Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les zones rurals s'organitzen contra l'amenaça del despoblament al País Valencià

Dels 542 municipis que hi ha al País Valencià, 215 es troben amenaçats pel despoblament, amb menys de 1.000 habitants. En poques dècades, molts d'ells han passat de ser localitats notablement habitades a convertir-se en deserts demogràfics. Davant d'aquesta amenaça i d'unes polítiques institucionals ineficaces, han començat a proliferar les assemblees veïnals i organitzacions rurals per tornar a omplir de vida el medi rural, mitjançant la reobertura d'escoles o la creació de bancs d'habitatge

Una imatge de l’edició de l'Aplec dels Ports de l'any 2017 / Paula Duran

Les àrees rurals valencianes sofreixen l’amenaça del despoblament. Les comarques de l’interior del País Valencià, com els Ports o els Serrans, són testimonis d’un procés en què els seus habitants han anat traslladant-se a les ciutats, deixant enrere centenars de pobles que a poc a poc van quedant-se en l’oblit. La baixa densitat de població, unida al creixement demogràfic negatiu i a l’envelliment, estan generant desequilibris territorials cada vegada més greus entre les ciutats, predominantment costeres; i els pobles d’interior, cada vegada menys poblats, i amb menys serveis, infraestructures i desenvolupament econòmic. Dels 542 municipis que componen el País Valencià, 215 tenen menys de mil habitants. En poques dècades, molts d’ells han passat de ser poblacions notablement habitades a convertir-se en deserts demogràfics.

Per entendre aquest procés, cal remuntar-se a les revolucions industrials del segle XIX. Luis del Romero, doctor en Geografia, professor a la Universitat de València i activista pel món rural, explica que el procés de despoblació que pateix l’interior del País Valencià començà amb l’èxode rural que es produí en aquesta època. “Les revolucions industrials convertiren part de l’aristocràcia agrària i ramadera en burgesia. Es van començar a construir fàbriques a les grans ciutats i a potenciar aquestes activitats econòmiques front aquelles relacionades amb el món rural”, afirma Romero. Per tal d’aconseguir que la pagesia es convertira en assalariada i jornalera, calia desincentivar i menysprear la vida als pobles. “Les noves elits burgeses aconseguiren la mà d’obra que necessitaven desposseint al llauradors dels seus mitjans de producció i incentivant el nou estil de vida urbà. Per primera vegada, la vida a les ciutats era més atractiva que al poble”, remarca l’expert.

“Amb la liberalització i la penetració del capitalisme, un món rural que estava encara ancorat en l’Edat Mitjana, que no entenia conceptes com l’individualisme, la competència, el materialisme o el mercat lliure, es va desfer per complet”, explica Romero

Aquest procés d’abandonament del món rural no cessà des d’aleshores i es va veure fortament agreujat durant l’últim terç del segle XX. Unes poques grans àrees urbanes començaren a acaparar l’activitat econòmica i els recursos, quedant al marge les zones rurals i els seus pobles. A poc a poc les ciutats s’integraven, i ho segueixen fent, en un procés de globalització en què la major part dels pobles de l’interior del País Valencià no s’han inserit i han apostat per un model de vida arrelat a la terra. El món rural sofrí, doncs, un estancament de la seua economia, basada principalment en l’activitat agrícola i ramadera. “Amb la liberalització i la penetració del capitalisme, un món rural que estava encara ancorat en l’Edat Mitjana, que no entenia conceptes com l’individualisme, la competència, el materialisme o el mercat lliure, es va desfer per complet”, explica Romero. A més a més, la mecanització de les activitats rurals provocà la liberalització de la mà d’obra agrícola. El treball al camp es destruïa, mentre que a les ciutats cada vegada hi havia més demanda. Els joves començaren a emigrar a les ciutats, deixant uns pobles envellits. Els nuclis urbans, on predominaven les activitats industrials i els serveis, experimentaren un fort creixement de població. En tot just tres dècades, dels anys vint als cinquanta, per exemple, la població de la ciutat de València es va duplicar. Aquests factors migratoris s’uniren a altres de caràcter natural i, junts, acabaren de catalitzar el procés del despoblament. Les filles d’aquestes generacions van nàixer ja a les ciutats, fet que implicà una notable disminució dels naixements a les zones rurals. Així mateix, es produí un segon desequilibri: les dones emigraven més a les ciutats que els homes, dificultant encara més la possibilitat de crear noves famílies als pobles.

