Des de la impossibilitat de denunciar desaparicions, indefensió davant d’abusos laborals i d’accés a l’habitatge a les reticències a demanar ajuda o denunciar per por a repercussions. Aquesta és la conjuntura que ha portat a persones migrants en situació administrativa irregular afectades per les inundacions de València a una situació límit. Amb l’auge del discurs racista que impregna les xarxes socials com a teló de fons, diverses persones que ja no comptaven amb el suport de les institucions, en plena situació de crisi han passat a dependre del suport mutu i la solidaritat de les veïnes i els col·lectius migrants.
Els dies després de les riuades provocades per la dana, a partir del dia 30 d’octubre, un grup de persones migrants organitzades a l’associació d’ajuda mútua ACMA, es van començar a mobilitzar per recomptar els casos de persones afectades dins la seva comunitat. Blanca Ramírez, presidenta de l’associació, va trucar per denunciar la desaparició de 12 persones que els preocupaven especialment, ja que vivien en un mateix habitatge i que es trobaven en situació administrativa irregular, però des del telèfon d’atenció a familiars de persones desaparegudes no li van agafar les dades ni li van permetre denunciar la desaparició, “ens van dir que el procediment és que han de trucar els seus familiars”, explica Blanca. La presidenta de l’ACMA comprèn que en una situació d’emergència hi ha d’haver protocols, però que moltes persones migrants no tenen els familiars al país i que no saben quin és el procés que han de seguir. Per això des de l’ACMA van haver de desplaçar-se pel seu propi peu dos dies després per a comprovar que les persones estaven bé.
A les zones afectades hi ha “molts joves, sense família, sense xarxa de suport, sense ningú que els reclami. Molts que vivien al carrer o al costat del riu”
“La realitat de les persones que estan en situació administrativa irregular ja era precària abans de la dana”, diu Silvana Cabrera, portaveu de la Plataforma Regularización Ya! a València. Recorda que aquestes persones “no sempre tenen xarxes de suport, algunes no parlem bé l’idioma”. Per això, recorda, “no sabem quantes persones en situació administrativa irregular poden estar desaparegudes”, “si aquesta no és una situació d’emergència per a regularitzar a aquestes persones, no sé quina pot ser”. Fatine Sakri, membre de Casa Marruecos i del col·lectiu Mujeres Voces y Resistencias, apunta que a les zones afectades hi ha “molts joves, sense família, sense xarxa de suport, sense ningú que els reclami. Molts que vivien al carrer o al costat del riu”. Recorda que molta gent migrant s’empadrona on pot i després viu en un altre lloc, per això no consten als recomptes de persones afectades per la dana. “Sabem que existeixen però no els hi fem cas”, rebla. A més, indica Sakri, a les zones afectades s’ha intensificat la presència policial i les identificacions per perfil racial, legitimades per l’auge de notícies falses racistes. Això ha fet que, per exemple, “a Torrent, molta gent (en situació administrativa irregular) ha hagut d’allunyar-se del poble i no els hi arriba el menjar, no tenen accés a aigua per dutxar-se…”.
Més enllà de la precarietat laboral
Marcela Bahamon és portaveu de la Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y los Cuidados (AIPHYC), una organització amb una gran majoria de dones migrants i en alguns casos, en situació administrativa irregular. Bahamon explica que tenen diverses companyes que, arran de les inundacions, han perdut les seves pertinences, habitatges i, també, els seus llocs de treball. En aquest sector basat en el treball feminitzat i migrant, les condicions abans de la dana ja eren precàries. Marcela Bahamon explica que tenen moltes companyes internes “amb problemes greus de salut mental, desmais per esgotament, que treballen medicalitzades” que “ho normalitzen pel fet de ser dones migrants amb papers o sense”. Moltes feien jornades de 12 hores cada dia, sense contracte o pagant-se elles mateixes la seguretat social. Ara, “no saben què fer, algunes no tenen xarxa de suport” i “prefereixen passar necessitats a que la policia els hi agafi la documentació”.
“Treballava 24 hores els 7 dies de la setmana, em pagaven 1100 euros”, “em deien que aquell era el pacte, era això o anar-me’n”.
Un d’aquests casos és el d’Elisa Rodríguez, que per seguretat ha preferit no utilitzar el seu nom real. Originària de Colòmbia, va arribar a València el març de 2023. Sense documentació en regla va començar a treballar d’interna cuidant a un home de 92 anys a Massanassa. “Treballava 24 hores els 7 dies de la setmana, em pagaven 1100 euros”, “em deien que aquell era el pacte, era això o anar-me’n”. Al cap de poc temps, va començar a tenir atacs de pànic i depressió, per això es va posar en contacte amb col·lectius de dones migrants com AIPHYC o Por ti mujer i amb el seu suport va aconseguir negociar dos dies de descans els caps de setmana, això sí, amb un descompte de 100 euros del sou.
