Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Acusats de delicte d'odi dos antifeixistes de Petrer per corejar càntics contra la corona espanyola

La Policia Nacional espanyola ha denunciat dos joves militants de l'Assemblea Popular d'Elda i Petrer (APEP), localitats del Vinalopó Mitjà, per corejar càntics contra la corona, la policia i l'Estat. Els fets van ocórrer el passat 4 de juliol, després d'una concentració en solidaritat amb el raper Pablo Hasél. Els encausats hauran de declarar el pròxim 3 de febrer

Els fets van ocórrer el passat 4 de juliol, en una concentració convocada en solidaritat amb el raper Pablo Hasél / Arxiu

El pròxim 3 de febrer, al Jutjat d’Instrucció número 3 d’Elda, dos joves militants de l’Assemblea Popular d’Elda i Petrer (APEP) hauran de declarar en qualitat d’investigats per un presumpte delicte d’odi. Tal com ha confirmat la defensa jurídica a la Directa, i corrobora l’atestat policial, la denúncia la va interposar el Cos Nacional de la Policia espanyola, qui va estar present durant la concentració organitzada per l’assemblea el passat 4 de juliol, amb l’objectiu de solidaritzar-se amb el raper Pablo Hasél. Els agents pressuposen que “podria haver-se incorregut un delicte d’odi, donades les consignes proferides pels allà presents” contra la corona, la Policia i l’Estat espanyols.

La concentració es va convocar després de la confirmació, per part del Tribunal Suprem, de la sentència de l’Audiència Nacional que condemnava Hasél a una pena de nou anys de presó. Tal com explicava la Directa, la defensa de Hasél havia recorregut la condemna de l’Audiència Nacional, que l’inculpava d’un delicte d’enaltiment del terrorisme i d’un delicte d’injúries a la corona i a les institucions de l’Estat, extrets de la cançó Juan Carlos el Bobón i de la publicació de 64 missatges en Twitter. Diego Herchhoren, advocat de Hasél, explicava a l’article que aquest delicte té exceptio veritatis, ja que és possible “acreditar la veracitat dels fets que es descriuen sobre els funcionaris públics en l’exercici del seu càrrec”. “Se l’ha condemnat per fer un judici de valor sobre uns fets que són públics”, afegia. A aquesta sentència, se sumen unes altres dues. El 5 de juny de 2020, el jutjat penal número 1 de Lleida condemnava el raper a sis mesos de presó per un delicte de lesions per agredir a un periodista de TV3, així com a indemnitzar la víctima amb 12.150 euros. I el dia 15 del mateix mes, el jutjat penal número 3 de Lleida el condemnava a dos anys i mig de presó i a una multa de 2.400 euros per agredir a un home que va declarar com a testimoni en un judici per una presumpta agressió d’un agent de la Guàrdia Urbana de Lleida a un menor.


Uns fets objectius i una persecució sistemàtica

És aquest principi d’exceptio veritatis el que han argumentat des de l’Assemblea Popular d’Elda i Petrer en diversos comunicats. Un dels represaliats, qui vol mantenir-se en l’anonimat i qui va signar la convocatòria de l’esdeveniment per demanar el permís a l’Ajuntament, ha assegurat a la Directa que es van cridar més de deu consignes durant la concentració. En canvi, la policia només ha recollit tres en la denúncia: “Los borbones son unos ladrones”, “La policia tortura i assassina” i “Estat terrorista, estat feixista”. Tant els acusats com els membres del col·lectiu es reafirmen en les frases corejades, ja que “es tracta de consignes objectivament certes i demostrables”. “Se’ns cita a declarar per dir que els Borbons han robat, cosa que està demostrat que és així; per dir que la policia tortura, quan hi ha centenars de proves; i per dir que l’Estat és feixista, i la nostra anàlisi és així, perquè entenem que no s’ha trencat amb el règim que va començar en el 39”, denuncien en un dels comunicats.

