“Objectiu zero emissions netes el 2050”
El que cal és assolir zero emissions (sense el “netes”), i molt abans del 2050
Gairebé qualsevol multinacional té un pla en què consta l’objectiu de neutralitat d’emissions en les pròximes dècades, per norma, el 2050. Tanmateix, per limitar de forma efectiva l’escalfament, les retallades dràstiques s’haurien de produir aquesta mateixa dècada, seguint l’Acord de París. “Els països del Nord i les empreses responsables d’emissions enormes han d’aconseguir-ho molt abans del que s’ha establert com a objectiu a escala global”, remarca Olga Alcaraz, investigadora de la UPC. L’informe Monitor de Responsabilitat Climàtica Corporativa identifica que les promeses en aquest camp de cara al 2030 estan molt per sota de l’ambició requerida a les empreses. “Mirant informes, per exemple, d’Inditex, CaixaBank, el Santander, el BBVA o El Corte Inglés, t’adones que hi ha una lluita per destacar en alguna cosa; que qui fa l’informe té ordres que la seva empresa sembli la més compromesa i, malgrat la maranya de mètriques, davant la qual cal molt de temps, expertesa i recursos per analitzar-la, la pregunta que t’acabes fent és on són les desinversions entorn dels combustibles fòssils?”, exemplifica Miguel Ángel Soto, de Greenpeace.
“Compensem les emissions amb projectes forestals”
Recórrer a una estratègia de compensació exigeix, abans, haver reduït dràsticament les emissions
L’informe Monitor de Responsabilitat Climàtica Corporativa detecta que sovint els objectius de reducció d’emissions previstos per l’actual dècada –que qualifica d’anys “crítics”– són enganyosos, perquè estan plantejats amb estratègies de compensació de les emissions de CO2, normalment per mitjà del suport a projectes forestals. “La capacitat dels embornals de carboni [que absorbeixen diòxid de carboni i en disminueixen la concentració a l’atmosfera, bàsicament, boscos i oceans] és molt limitada, només podem fer-los servir per processos en què sigui impossible eliminar les emissions”, remarca la investigadora sobre energia i clima Marta Torres. “Dut a l’absurd, necessitaríem un altre planeta per compensar la Terra destruïda”, planteja Fernando Valladares, investigador del CSIC, davant la centralitat que les compensacions tenen en els plantejaments de responsabilitat climàtica de grans empreses. A més, el mes de maig, una trentena de científiques van denunciar en una carta a la revista Nature la falta de rigor de les compensacions voluntàries, sobretot les relacionades amb la gestió forestal: el document assegurava que la gran majoria (més del 90 %) dels projectes que no són capaces de neutralitzar les emissions dels combustibles fòssils. “Ens trobem que les corporacions diuen que protegiran un bosc, hi inverteixen, però després se n’obliden, i ves a saber què hi passa: si els arbres moren, si hi ha incendis, si la desforestació simplement es trasllada al voltant d’aquella àrea… Per això és molt dubtós que es puguin corregir les emissions que no han reduït mentre continuen amb els negocis com de costum”, exposa Soto.
“Comptem amb tecnologia de captura de carboni”
L’acapte i emmagatzematge de carboni eficient i permanent és, ara per ara, ciència-ficció
Les tecnologies de captura de carboni són, per ara, ineficients, i no hi ha certesa de la capacitat que poden aconseguir per emmagatzemar de manera permanent el CO2. Tot i això, formen part de les previsions de descarbonització de grans contaminants. “Tenen un consum d’energia molt elevat, i les empreses et responen que ho fan amb energia renovable”, explica Alcaraz, tot remarcant el sense sentit d’usar energia renovable per poder continuar fent servir combustibles fòssils. Les investigadores coincideixen a emfasitzar que comptar amb sistemes de captura i emmagatzemament d’emissions més eficients en un futur hauria de servir només per eliminar les emissions que hagi estat impossible reduir o abatre d’una altra manera.
“Reduïm la petjada de carboni”
Les emissions dels intermediaris han de comptabilitzar-se com a part de la pròpia petjada
Una part rellevant de les emissions que genera l’activitat d’una empresa és habitual que no formi part dels càlculs rere les declaracions de responsabilitat climàtica. Les emissions d’abast 1 són les generades de manera directa amb l’activitat; les d’abast 2, fruit del consum energètic consumit i comprat, i les d’abast 3, les generades per la seva cadena de valor. És a dir, per intermediaris de l’empresa. És habitual que les empreses no facin computar aquestes darreres en els comptes de la seva activitat. A tall de mostra, l’informe Monitor de Responsabilitat Climàtica Corporativa recull que els compromisos de neutralitat de les 24 multinacionals analitzades cobreixen només el 3 % de la petjada de carboni associada a la seva activitat, i conclou que les consumidores poden veure’s enganyades, en semblar que les declaracions es refereixen al total. “Impulsem el creixement verd” Ni amb l’ús d’energies renovables, produir més no és compatible amb la descarbonització L’investigador del CSIC Fernando Valladares recorda que qualsevol anàlisi sobre crisis ambientals i socials porta a escenaris de decreixement econòmic o de “postcreixement”. En la mateixa línia, la investigadora d’IDDRI Marta Torres assegura que les empreses que realment tenen previsió de descarbonitzar-se estan pensant en la reducció del consum d’energia, així com de materials i d’aigua. No hi ha creixement compatible amb la neutralitat d’emissions, que demana reduir el consum d’energia: “L’única energia totalment neta és la que no es consumeix”, resumeix Valladares, que afirma que “creixement verd” en el nostre context és un “oxímoron en què s’amaguen tramposos”: “No voler veure-ho durant gairebé un segle ens ha dut fins on som”, assenyala.
“Impulsem el creixement verd”
Ni amb l’ús d’energies renovables, produir més no és compatible amb la descarbonització
L’investigador del CSIC Fernando Valladares recorda que qualsevol anàlisi sobre crisis ambientals i socials porta a escenaris de decreixement econòmic o de “postcreixement”. En la mateixa línia, la investigadora d’IDDRI Marta Torres assegura que les empreses que realment tenen previsió de descarbonitzar-se estan pensant en la reducció del consum d’energia, així com de materials i d’aigua. No hi ha creixement compatible amb la neutralitat d’emissions, que demana reduir el consum d’energia: “L’única energia totalment neta és la que no es consumeix”, resumeix Valladares, que afirma que “creixement verd” en el nostre context és un “oxímoron en què s’amaguen tramposos”: “No voler veure-ho durant gairebé un segle ens ha dut fins on som”, assenyala.
