Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Consum conscient tot l’any

En les dates de Nadal sobretot, però també durant els dotze mesos següents, la clau està a aplicar amb mà esquerra tres regles bàsiques: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri

/ Manuel Clavero

En diem Nadal, però la llavor de les celebracions d’aquests dies que venen és l’arribada de l’hivern. Convé recordar-ho en temps de desconnexió abismal amb els cicles de la natura. L’arribada de l’hivern i tot el que implicava. Els mesos més freds de l’any eren durs per als nostres antecessors. L’esplendor primaveral i els fruits d’estiu quedaven enrere, tot es gelava, hi havia menys hores de claror i la natura semblava donar l’esquena a la vida. Davant l’adversitat, la comunitat es recollia perquè els llaços afectius eren el teixit que permetien sostenir les vides. Bé, els llaços afectius i les conserves.

Calia confiar que el cicle no s’aturaria. D’aquí sorgiren rituals diversos però similars que giren entorn d’un tros de natura morta: un tronc, una branca, un arbre… Un bocí de natura convidat a entrar a les llars, on rebia atencions i potser també algun cop (què és l’agricultura sinó una violentació de la natura?), abans de regalar-nos esperança en forma de delicadeses per animar el cos i l’esperit. Un bocí de natura que acabava espetegant a les flames, regeneradores, de les llars de foc. Natura proveïdora d’aliment i font d’energia, doncs. I quan semblava que el ritual s’havia acabat, els que havien estat proveïts s’ocupaven de completar el cicle: les cendres tornaven al bosc per alimentar els troncs del futur.

Consum desbocat i pors ancestrals

Als Estats Units, el volum de vendes associat al Black Friday ha fet nou rècord històric aquest any: 7.400 milions de dòlars. La previsió és que a Europa la despesa nadalenca augmenti un 3% i que a l’Estat espanyol superi els 500 euros per persona, segons la consultora Deloitte. Les dades provenen d’un estudi que publica cada any; com Mercabarna, que també ha instaurat la tradició de fer públiques les dades sobre el volum de vendes previst. L’any passat van ser 6.100 tones de peix i marisc, per exemple. Xifres que posen sobre la taula que avui dia les festes nadalenques són, per sobre de tot, un negoci, una oportunitat per estimular compres i tancar l’any amb bons resultats.

Té alguna cosa a veure aquesta frenesia comercial amb la necessitat ancestral de regalar-nos una mica d’esperança quan afrontem els mesos hivernals? La disbauxa de compres és, encara avui, un intent d’apaivagar pors mil·lenàries? Potser sí. El que és indiscutible és que ja no queda rastre del que simbolitzava el ritual: el reconeixement de la nostra dependència de la natura. Les previsions comercials, optimistes malgrat que estem tancant l’any en què el missatge d’alarma de Greta Thunberg ha esdevingut mainstream, ho posen en evidència. Sembla que ens hem endinsat en el “llarg hivern” de l’emergència climàtica però encara ens resistim a tornar les cendres al bosc.

‘Ecoansietat’ i consum conscient

El cert és que hi ha qui no està per festes. Membres de la comunitat científica britànica han alertat dels problemes d’ansietat que els generen els resultats dels seus estudis sobre la situació del planeta. Hi ha activistes que també han expressat malestars emocionals derivats de les notícies ambientals i de la manca de reacció política davant l’emergència climàtica. El terme ecoansietat comença a circular. Però, es poden gaudir les festes tot i la preocupació per l’emergència climàtica? És compatible viure aquestes dates sense trair els principis?

El consum conscient, ara i tot l’any, és una font de felicitat per contrarestar els malestars derivats de la situació del món. És una brúixola que ens allunya una mica de les contradiccions entre els valors de justícia social i ambiental que professem i la realitat del nostre dia a dia. Canvis quotidians que ens fan sentir menys còmplices d’allò que condemnem. És cert que el desafiament és massa gran perquè la suma de petits gestos sigui suficient. De fet, és imprescindible tenir-ho present per no caure en la frustració i els sentiments de culpabilitat.

