Vespre del 8 de març de 2021, manifestació estàtica a Barcelona. Més de 4.500 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana. Ambient festiu i relaxat. La concentració feminista transcorre tranquil·la. Al bloc no mixt s’hi troben diversos col·lectius de dones migrades i antiracistes.
“Aquell home portava allà des d’aviat. Les companyes que vetllaven per la seguretat intentaven que sortís del bloc no mixt. Ja s’havia dit a altres homes abans, i havien marxat. Feia hores que era allà, i quan va caure la nit, es va plantar al mig de l’espai. Es va posar uns auriculars, amb les cames obertes, un bastó a les mans. La seva actitud era amenaçant”. Gaby, membre del col·lectiu de treballadores de la llar i de les cures Sindillar, recorda bé aquella tarda. Estava damunt del camió-escenari amb altaveus i l’ambient era festiu. Des d’allà dalt, veia com l’home no feia cas a “les que l’agafaven del braç perquè marxés, reia i seguia amb els auriculars posats. Vaig baixar de l’escenari, anàvem ballant. Volia portar-lo fora fent el trenet”, narra Gaby. “Li vaig tocar l’esquena, ell es va girar i em va llençar gas pebre!”.
“La va ruixar tan de prop —afegeix Raquel, una altra companya—, que ella es va pensar que li havia tirat àcid a la cara”. El moment està gravat en vídeo. Gaby assenteix: “Em vaig tirar a terra. Em van posar aigua. Després vaig saber que us havia ruixat també a vosaltres”, diu, parlant amb la Raquel. “Anàvem a fer-lo fora i ens va tirar gas pebre”, recorda la segona. “Érem més dones”, però algunes, per trobar-se en situació administrativa irregular, “no van poder denunciar. Per això som només cinc en procés judicial”, explica Raquel.
“A més de misogin, era racista. Per què m’ho va fer? Per què va atacar just al bloc de les migrants? Pensava que no el denunciariem, que quedaria impune? Qui va a una manifestació amb gas pebre?”, es pregunta Gaby, indignada
“A més de misogin, era racista. Per què m’ho va fer? Per què va atacar just al bloc de les migrants? Pensava que no el denunciaríem, que quedaria impune? Qui va a una manifestació amb gas pebre?”, es pregunta Gaby, indignada. A l’atestat policial consta que l’home, R. O. M., portava al damunt un esprai de gas pebre de la marca Sabre, requisat pels agents de la Guàrdia Urbana que van intervenir. “Quan vaig recuperar una mica la vista, el vaig veure fumant rodejat d’urbans. Vaig cridar que ell m’havia agredit. Se’l van endur escoltat, i a mi em deien que em calmés”, relata.
Raquel tenia molts dubtes sobre denunciar. “Els policies em van pressionar molt. No deixaven que la meva amiga estigués amb mi a l’ambulància. Crec en altres camins d’autodefensa feminista i desconfio del sistema judicial i policial, que és patriarcal i racista. Però, Ca la dona va organitzar una reunió amb les agredides i vaig pensar que era una oportunitat. D’una banda, per les que no podien denunciar, encara que volguessin. D’altra, per obrir escletxes i que s’entengui que [en agressions així] hi ha una motivació d’odi al darrere, igual que passa contra altres col·lectius”, raona la Raquel.
L’advocada del grup de dones agredit el 2021 a Barcelona, Gemma Nicolás, d’Elna Advocades, ha sol·licitat que el cas passés de ser un delicte lleu per lesions a obrir-se diligències prèvies per un delicte contra drets fonamentals
L’advocada del grup, Gemma Nicolás, d’Elna Advocades, ha sol·licitat que el cas passés de ser un delicte lleu per lesions a obrir-se diligències prèvies per un delicte contra drets fonamentals, ja que va atemptar contra el dret de les dones a manifestar-se. Gaby hi concorda, pensant en companyes que “sense papers, tenen por de sortir a la tele, exposar-se i que les acomiadin”. “Jo vaig estar —continua— tres dies sense poder treballar. La violència contra les dones migrants està molt present. Si no fèiem res després d’aquest atac, com els hi anàvem a dir que tornessin a manifestar-se? Ens han vist unides, plantant cara, i han tornat a participar en mobilitzacions”, explica.
Com a resposta, l’agressor les va denunciar posteriorment afirmant que el van ferir, malgrat que no pot reconèixer qui ho hauria fet, i que estava allà per donar suport a la manifestació feminista. Ara bé, això no concorda ni amb el seu comportament aquell dia ni amb accions anteriors. “Vam descobrir que participa en grups ‘Antifeminazis’ de Facebook, on ha publicat diversos comentaris misògins i ridiculitzant els feminismes. Durant el procés, l’agressor ha reconegut que va escriure els missatges”, detalla l’advocada.
Per ara, ja fa un any de camí judicial i és possible que s’allargui. “Està sent un procés esgotador i hem de pagar 4.000 euros en costos judicials. Són diners que no tenim. Per això hem iniciat una caixa de resistència, que ens ajudi a garantir que la gent no se senti indefensa” davant les violències, afirma Raquel. “El dret penal, que és repressiu per definició, serveix per respondre a les necessitats feministes?”, es pregunta Nicolás. “Tot i això, són les eines que tenim disponibles i les fem servir per intentar aconseguir justícia”, argumenta.
Es percep una escalada en l’hostilitat contra els feminismes
Raquel recorda que a l’acte del 25 de novembre a Barcelona, on van pujar a la tarima per explicar el seu cas, “després ens van venir a buscar unes noies molt joves que havien patit una agressió amb esprai l’any anterior, el 25N del 2020”.
