Cap al 2013, Miren (nom inventat) havia rebut una demanda judicial pel fet de no poder pagar el seu lloguer. Ho va explicar en una assemblea local de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), un espai on les persones que es troben en risc de perdre la llar poden anar a assessorar-se i, alhora, lluitar de manera col·lectiva per defensar el dret a l’habitatge. Mentre explicava la seva vivència, Miren va entrar en un estat d’angoixa profund que va derivar en pocs segons en un atac d’ansietat. La reacció ràpida va ser acompanyar-la i demanar algun tipus de tranquil·litzant a les persones que eren al local. De les cent persones que participaven en la trobada aquell dilluns, noranta van aixecar la mà, explicitant que en tenien. Aquell fet va ser el detonant perquè, des de l’Observatori DESCA, comencéssim a investigar la relació entre la salut i la inseguretat residencial, és a dir, les diverses situacions que dificulten o impedeixen l’accés a un habitatge amb l’estabilitat necessària per al normal desenvolupament de la vida personal i col·lectiva.
Tothom pot entendre que el fet de no poder pagar la hipoteca, el lloguer o no poder accedir a un habitatge digne té afectacions en la salut mental i física, tant per a les persones adultes com per als infants que viuen a la llar. La conseqüència més dramàtica d’aquests fets són els suïcidis. L’Hospitalet de Llobregat, Barakaldo, Granada, Las Palmas de Gran Canària, Alacant, Basauri, Calvià, Córdoba, Castelló de la Plana, Sevilla, Màlaga… són ciutats on s’ha produït un assassinat per part de la banca i del sistema financer. Aquestes morts no han sigut causades per un accident sinó que són les conseqüències extremes que viuen milers de famílies des de l’any 2008 pel fet de ser pobres en un sistema on l’habitatge no es considera un dret.
És crucial, doncs, estudiar i analitzar com les condicions de precarietat residencial afecten la salut, no tan sols per evidenciar-ne l’efecte directe, sinó també per poder fer prevenció, tot identificant els agents que poden empitjorar o millorar el nostre benestar, i no donar la resposta individualitzada més habitual davant d’aquestes problemàtiques: la recepta de psicofàrmacs.
Les males condicions de la llar i hàbits com el consum d’alcohol o pastilles, són factors de risc per a la salut que es poden accentuar en el moment del desnonament
Des de l’any 2013, a l’observatori hem fet nostre aquest compromís. El 2015 ja vam començar a analitzar l’impacte concret de la crisi hipotecària en les famílies que no podien fer front a aquest crèdit. En aquell moment vam poder discernir de forma quantitativa que la salut empitjora a mesura que la situació hipotecària es fa més precària. Així, la percepció de mala salut entre els homes augmenta des del 32 % de mitjana per als qui estan al corrent de pagament de la seva llar, fins al 86 % entre els qui han estat desnonats. I la forquilla per a les dones se situa entre el 43 % i el 86 %. És a dir, des del primer moment, elles estan més alerta amb la situació.
L’any 2018, l’Observatori DESCA va poder aprofundir en la vulneració del dret a l’habitatge. Mitjançant una nova investigació, va concloure que els problemes econòmics i jurídics per accedir a una llar digna i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la segona variable la que es veu normalment més afectada en aquests processos. En aquella recerca es va corroborar que les dones que presenten pitjor estat de salut que els homes en aquestes situacions.
Més endavant, l’any 2020, es va analitzar l’estat de la salut en l’àmbit de la ciutat de Barcelona de persones que participaven en dos espais socials de la ciutat: per una banda, en temes d’habitatge, en la PAH BCN, i, per l’altra, en qüestions de subministraments, en l’Aliança Contra la Pobresa Energètica. Gairebé nou de cada deu entre les dones que hi van participar (el 88,2 %) presentaven mala salut mental i sis de cada deu (el 62,7 %) mala salut percebuda. En el cas dels homes, les xifres també eren molt elevades, tot i que menors que en el cas de les dones: set de cada deu homes (el 70,9 %) presentaven mala salut mental.