Després de la concentració, efectius de la policia –presents durant tot l’acte– van anar directament a identificar dos membres del col·lectiu

La concentració es va convocar a les 20.00 h, a la plaça Amèrica de Petrer, on es van respectar les mesures de seguretat i s’hi van aplegar una trentena de persones. L’ambient era tranquil, malgrat que “va haver-hi alguns veïns que creiem que, per confondre el motiu de la concentració, van fer algunes escridassades i van posar l’himne de l’Estat espanyol”, explica el jove. Amb tot, es va poder realitzar i es va concloure a les 21.00 h amb la lectura d’un poema. Després de la concentració, efectius de la policia –presents durant tot l’acte– van anar directament a identificar els dos membres del col·lectiu. Un era qui havia portat el megàfon durant la concentració, i l’altre, qui havia notificat la convocatòria a l’Ajuntament.

Ara, el jutjat d’instrucció número 3 d’Elda els prendrà declaració. L’advocat dels joves assegura que el cas serà derivat al Ministeri Fiscal, ja que, com no hi ha acusació particular, “el jutge no pot acusar, sols pot instruir”. A més, explica que la denúncia “no segueix la figura d’injúria, sinó que s’han aferrat a acusar de delicte d’odi, ja que aquest sí que es pot tractar en el marge penal”. És a dir, amb la modificació de la Llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal, l’any 2015, el delicte d’injúries desapareix del marge de la via penal i passa a la via administrativa, si aquest es considera un delicte lleu i no es dirigeix a les persones assenyalades en l’article 173.2 –relacionades amb l’àmbit familiar o domèstic. En el cas que el Ministeri Fiscal considere que sí que s’ha comés un delicte, els acusats s’enfronten a diferents sacions, que van des d’un a quatre anys de presó, a més d’una multa econòmica a pagar durant sis mesos segons el patrimoni de l’encausat –normalment, en aquests casos, són uns sis euros al dia durant el període establert.

L’advocat afirma que el cas “ataca directament el dret crucial de manifestació” i és un exemple més de com “el poder no consenteix cap moviment dissident, moviments que són objecte constant d’intimidació i persecució”

L’advocat matisa que es tracta d’una incongruència tot plegat. “Se’ls ha acusat de delicte d’odi, però aquest sols es pot exercir contra col·lectius precaris i vulnerables. És a dir, quan es tracta d’un ésser humà o col·lectius susceptibles de ser objecte d’odi o d’hostilitat per motius de gènere, religió, ideologia, orientació sexual, orígens…”, i ni l’Estat ni la policia ni la monarquia ho són. “En tot cas, de quina policia i de quin estat estem parlant?”, es pregunta. De fet, a l’advocat no el sorprèn la denúncia dels agents, sinó que aquesta haja sigut admesa. Així doncs, l’advocat no descarta que podrien donar-se indicis de criminalitat contra els encausats. Per a ell, les mateixes convocants o aquelles que prenen la paraula han estat “objecte de criminalització”, “ja no sols per part de la policia, sinó de l’autoritat competent que ha decidit passar el cas als jutjats”. Per tant, l’advocat afirma que el cas “ataca directament el dret crucial de manifestació” i és un exemple més de com “el poder no consenteix cap moviment dissident, moviments que són objecte constant d’intimidació i persecució”.

Des de l’Assemblea Popular d’Elda i Petrer es descriuen com una “assemblea de treballadores i estudiants antifeixistes organitzades en un espai autogestionat, horitzontal i independent”. Asseguren que aquestes acusacions no es tracten d’un fet aïllat, ni d’un sol atac contra dos militants antifeixistes, sinó que s’inscriuen dins d’un marc d’accions contra tot el moviment antifeixista, autònom i anticarcerari, especialment de localitats on podria ser més fàcil assenyalar les militants. I recorden les detencions d’una desena d’antifeixistes a Pego o les del 12 d’octubre a Benimaclet: “Es tracta d’una persecució a l’antifeixisme i a les militàncies dels pobles i dels barris. Fa deu anys que es va crear l’Assemblea i no és la primera vegada que açò passa. Ens volen ficar por, però nosaltres ens reafirmem i seguim”, conclou el represaliat entrevistat.

Articles relacionats