La baixa densitat de població, l’envelliment i el creixement demogràfic negatiu a les zones rurals han comportat importants desequilibris territorials entre la costa i l’interior. Segons el Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV), durant les últimes dècades, més de setanta pobles han patit una pèrdua de població de manera contínua, fet que representa més del 15% dels municipis del País Valencià. Hi ha set comarques de l’interior del País Valencià amb creixement demogràfic negatiu. Algunes d’aquestes són el Racó d’Ademús (-24,29), els Ports (-15,68), l’Alt Millars (-8,22), els Serrans (-5,38) i la Canal de Navarrés (-2,35). A més a més, presenten una densitat de població per sota dels deu habitants per quilòmetre quadrat, pel qual es consideren “deserts demogràfics”, segons el Portal Estadístic de la Comunitat Valenciana.

Infografia sobre despoblament per comarques |Pau Fabregat

 

També existeix un procés de despoblament basat en la concentració d’habitants en les àrees rurals més poblades. Aquest fenomen, relativament recent, ha causat que una bona part dels pobles valencians sobrepassen els 5.000 habitants, passant a considerar-se, segons l’Institut Cartogràfic Valencià, “municipis semirurals”. Així doncs, des de la dècada de 1980, la població dels municipis amb menys de 2.000 habitants continua descendent, mentre que la dels pobles grans no ha deixat d’augmentar. Aquest procés assentà les bases dels desequilibris demogràfics que expliquen la situació actual del territori rural valencià actualment.

 

Polítiques institucionals ineficaces

El silenci que regna als pobles no sols és produït per la falta de població, sinó també per la indiferència de les administracions a l’hora de cobrir les necessitats bàsiques de les habitants del medi rural. Les comarques muntanyoses de l’interior sofreixen una gran manca de serveis bàsics i unes deficients comunicacions amb la resta de territori. El veïnat d’aquests pobles es queixa de la repartició desigual dels serveis públics entre les zones rurals i urbanes. Marcos Gijón, veí d’Almedíxer (Alt Palància) i membre de l’associació Almedíjar VIVE, denuncia que se centralitzen els recursos i els serveis a les ciutats i es distribueixen en funció dels habitants que hi ha a cada lloc. “La ràtio de població cada vegada es distorsiona més de manera inversa entre pobles i ciutats i la majoria dels serveis públics acaben quedant-se als nuclis urbans”, matisa.

Denuncien que aquestes ajudes van principalment destinades a fomentar el turisme rural, una activitat que, en certa manera, consideren que és una causa del despoblament, per l’augment dels apartaments turístics i cases rurals i, en conseqüència, la falta d’habitatge a un preu assequible

Des de fa algunes dècades, els diferents governs han dut a terme una sèrie de plans per tal de revertir el despoblament. Aquestes iniciatives són impulsades per diferents actors, des d’administracions autonòmiques i comarcals, centrades en territoris concrets; fins a la Unió Europea, com el programa Liaison Entre Actions de Développement de l’Économie Rurale (Vincles Entre Accions de Desenvolupament de l’Economia Rural). Segons el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), aquesta iniciativa té l’objectiu d’aprofitar l’energia i les capacitats de les persones i col·lectius que treballen per al desenvolupament rural i fica el focus en els col·lectius coneguts com a Grups d’Acció Local (GAL). Però, tal com explica Romero, “les polítiques europees, en general, no han afavorit ni han aconseguit evitar la pèrdua de població”. La crítica que fan les expertes i les afectades sol estar en com gestionen les administracions aquests fons de finançament, que solen invertir-se en les poblacions on més habitants hi ha, sense tindre en compte criteris de participació ciutadana. Mario Escuder, veí de Vallibona (Els Ports) i un dels impulsors de l’alberg i cente d’educació ambiental La Pastora, afirma que el programa LEADER “està molt mal gestionat”. “No escolten les necessitats reals de les persones i no contemplen altres alternatives econòmiques ni de gestió de territori”, rebla.