Aquell novembre del 2021, Raquel explica que li va semblar veure’l i es va sentir molt nerviosa. “L’agressió no m’ha paralitzat, perquè ho fas tot des de la col·lectivitat” i el suport mutu, “però m’ha afectat”, reconeix. “Cal generar xarxa i repensar formes d’autodefensa col·lectiva. Des que ha arribat VOX, hi ha més agressions. És vital que totes les companyes puguin anar tranquil·les a una manifestació”, afirma.
L’hostilitat antifeminista viu una escalada des de fa anys al terreny immaterial de les xarxes socials. Les expertes alerten que les conseqüències de les violències digitals són ben palpables
Cal no oblidar que l’hostilitat antifeminista viu una escalada des de fa anys al terreny immaterial de les xarxes socials. Les expertes alerten –a informes, com el publicat per Pikara Magazine o per Calala Fondo de Mujeres i Novact, i també a reportatges com aquest publicat a la Directa– que les conseqüències de les violències digitals són ben palpables. Alhora, no sempre s’entén el component discriminatori o per motiu d’odi, ja que els agressors sovint no encaixen en les imatges estereotipades d’una persona violenta.
“Són l’home estàndard”, reflexiona l’advocada Nicolás. “No és el neonazi, el psicòpata, l’ultra agressiu… Això passa molt en casos de violència interpersonal. Dificulta que s’identifiquin les violències quan els ulls que ho estudien” des d’una mirada jurídica professional “no tenen perspectiva feminista”.
A més, s’hi suma la repressió institucional i la fustigació judicial que els moviments feministes pateixen des de diversos fronts, com ara l’assetjament antiavortista o les demandes SLAPP que produeixen gairebé en cadena organitzacions de tots els colors de la dreta. Nicolás opina que “a mesura que els feminismes avancen, amb conquestes de drets, recursos i conscienciació, alhora hi ha forces contràries que incrementen la seva postura antifeminista. Hi ha una reacció dels operadors jurídics més conservadors contra els avenços que suposa una legislació” que ha anat incorporant alguns reclams dels feminismes.
“A mi no em vacil·lareu, roges de merda”
L’objectiu comú de les agressions masclistes és castigar i expulsar les dones i activistes feministes de l’espai públic, sigui virtual o físic. Pel grup feminista Subversives de Castelló, hi ha una doble vara de mesura, ja que col·lectius feministes, anticapitalistes i antifeixistes “són denunciats i encausats fàcilment per les organitzacions de dreta i extrema dreta”, en una persecució i criminalització contínues. Asseguren que és símptoma de l’auge de l’extrema dreta, de la impunitat del feixisme i la misogínia a un estat hereu del franquisme.
Parlen des de l’experiència en el cos propi, ja que van patir una agressió similar a Castelló l’any 2021. Els fets es remunten a la nit del 4 de setembre, en una jornada coorganitzada amb el col·lectiu antifeixista La Cosa Nostra, on un home va amenaçar amb una arma les assistents i organitzadores. L’agressor, també gravat en vídeo, feia tot el dia que increpava amb comentaris masclistes les participants, recorden des de Subversives.
El grup de dones no li va permetre “estar a eixe acte, a eixe espai públic, amb eixa actitud”, i quan l’hi van plantar cara i demanar que marxés, se’n va anar amenaçant que tornaria armat. “Es va pensar que no seria real. Deu minuts més tard, va aparèixer amb la pistola apuntant un assistent en concret, dels que li havia demanat que marxara, i després a la barra i a totes les assistents”, expliquen. L’home cridava: “A mi no em vacil·lareu, roges de merda”.
Per les feministes de Castelló, és indignant que avui dia el moviment feminista hagi de continuar defensant-se d’agressions així. Que se’l vulgui silenciar i invisibilitzar, per elles, demostra com és d’imprescindible
Les activistes van aconseguir reduir-lo i arrabassar-li l’arma. En aquell moment, ningú sabia que era de balins, i l’amenaça que van patir era la d’enfrontar-se a una agressió amb arma de foc. “La policia va qualificar el que havia passat de ‘res greu’ o ‘d’una falsa alarma’. És intolerable que puguen qualificar de lleu el fet d’amenaçar amb una arma” en un acte feminista, afirmen des de Subversives. “També els mitjans de comunicació convencionals van intentar restar-li importància i, fins i tot, justificar-ho”, donant espai perquè l’agressor afirmés que ho havia fet perquè la música estava massa alta. “Donar veu o destacar l’argument de l’agressor banalitza i treu a la llum la impunitat que té un home d’amenaçar a punta de pistola a les assistents d’un acte feminista”, constaten.
Per les feministes de Castelló, és indignant que avui dia el moviment feminista hagi de continuar defensant-se d’agressions així. Que se’l vulgui silenciar i invisibilitzar, per elles, demostra com és d’imprescindible. “El feminisme lluita perquè mai més una dona sigui encanonada amb una pistola. Cap agressió pot quedar sense resposta. Hem de ser conscients de l’abast i la repercussió d’aquestes violències, estar previngudes i organitzades per a poder reaccionar. Calen xarxes de suport. Visibilitzar, secundar, difondre. Que la societat prengui consciència de les agressions masclistes, que van més enllà de la parella. És important que l’agressor es quedi fora, no tingui veu, espai, ni suports. Continuar unides, donar-nos suport entre nosaltres i continuar organitzant jornades, actes, accions i campanyes que ens facin més fortes”, asseguren des de Subversives.