Elisa, que actualment ha aconseguit permís de treball, vivia en un baix amb l’home gran que cuidava. Ella dormia al menjador i la seva filla de 15 anys tenia una habitació per la qual la família de l’home li cobrava 200 euros al mes. El dia 29 d’octubre, l’aigua va irrompre a la casa, les va agafar per sorpresa. Entre totes dues van aconseguir carregar l’home i pujar-lo a un segon pis, van salvar la vida, però van perdre-ho tot: no tenien ni roba eixuta, ni mantes, ni menjar, ni la medicació del senyor gran que Rodríguez es va haver d’espavilar per aconseguir.
Els familiars de l’home van prescindir dels serveis d’Elisa sense indemnitzar-la, ja que no tenia contracte, i li van permetre seguir vivint al pis “mentre el senyor seguís viu”
Dos dies després, els familiars de l’home van dur-lo a una residència, van prescindir dels serveis d’Elisa sense indemnitzar-la, ja que no tenia contracte, i li van permetre seguir vivint al pis “mentre el senyor seguís viu”. Si aquesta situació es manté, a partir del mes que ve, Elisa Rodríguez i la seva filla hauran de pagar un lloguer i els subministraments d’un habitatge que va quedar devastat per l’aigua, sense electrodomèstics, mentre l’intenten fer habitable. Quan l’home mori, Elisa i la seva filla hauran de marxar del pis perquè, creuen, la família voldrà vendre’l o llogar-lo a algú altre. Sense contracte de lloguer ni de feina, no podran accedir a les ajudes que la Generalitat Valenciana i el govern està donant a les persones afectades per la dana.
“Cap línia d’ajuda”
Boutaina El Hadri és vicepresidenta del Consell Valencià de les Migracions i portaveu de Casa Marruecos. Explica que “no hi ha cap línia d’ajuda que beneficiï a les persones en situació administrativa irregular”. Recentment, El Hadri ha visitat un assentament al costat del poble de Torrent on vivien quaranta persones afectades per les inundacions, i diu que en cada localitat hi ha un cas similar. “Persones migrants que potser vivien en baixos o compartien habitació sense contractes ara viuen aquí”. Explica que no van demanar ajuda a bombers, policia ni serveis d’emergència per por a represàlies. “La situació amb què viuen és lamentable, és impossible viure així” i, a més, “no tenen dret ni a queixar-se”.
Com a resposta a les greus conseqüències de la dana, el Govern espanyol ha activat dos paquets d’ajudes que arriben als 14.373 milions d’euros, que se sumen a les ajudes de 6.000 euros que la Generalitat valenciana està donant per habitatge afectat. Entre aquestes mesures s’inclouen ajudes directes per destrucció total de l’habitatge, indemnització a familiars de morts o ferits, mesures d’emergència per allotjar a afectats, o la prohibició de fer talls al subministrament de llum o gas a les llars afectades.
Els requisits per acollir-se a les mesures d’ajuda esquiven totalment la realitat de persones migrants en situació administrativa irregular
Malgrat tot, els requisits per acollir-se a aquestes mesures esquiven totalment la realitat de persones migrants en situació administrativa irregular, que no poden aportar un contracte de lloguer per demostrar que vivien en un edifici afectat i queden a mercè que sigui la propietat que validi els danys. Tampoc podran acollir-se a les ajudes de la Generalitat Valenciana, en no tenir tampoc un empadronament formal, contracte de subministraments o compte bancari. Al no poder donar-se d’alta a la Seguretat Social, tampoc podran acollir-se a la protecció excepcional que assimila processos d’incapacitat temporal i permanent derivats de la dana a accidents laborals ni tampoc a ERTE.
Katherine Trujillo, membre de Mujeres Voces y Resistencias, destaca que des del col·lectiu estan fent un mapatge per intentar arribar a ajudar a persones que no tenen papers, però que sumat a la dificultat de contactar-hi per boca-orella, la barrera idiomàtica i la desinformació, també es troben amb una intensificació del discurs racista.
La violència també s’ha traslladat al carrer, on algunes companyes han rebut comentaris racistes mentre buscaven les seves coses enmig del fang
Trujillo alerta de l’impacte psicològic que tenen les notícies falses racistes que corren per les xarxes socials en persones migrants i, com Fatine Sakri, confirma que la violència també s’ha traslladat al carrer, on algunes companyes han rebut comentaris racistes mentre buscaven les seves coses enmig del fang, quan se les va acusava de robar o buscar quincalla.
“Hem detectat un discurs d’odi. Hi ha dones que des del primer dia estan ajudant però els hi diuen lladres, estan al punt de mira”, diu Sakri. Per altra banda, reivindica que “hi ha una població migrant in situ organitzada per ajudar, repartint menjar halal perquè les ajudes que els arriben no ho són. Hi havia persones que portaven dies menjant brioixeria industrial”. I assenyala “sols el poble salva el poble, però hi ha persones que no ens inclouen en la paraula poble, som els altres”.