En l’àmbit autonòmic, la Generalitat Valenciana ha dut a terme diferents iniciatives per incentivar el repoblament, sobretot, durant la legislatura del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem). Una d’elles és l’Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant), creada “amb l’objectiu de donar resposta als problemes més bàsics que afecten el món rural, com la mobilitat, l’educació, la sanitat o l’ocupació”. Aquesta iniciativa, que va entrar en vigor l’any 2017, rep contínues crítiques per part de les zones rurals, que es queixen de la descoordinació de les institucions i incideixen en què no aporta canvis reals. Romero subratlla: “No té sentit que hi haja una estratègia valenciana, una estratègia estatal i que cada diputació tinga la seua pròpia política, sumades a les iniciatives de la Unió Europea, i que els ajuntaments actuen de manera independent”. A més, incideix que a aquesta descoordinació se sumen certes rivalitats polítiques i ideològiques. “Es tracta d’un problema que és comú i transversal, i que crec que seria molt fàcil arribar a un consens”, afegeix. Així mateix, denuncien que aquestes ajudes van principalment destinades a fomentar el turisme rural, una activitat que, en certa manera, consideren que és una de les causes del despoblament, per l’augment dels apartaments turístics i cases rurals i, en conseqüència, la falta d’habitatge a un preu assequible.

 

Reobrir les escoles i crear bancs d’habitatges

Davant de l’amenaça del despoblament i les polítiques ineficaces, en els últims anys, al País Valencià, han proliferat les assemblees de veïnes del món rural per plantejar alternatives i revertir la situació. Segons Romero, la implicació de la societat civil en la reversió d’aquest procés és essencial: “Si volem mantindre comunitats vives, cal canviar la perspectiva i pensar que cal fer coses des del poble, cal implicar-se des de la societat civil, des dels ajuntaments, des del teixit empresarial associatiu, cultural i local”, explica. L’expert creu que cal dur a terme xicotets projectes culturals, econòmics i socials, motors de la vida i el futur dels pobles. En aquest sentit, Manuela Fernández, professora d’Economia i Ciències Socials a la Universitat Politècnica de València, parla de la importància de l’economia social en la planificació territorial del medi rural. “És essencial que la societat civil guanye protagonisme i controle el seu propi futur en un procés de globalització com l’actual”, afirma.

S’ha creat un banc d’habitatge, amb què s’analitza el nombre i les condicions de les vivendes potencialment habitables i funciona com a intermediari entre propietàries i interessades

Un exemple d’aquest tipus d’iniciatives és Almedíjar VIVE, una associació veïnal que té l’objectiu de buscar alternatives econòmiques, culturals i socials per revertir el procés de despoblació que pateix el municipi. Gijón assegura que totes les iniciatives que han millorat la situació “han sorgit de la societat civil, de les ganes de canviar alguna cosa”. En l’actualitat, hi viuen menys de 254 habitants, vora 700 menys que fa 50 anys. Però, no sols falten habitants, durant els últims anys s’ha produït també una important pèrdua de serveis. “Molts de nosaltres tornàrem al poble i ens trobàrem que cada vegada s’estaven perdent més serveis. Decidírem unir-nos i explorar diverses vies per veure com fer que Almedíjar fixe la població que ja té i atraure a població nova”, explica Gijón.

