’han construït cases i passejos marítims en aquestes acumulacions de sorra. La desaparició de les dunes, a banda d’una pèrdua ecològica incalculable en termes de biodiversitat, provoca que les platges siguen molt més sensibles al fenomen d’erosió, especialment en els episodis de temporal. “En les dunes hi ha moltes espècies que són molt fràgils, però que tenen un valor incalculable perquè ens permeten sostindre l’arena i li donen tota la seua bellesa a la platja”, defensa l’activista. Per altra banda, a l’interior del mar, les praderies de posidònia realitzen una funció de sosteniment similar, però les poblacions d’aquesta espècie han desaparegut a les costes valencianes per l’abocament de contaminants al mar, entre altres causes.

Existeix també un transport longitudinal de l’arena de les platges que, en el cas de la costa del País Valencià, es produeix del nord cap al sud i és el responsable de la formació de les platges al llarg del territori. La construcció de grans infraestructures, fonamentalment dels grans ports, ha suposat la creació de barreres artificials que impedeixen aquest transport de sediment arenós. Aquest fet agreuja de manera molt significativa els fenòmens de regressió en certes zones. Segons Josep Pardo, catedràtic d’enginyeria cartogràfica també a la UPV, “l’arena no pot passar, perquè es troba amb un element rígid i se sedimenta allí. A l’altra banda continua, se’n va. Llavors, a una banda es produeix sobreacumulació i a l’altra es produeix buidament o erosió.” Alguns exemples són les platges situades al sud del port de Castelló, on en algunes poblacions com Almassora o Borriana han perdut completament algunes de les seues platges i les han substituït per esculleres de protecció. Al sud del port de València, les platges també es troben fortament afectades per aquest procés. Un estudi dirigit pel mateix Josep Pardo, per encàrrec de l’oficina tècnica Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València, va determinar que entre els anys 1984 i 2014 la platja de Pinedo havia perdut més de 50 metres d’amplada i la platja del Saler entre 30 i 40.


L’alimentació artificial, una solució de curt recorregut

Les platges  són un element clau per al turisme i, per tant, per a una bona part de l’economia valenciana. La regressió és, per tant, un problema per a l’administració. Fins ara les actuacions que s’han realitzat per tal d’aturar el problema han sigut de dos tipus: l’alimentació artificial i la construcció d’espigons marins.

La platja de Pinedo de València |Lucas Guerra

L’alimentació consisteix a portar arena d’altres indrets (sovint altres platges però també poden ser sediments marins o extreta de canteres) per tal de repoblar la platja erosionada. Aquesta solució és durament criticada per part del moviment ecologista, ja que no actua sobre les causes del problema i només resulta efectiva en un termini de temps molt curt; alhora sovint es genera un fort impacte ambiental als punts on es realitza l’extracció d’arena. “Les úniques solucions que prenen són solucions d’enginyeria de final de recorregut. És intentar que per a l’estiu següent hi haja una platja per als turistes.” Critica Jorge Mateos, president de l’ONG Acció Ecologista-Agró (AE-Agró). Durant el passat mes de novembre es va realitzar una operació d’alimentació artificial per tal de pal·liar els efectes que va provocar el darrer episodi de DANA a la platja de La goleta de Tavernes de la Valldigna. L’arena utilitzada en aquesta intervenció provenia de la platja de l’Auir, a Gandia, afectant directament a les dunes on fa niu el corriol camanegre, una espècie en perill d’extinció.

El darrer agost, Acció Ecologista-Agró va presentar al·legacions a dos grans projectes de regeneració de les platges de Dénia i El Saler. L’actuació consisteix en l’aportació d’arena a les platges i en la construcció de nous espigons 

El darrer mes d’agost, EeA va presentar al·legacions a dos grans projectes de regeneració de les platges de Dénia i El Saler. L’actuació consisteix en l’aportació d’arena a les platges que es troben en un estat més avançat de regressió i en la construcció de nous espigons que servisquen per estabilitzar aquestes zones. En conjunt, aquests dos projectes sumen un cost de més de 40 milions d’euros i el trasllat de tres milions de metres cúbics d’arena. L’organització ecologista denuncia que està prevista l’extracció d’arena des d’un jaciment submarí de poca profunditat (entre 60 i 80 metres) situat a la costa de Cullera amb alta riquesa biològica. La pèrdua de les espècies que habiten a la capa superior d’aquest jaciment afecta negativament els peixos i crustacis d’interès pesquer que depenen d’aquesta font d’aliment. A més, en el cas concret del projecte de Dénia, es preveu la construcció d’un nou dic que aplegaria fins a molt pocs metres del lloc d’interès comunitari (LIC) de l’Almadrava, que conté un gran escull-barrera d’interès excepcional amb posidònia protegida. També denuncien que a la redacció ja es considera que l’actuació tan sols tindrà efectes a molt curt termini. “El mateix projecte diu que és una mesura de curta durada. Ja ho saben. El mar diluirà eixos diners”, denuncia María Vicente.

