Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'exclusió de les dones no és només discriminació, és violència masclista

Dues membres del col·lectiu On són les dones, que denuncia la infrarepresentació de les opinadores als principals mitjans de comunicació de Catalunya, repassen les dades dels seus darrers informes i exigeixen a les institucions públiques que apliquin la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes i deixin de finançar amb publicitat institucional i ajuts als mitjans de comunicació que no la compleixen. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d'opinió i anàlisi que la 'Directa' posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

/ Roser Pineda

El proppassat mes de desembre #OnSónLesDones va rebre el premi Muriel Casals de Comunicació 2020. Un premi que no només és de les dones activistes que informe rere informe recomptem, analitzem i col·laborem d’una manera o altra, sinó que també ho és de les més de 3.500 persones adherides al nostre manifest fundacional. I també de tothom qui, des d’aquell estiu de 2016, ha utilizat l’etiqueta #OnSónLesDones per denunciar casos de discriminació a conferències, presentacions, aules, comissions, governs… És a dir, no només s’ha tractat de denunciar la infrarepresentació als mitjans, sinó també de fer-ho extensiu a tantíssims altres àmbits de la societat.

Aquesta és una de les grans victòries col·lectives d’aquesta lluita en xarxa: que amb la mirada de gènere sobre la vida pública, cada cop més persones han detectat i denunciat obertament la discriminació. En l’informe de 2020, les dones representaven el 29% de les veus d’opinió als mitjans i, en l’informe de 2019, les persones en condició de racialització tan sols van tenir el 0,5% de la veu en els espais d’opinió.

Fa quatre anys i mig que tenim com a objectiu denunciar la infrarepresentació de les opinadores als principals mitjans de comunicació de Catalunya, recomptant periòdicament espais d’opinió a televisió, ràdio i mitjans escrits (digitals i en paper). En publiquem les dades i a través de les xarxes fem tocs d’atenció amb humor als programes, mitjans i els seus responsables per animar-los a assolir la paritat així com per felicitar-los, si s’escau.

Segons el darrer recompte, el 71% dels opinadors són homes i només el 29% de les opinions són de dones

Hem fet disset recomptes des de 2016 i, tot i una lleugera millora en alguns mitjans, seguim atrapades en el dia de la narmota, tot es repeteix. L’informe del darrer recompte, de juny de 2020, indica que globalment el 71% dels opinadors són homes i que només el 29% de les opinions són de dones.

Per tipologia i mitjans, a TV3, el 43% de les opinions són de dones. A la ràdio el percentatge decau i només hem recomptat 35% de dones en espais d’opinió de RAC1, Catalunya Ràdio i la SER, si bé a les ràdios privades les tertulianes són el 32% del total (menys d’un terç) i a les tertúlies de la ràdio pública catalana (Catalunya Ràdio) les dones són el 42% del total.

A la premsa impresa, recomptats el diari ARA, El Periódico, El Punt-Avui i La Vanguardia, tan sols el 27% dels articles d’opinió són encarregats a dones. I per últim, als diaris digitals Vilaweb, Nació Digital, El Nacional, El Món i Catalunya Plural únicament publiquen un 24% de firmes de dones.

Del total de 10.788 aparicions recomptades als espais d’opinió, el 0,5% van ser de persones racialitzades

En paral·lel, en el marc del recompte de l’1 d’octubre al 31 de desembre de 2019, vam denunciar la invisibilització absoluta de la veu de les persones en condició de racialització. Del total de 10.788 aparicions recomptades als diferents espais d’opinió, només el 0,5% van ser de persones racialitzades.

L’exclusió de les dones de l’esfera pública és, més que discriminació, violència masclista, així com la invisibilització absoluta de les persones racialitzades és racisme mediàtic institucionalitzat. Hem volgut citar els noms dels mitjans que recomptem i les dades globals per recordar que, siguin públics o privats, tots els mitjans estan obligats a complir la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes.

Aviat hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Els volem interpel·lar ara i aquí. Avui. Vetllar pel compliment d’una llei no els hauria d’arribar com una petició externa: els toca a ells vetllar-la per l’activitat que desenvolupen. Han de fer complir la llei aprovada i no ho han de fer per nosaltres, ho han de fer perquè saben que és just i és la seva obligació.

No hi ha cap excusa per infrarepresentar-nos, la meitat de la població ha d’ocupar la meitat dels espais d’opinió

No hi ha cap excusa per infrarepresentar l’opinió de les dones en cap espai, tampoc en els mitjans de comunicació. La meitat de la població ha d’ocupar la meitat dels espais d’opinió. I si se’ns nega, són les nostres institucions qui han d’evitar que els diners dels i les contribuents es malgastin en mitjans que discriminen la meitat de la població.

Avui encara, tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona com qualsevol altra institució que depengui de fons públics segueixen finançant amb publicitat institucional i ajuts als mitjans de comunicació que no compleixen la llei i que mantenen les seves actituds discriminatòries. Subvencionen i premien a qui vulnera la llei. Una llei que en l’article 25 exigeix: 1) la presència paritària en especial als espais de coneixement i generació d’opinió; 2) promoure l’autoria femenina; i 3) reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-ne en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència en els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques.

Nosaltres no callarem i els seguirem exigint que deixin de silenciar les dones i les persones en condició de racialització fins que assolim la igualtat per a tothom.