Mario Escuder, veí de Vallibona (Els Ports) i un dels impulsors de l’alberg i cente d’educació ambiental La Pastora, afirma que el programa LEADER “està molt mal gestionat” |Arxiu

Per tal de fer-ho, aquesta associació celebra reunions periòdiques de caràcter obert i s’organitza mitjançant comissions en què es reflexiona i actua al voltant de diferents eixos de treball. Un d’aquests té com a objectiu reobrir l’escola, tancada des de la dècada dels 90, per tal d’atraure famílies amb xiquetes i invertir la piràmide de població. D’altra banda, amb la col·laboració d’empresaris de la zona, Almedíjar VIVE treballa per tal de recuperar els serveis necessaris que cobrisquen les necessitats de la població i reinventar les formes de producció facilitant l’ocupació dels habitants. “Volem crear diferents tipus de cooperatives, ja que al poble hi ha moltes possibilitats d’emprenedoria que de moment ningú està aprofitant. També explorem altres alternatives de treball, com els negocis a través de la xarxa”, expliquen des de la plataforma.

Almedíjar VIVE també dona una sèrie de ferramentes que faciliten l’accés a la vivenda. S’ha creat un banc d’habitatge, amb què s’analitza el nombre i les condicions de les vivendes potencialment habitables i funciona com a intermediari entre propietàries i interessades. Des de l’associació consideren que aquesta mesura és fonamental per frenar el despoblament, però admeten que es troben amb molts problemes. “Hem parlat amb la Secretaria Autonòmica d’Habitatge i Funció Social, perquè no tenim les ferramentes per fer que la gent fique a disposició les seues cases per llogar-les”, explica Gijón. “Però, moltes vegades -continua- és el mateix poble el que impedeix que gent de fora s’instal·le en Almedíjar. El mateix poble està cavant la seua tomba”. Aquest problema, tal com indica el Fòrum de Nova Ruralitat, impossibilita moltes vegades que la lluita contra el despoblament puga avançar. “En molts pobles rurals, la manca d’habitatge disponible, digne i assequible, representa un dels entrebancs més importants per a la continuïtat dels joves”, denuncien des del Fòrum. Ara, des d’Almedíjar VIVE, treballen per aconseguir un obrador compartit, un espai per a la transformació de productes alimentaris obert a la participació de totes les persones del poble i que permet aconseguir un registre sanitari i accedir als mercats en l’àmbit autonòmic.

Proposen generar economies alternatives, com aprofitar els recursos naturals per a dur a terme projectes d’emprenedoria, fomentar el teletreball o professionalitzar les cures a la gent envellida

Vallibona ha seguit l’exemple d’Almedíjar VIVE i el veïnat també ha creat una assemblea. “Tractem d’aconseguir un canvi de consciència perquè la gent valore més el patrimoni cultural i natural en què vivim”, expliquen. I és que Vallibona és un dels 14 pobles amb menys habitants del País Valencià, on a penes viuen 40 persones de forma permanent, i la manca de serveis públics i facilitats impedeix l’assentament de nous habitants. El poble va arribar a tindre més de 1.700 habitants i gran part de la seua economia estava basada en l’obtenció de carbó vegetal. A partir dels anys 60, però, la introducció de noves formes d’obtenció d’energia va anar relegant aquesta activitat, la qual cosa va accelerar la despoblació del municipi. En l’actualitat, al poble no naix cap xiquet des de fa anys i l’escola està tancada, situacions que deixen una població molt reduïda i envellida. Algunes de les habitants no volen que el seu poble acabe morint, per la qual cosa també celebren assemblees a portes obertes en les quals es debat i es reflexiona sobre la situació i les possibles solucions.