El problema no són les gambes del 25 de desembre ni els perfums de Reis. No és per festes quan arriba l’excés

Calen polítiques valentes, transformacions profundes del sistema econòmic i la creació d’espais compartits on s’articulin alternatives per una distribució equitativa dels recursos. Però no renunciem per això a agafar les regnes de les nostres vides i a trencar amb inèrcies imposades pel capital. Tampoc no oblidem que, en l’àmbit personal i col·lectiu, el consum pot ser un espai de resistència, però no és l’única eina de transformació que tenim a les nostres mans.


Celebracions: alegria conscient

Com podem viure unes festes conscients, doncs? El repte no és menor, perquè als impulsos dictats pels interessos comercials se suma el pes de les tradicions familiars i la complexitat de les relacions personals. El consum conscient molt sovint implica anar en contra d’hàbits molt arrelats. Però les tradicions estan un grau per sobre dels costums. D’alguna manera, necessitem ser fidels a un calendari interior fixat any rere any. És com si faltar a una cita o viure-la d’una manera diferent alterés el pas del temps. A més, si bé la manera com satisfem les nostres necessitats sempre té un component emocional i relacional important, les emocions lligades al consum poden ser més intenses aquests dies i les nostres decisions, afectar més persones.

Malgrat tot, hi ha camp per fer canvis per practicar un consum conscient durant les festes. A Opcions hi hem pensat força i hem publicat diversos articles: pistes per viure les festes sense trair els principis i no per això convertir-nos en l’aixafaguitarres del grup. Tant si a casa hi ha criatures com si no. Tot passa per aplicar, amb mà esquerra, això sí, les tres claus del consum conscient: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri.

Així, per exemple, si reduir la quantitat de menjar servit a taula pot topar amb resistències, es pot jugar la carta d’augmentar-ne la qualitat. La decoració es pot reutilitzar d’un any per l’altre, ja es fa a moltes cases, i prioritzar materials naturals. Pel que fa al volum de paquets per obrir, es pot reduir sense fer minvar l’alegria de la descoberta buscant maneres creatives de presentar-los. De cara a reduir-ne la petjada ecològica, els regals no materials són un bon recurs, així com qualsevol objecte que permeti reduir el nombre de residus generats durant l’any.

A l’hora de comprar, tant els regals com els ingredients per als àpats, si prioritzem les moltes opcions que hi ha dins l’economia social i solidària, contribuïm a reforçar aquest espai econòmic des d’on es treballa per construir una alternativa econòmica basada en lògiques més democràtiques, equitatives i respectuoses amb les persones, els pobles i el medi ambient.

Dates d’excessos

Opcions ens agrada, aquesta època de l’any. Són dates en què, de cop, es parla molt de consum i de la necessitat de reduir-lo. El pic de despeses en la desmesura general té aquesta derivada positiva. Nosaltres l’aprofitem per recordar que el problema no són les gambes del 25 de desembre ni els perfums de Reis. No és per festes quan arriba l’excés.

Concretament, l’excés aquest any 2019 va arribar el dia 29 de juliol. Així ho va anunciar la Global Footprint Network, una organització internacional que any rere any calcula quin dia la humanitat ha consumit els recursos de tot l’any, tenint en compte els ritmes de regeneració de la natura. El que anomenen l’Earth Overshoot Day fa vint anys arribava el 29 de setembre. En fa 40, el 29 d’octubre.

Tot plegat és la conseqüència d’oblidar que depenem de la natura per satisfer totes i cadascuna de les nostres necessitats. Les festes poden ser una bona ocasió per recordar l’ecodependència i la interdependència de les nostres vides. Recordar-ho i celebrar-ho. I, posats a fer, encarar l’any vinent amb el propòsit col·lectiu d’acostar, any rere any, l’Earth Overshoot Day al 31 de desembre.

Article publicat al número 490 publicación número 490 de la Directa