El 9 de juny passat, davant d’uns resultats records de l’extrema dreta a les Europees, Emmanuel Macron anunciava dissoldre l’Assemblea Nacional. Una jugada perillosa davant de la pujada del Reagrupament Nacional (RN), però relativa davant les discrepàncies de les esquerres que deixaven imaginar un escenari de segona volta entre el partit del Macron i el RN. El president podia esperar tornar a guanyar gràcies al traspàs de vots de les esquerres, com ho fa des de la seva elecció el 2017. Però la creació del Nou Front Popular (NFP), una coalició d’esquerres en dues setmanes, la més transversal que ha conegut mai la Cinquena República (del Partit Socialista fins al Nou Partit Anticapitalista) ha redistribuït les cartes totalment.
Al nivell estatal, el RN guanya la primera volta de les legislatives amb el 33,2%, just davant el 28,1% del NFP. El partit governamental acaba en tercera posició amb el 21%. Un fracàs estratègic total pel Macron que comptava amb 314 diputats el 2017 i podria tenir-ne menys de 100 dilluns vinent. El RN tenia 88 diputats fins fa poques setmanes, però podria com a mínim triplicar-ne el nombre dilluns vinent.
Catalunya Nord, encara i sempre un laboratori polític
A Catalunya Nord s’observa la mateixa jerarquia, però amb una diferència destacable: un percentatge de vots ultradretans molt per sobre de la mitjana estatal. A les últimes legislatives del 2022 les quatre circumscripcions del departament havien elegit diputades d’extrema dreta. Totes quatre s’han tornat a presentar i han aconseguit guanyar un 15% més de vots en comparació el 2022. A la segona circumscripció, Anaïs Sabatini obté 55% dels vots i com ella, altres 37 diputats al conjunt de l’Estat. Fins ara, mai havien estat elegits diputats d’extrema dreta a la primera volta d’unes legislatives.
A Perpinyà les esquerres es posicionen com la segona força i l’extrema dreta hi creix menys que a la resta de municipis. Una situació que es podria llegir en clau municipalista
El NFP acaba en segona posició arreu, però a un 20% de distància del RN. Malgrat l’important augment de la participació (47,98% el 2022, 67,84% el 2024), que deixava imaginar una possible sorpresa, no s’ha pogut evitar una nova victòria de l’extrema dreta en unes eleccions nord-catalanes. Fins i tot una forta mobilització en les urnes no permet invertir la situació política del territori. Si s’esperava una mobilització més forta davant el perill de tenir un primer ministre del RN, el cas nord-català demostra que més aviat els resultats de les eleccions europees han il·lusionat i animat la gent a votar per portar l’extrema dreta al poder.
A Perpinyà, la ciutat més gran de l’Estat francès governat pel RN, també guanya l’extrema dreta (recordem que Perpinyà està dividida entre tres circumscripcions), però el seu vot creix lleugerament menys en comparació a la mitjana nord-catalana. També augmenta el vot d’esquerres (fins al 10% a la segona circumscripció). En la tercera, la candidata d’esquerres Nathalie Cullell, que havia arribat en primera posició el 2022, queda només un 3% per sota de la diputada del RN. És una tendència destacable del territori, a Perpinyà les esquerres se posicionen com la segona força i l’extrema dreta hi creix menys que a la resta de municipis. Una situació que es podria llegir en clau municipalista: la presència d’un batlle d’extrema dreta genera més mobilització de l’esquerra radical i, a la vegada, no hi ha un efecte dinamitzador de l’extrema dreta, malgrat l’etiqueta política del batlle.
El que es constata és que, fins i tot sense fer campanya, sense fer gran cosa, l’extrema dreta local segueix creixent a cada escrutini i distanciant-se cada cop més de les altres candidatures.
Comença una setmana crucial
La segona volta a Catalunya Nord només serà un detall. La diferència de vots entre el RN i les altres candidatures és abissal i cap càlcul o coalició no podrà invertir la situació actual. Fora de la tercera circumscripció, les candidates del RN han obtingut més vots que la suma dels vots d’esquerres i macronistes. Al nord, l’extrema dreta sempre guanya vots d’un escrutini a l’altre i fins i tot, entre les dues voltes d’una mateixa elecció. Si a la primera volta quasi la meitat dels votants han apostat per l’extrema dreta, l’interès de la segona volta serà poder veure com actua la població electora de la dreta republicana.
Si a la primera volta quasi la meitat dels votants han apostat per l’extrema dreta, l’interès de la segona volta serà poder veure com actua la població electora de la dreta republicana
Hi ha un problema: el partit governamental fa dies que demonitza i ataca la coalició d’esquerres en els mitjans. També ha anat desenvolupant el discurs del perill “dels extrems”, posant al mateix nivell l’extrema dreta i les esquerres. A partir d’aquí, com es podria posicionar el seu electorat? Si ens fixem en els projectes polítics del NFP i del RN, no fa cap mena de dubtes que la segona proposta podria seduir més l’electorat macronista.
Per molt que es presenti com “la veu del poble”, el RN té un programa més aviat avantatjós per a la burgesia. La seva força és fer passar mesures liberals com oportunitats per a les classes populars. La proposta de suprimir els impostos per la gent de menys de trenta anys només afectaria realment el jovent més ric i quasi bé gens el més precari. L’altra proposta de baixar del 20% al 5,5% l’IVA sobre les energies (electricitat, gasolina, gas) n’és una bona il·lustració. Més enllà de ser molt discutible pel medi ambient, només afavoriria les famílies més riques (les que consumeixen més) o directament les empreses transnacionals com Total (sense cap assegurança que la reducció de l’impost se repercuteixi en les factures).
El partit governamental fa dies que demonitza i ataca la coalició d’esquerres en els mitjans. També ha anat desenvolupant el discurs del perill “dels extrems”, posant al mateix nivell l’extrema dreta i les esquerres
Aquesta estratègia falsament social i realment liberal, però és la que ha permès la victòria de l’extrema dreta a Perpinyà. Així va fer campanya Louis Aliot el 2020 per les municipals. D’un costat s’ha posicionat com qui entenia millor les necessitats dels més precaris (recordem que Perpinyà és la cinquena ciutat més pobra de la metròpoli, la quarta en termes de desigualtats), però de l’altre ha sabut adreçar-se directament a la burgesia perpinyanenca amb un programa liberal. L’adhesió d’un electorat burgès al seu projecte li ha obert les portes de l’Ajuntament.
Si aquesta estratègia ha sigut exitosa localment, podria funcionar també a escala estatal? La segona volta diumenge vinent donarà la resposta.