Almedíjar VIVE és una associació veïnal que té l’objectiu de buscar alternatives econòmiques, culturals i socials per revertir el procés de despoblació que pateix aquest municipi de l’Alt Palància |Arxiu

Aquestes assemblees s’iniciaren al passat mes d’octubre i centren el seu debat en quatre punts principals. El primer és facilitar l’accés a l’habitatge. “Hi ha gent que vol vindre a viure a Vallibona, però no pot, perquè no hi ha cases disponibles, ni en venda ni en lloguer”, explica Escuder. Al poble hi ha moltes cases buides, però la majoria s’utilitzen com a segona llar, llar vacacional o tenen fins turístics. “Caldria fer cooperatives d’habitatge que comptaren amb l’ajuda de l’administració, així com que els particulars oferiren les seues cases a un lloguer raonable, i amb bones condicions per a les famílies que vulguen viure ací permanentment”, afirma. En segon lloc, proposen generar economies alternatives, com aprofitar els recursos naturals per a dur a terme projectes d’emprenedoria, fomentar el teletreball o professionalitzar les cures a la gent envellida. A més, se centren a recuperar serveis bàsics, com comerços i centres de salut. Per últim, debaten com reobrir l’escola per tal de potenciar que famílies amb xiquetes s’instal·len al poble. Per tal d’aconseguir aquests objectius, les impulsores de l’assemblea col·laboren amb l’administració i amb col·lectius que realitzen projectes similars de repoblació. “No podem deixar-ho tot en mans de l’administració. La ciutadania té molt a fer i dir”, remarca Escuder.

A la comarca dels Ports, l’associació cultural Aplec dels Ports fa anys que treballa perquè els pobles de la comarca deixen d’estar en risc de despoblació. L’any passat, el quaranta-unè Aplec es va organitzar a Herbers, un municipi que, des del 1986, ha perdut més del 60% de la població, baixant de les 140 habitants a les 49 actuals. Es tracta d’un dels 72 municipis valencians que està en risc de desaparèixer. Entre aquests, hi ha set més de la comarca dels Ports: Castellfort (192 habitants), Portell (197), Olocau del Rei (138), la Todolella (138), Sorita (112), Vallibona (75) i Villores (42).

Enguany, del 13 al 15 de febrer, celebra la setena edició de les jornades en què es debaten diferents propostes per reincentivar la repoblació, posant el focus en la importància del paper de la dona i del territori rural com a espai d’oportunitats

El Fòrum de Nova Ruralitat és una altra de les organitzacions ciutadanes que lluita per incentivar la repoblació de les zones despoblades. Està formada per més de 100 professionals que viuen al món rural, i oberta a la participació de tothom. El fòrum organitza anualment les Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat, en les quals es posen en comú l’experiència i la visió de diferents col·lectius i persones de l’entorn rural. “A les jornades estudiem exemples de bones pràctiques ja existents i reivindiquem que s’apliquen en el territori valencià”, afirmen. El primer cap de setmana de febrer es celebrà a Benlloc (Plana Alta), la quarta edició d’aquestes jornades, sota el títol “Posem fil a l’agulla: models per a repensar allò rural”. En aquestes es va emfatitzar en el problema de la manca d’habitatge digne, situant-lo com la principal causa per la qual el jovent se’n va dels pobles.

El grup Recartografías, una associació de custòdia del territori i de recerca, formada per investigadores i professores que investiguen noves pràctiques territorials, rurals i ambientals, és una altra de les organitzacions que lluiten contra l’amenaça del despoblament. Enguany, del 13 al 15 de febrer, celebra la setena edició de les jornades, en què es debaten diferents propostes per reincentivar la repoblació, posant el focus en la importància del paper de la dona i del territori rural com a espai d’oportunitats. “La idea d’aquests seminaris és oferir una mirada positiva del món rural com espai d’oportunitats i de vida”, afirma Romero, un dels organitzadors de l’esdeveniment. Durant els dos primers dies del seminari, es duran a terme diversos debats, xerrades i taules redones a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. En ells intervindran tant experts en medi ambient, geografia i ciències polítiques, com ara Carme Melo o Antonio Varela, així com persones involucrades en projectes de vida al medi rural, com Sonia Gil, impulsora de Ruractiva. L’últim dia es realitzarà una excursió per diverses zones rurals de les comarques de Castelló i Terol afectades per la despoblació. “Es tracta d’informar a la gent del problema de la despoblació que pateix el nostre territori i conscienciar a la societat de què se’ns acaba el medi rural tal com el coneixem”, conclou Romero.

Articles relacionats