Respecte a la construcció de nous espigons tant els activistes ambientals com els investigadors consultats per la Directa coincideixen que poden tindre un efecte estabilitzador en alguns punts concrets però que no poden ser una solució universal ni duradora, ja que no actua sobre l’arrel del problema. “No són bones solucions aquelles que produeixen la defensa puntual d’un lloc específic. No es poden crear noves barreres per a resoldre el problema a un senyor i crear-li’l a un altre”, opina Josep Pardo.


La necessitat de construir noves solucions

El problema de la regressió de les platges ha arribat per a quedar-se i els seus efectes s’aniran agreujant amb el pas del temps. Poden tornar-se especialment greus amb la situació d’emergència climàtica que està comportant l’augment del nivell del mar i de la freqüència amb què es produeixen els fenòmens de temporal. Acadèmics i activistes coincideixen que hi ha recursos tècnics coneguts que serien suficients per a poder resoldre  el problema. Les actuacions que s’han anat realitzant fins al moment responien exclusivament a situacions puntuals i no han considerat el sistema litoral en tot el seu conjunt. L’exigència per part de les organitzacions ecologistes és clara, des d’EA-Agró reclamen l’elaboració d’un pla d’actuació sobre les platges per part tant del ministeri com de la Conselleria. Maria Vicente, d’EeA, hi coincideix: “Ha d’haver-hi un pla clar i  no improvisat. Cal una planificació de restauració de tot el litoral, que ha de ser consensuat en una taula on estiguen veïns, propietaris, ecologistes i les administracions corresponents”.

Entre les solucions que es barallen per tal d’afrontar el problema destaca la possibilitat de recuperar l’alimentació per part dels rius mitjançant l’alliberament del sediment dipositat als embassaments

Entre les solucions que es barallen per tal d’afrontar el problema destaca la possibilitat de recuperar l’alimentació per part dels rius mitjançant l’alliberament del sediment dipositat als embassaments. L’actuació seria alhora positiva per als embassaments que van reblint-se i perdent capacitat. No obstant, Josep Pardo adverteix que aquesta possibilitat encara requereix més estudi abans de posar-la en pràctica: “el tema pot ser complex, imagina que hi ha contaminants o altres elements perillosos, cal estudiar-ho primer”. Jorge Mateos en fa també una puntualització important: “Cal alliberar sediment dels embassaments, moure’ls i que baixen riu avall. Però perquè baixen riu avall caldrà que els rius tinguen aigua. I per això s’han de complir les directives europees de l’aigua, que a l’Estat espanyol s’incompleixen sistemàticament i no es mantenen els cabals ecològics”.

José Serra planteja que les alimentacions artificials sí que poden servir per solucionar el problema si es fan d’una manera ordenada, seguint una planificació global i van acompanyades de la implementació d’estructures adequades per ajudar a retenir l’arena. “Jo vaig fer una vegada uns càlculs i amb entre dos i tres milions podríem resoldre el problema de totes les platges del litoral valencià. Com? Doncs jugant amb ella, movent-la. Fent que aplegue fins a un punt on després s’arreplega per dur-la a una altra banda. Ficant també esculls artificials o dics exempts”, explica el catedràtic. L’investigador ja ha treballat en aquest sentit, amb l’assaig de l’efecte d’un escull artificial que es va instal·lar a la platja de la Malvarrosa de manera exitosa. Segons conta Serra, la intenció era poder assajar i utilitzar aquest tipus de sistema en platges que es troben en regressió però de moment, no ha aconseguit rebre una resposta positiva per part de les administracions, que generalment els comuniquen que no disposen dels fons necessaris per a realitzar el projecte.

Un altre punt sobre el qual actuar és la recuperació de les dunes. Des d’EA-Agró realitzen projectes de recuperació d’espai dunars amb una doble finalitat: protegir la costa enfront de l’erosió i preservar els ecosistemes del litoral. Alhora, des de les organitzacions ecologistes es veu també necessari actuar sobre les infraestructures, tant sobre els ports com sobre les zones urbanitzades sobre la primera franja del litoral. “Hem de ser valents, no és que no s’amplie el port sinó que ha de retrocedir. És més barat volar el dic sud que els 40 milions d’euros que cal ficar cada any per repoblar la platja”, planteja la coordinadora d’EeA. El retrocés en infraestructures no es planteja com una proposta tancada, sinó com un element de debat necessari. Com explica Jorge Mateos: “jo no dic que hem d’anar demà a desmuntar els ports ni tirar a la gent de les seues cases, però cal ficar damunt de la taula que si no ho fem nosaltres, ho farà el mar”.