Aquelles dones que havien acudit a les plataformes activistes per problemes relacionats amb el lloguer o l’ocupació presentaven pitjor salut mental que les que es trobaven afectades per situacions relacionades amb hipoteques o subministraments, cosa que no encaixa i desmenteix el discurs demagògic de l’extrema dreta, segons el qual, la gent que està ocupant vol viure com un príncep, sense esforçar-se. En aquest estudi s’associava de forma significativa la inseguretat alimentària amb la mala salut mental. Aquelles dones que declaraven haver hagut de reduir la quantitat de menjar o de saltar-se àpats per motius econòmics presentaven una probabilitat de mala salut mental un 12 % superior que les que no vivien amb aquesta inseguretat.
Finalment, l’any 2022 es va analitzar com la coexistència de diverses situacions que provoquen inseguretat –com poden ser patir un desnonament o no comptar amb una xarxa familiar o social– es vincula a la mala salut mental. Tant en homes com en dones s’observa un clar gradient, de forma que com més inseguretat hi ha, augmenten les probabilitats de patir una depressió. Novament, en el cas d’elles més acusat que en el d’ells. Així, els homes amb factors d’inseguretat van presentar quatre vegades més probabilitat de depressió que aquells amb un o cap. Quant a les dones, la probabilitat detectada fou dues vegades i mitja superior entre el primer i el segon supòsit. Aquest resultat evidencia una vegada més la càrrega superior d’aquestes en la cura de la família i en les tasques de la llar. Inclús quan s’està parlant de situacions de perdre l’habitatge, són elles les que en duen el pes de la gestió.
En una societat marcada per la desigualtat i per una guerra de l’últim contra el penúltim, cal encarar el problema des de l’arrel i revertir l’especulació i garantint el dret a un habitatge digne. Sense un habitatge digne és impossible portar a la pràctica un projecte de vida
Més enllà de les dades, hi ha les vivències dels centenars de famílies que passen cada any per les assemblees dels moviments que defensen el dret a l’habitatge. En totes les històries es repeteix un mateix patró: la solitud, l’abandonament de les institucions, la falta d’informació, les llistes eternes per accedir a un pis d’emergència social, el fet de sentir-se jutjada i culpable per no disposar d’un sou que permeti pagar un lloguer abusiu, que desencadena en el fet de no poder pagar la llum, el gas o l’aigua, no poder posar la calefacció a l’hivern o no poder alimentar-se amb dos àpats calents al dia. I un cop arriba el desnonament, no tenir accés a un reallotjament adequat i malviure (de vegades una família sencera) en una pensió o un alberg.
Les condicions físiques de l’habitatge i les conductes relacionades amb la salut –com el consum d’alcohol i pastilles– són factors de risc de diverses malalties que es poden accentuar en el moment del desnonament, com també ho és el fet de no disposar d’una xarxa de suport, o bé patir assetjament constant de les entitats financeres, dels fons voltor, d’empreses com Desokupa o inclús de la mateixa administració. I és que el territori espanyol és líder en consum de somnífers i bat rècords de desnonaments. Casual?
Per posar un contrapunt d’esperança, cal evidenciar que, en diversos estudis, s’ha posat de manifest que el fet que participar en espais col·lectius millora substancialment la salut de les persones. Com diu una amiga i veterana de l’activisme pel dret a l’habitatge de Barcelona, la Lili, “al metge haurien de receptar la PAH”. I és que participar en espais assemblearis, horitzontals
i amb una mirada transversal sobre les cures és clau per poder respirar, assimilar, recuperar-te i actuar.
En una societat marcada per la desigualtat i per una guerra de l’últim contra el penúltim, cal encarar el problema des de l’arrel i revertir l’especulació i garantint el dret a un habitatge digne. Sense un habitatge digne és impossible portar a la pràctica un projecte de vida. Tenir una llar on poder descansar, alimentar-se i sentir-se protegida és indispensable per sentir-se persona.
