Diversos municipis del Pallars Jussà estan perdent sobirania energètica arran de les modificacions de la llei del sector elèctric fetes l’any 2017. La impossibilitat de complir el nou marc legal els fa perdre empreses municipals i haver de recórrer al mercat lliure, on Endesa és una de les principals beneficiàries.
Tal és la situació legal en què es troben, que un dels alcaldes ens demana que mantinguem el seu poble en l’anonimat. Motiu? Encara no ha pogut ajustar-se a la llei i tem per multes econòmiques que ho dificultarien tot més. En aquest cas, és un conveni de 1935 el que fixa les condicions en què se subministrarà la llum, arran de l’afectació al terme municipal d’instal·lacions hidroelèctriques: els primers 35.000 kilowatts gratuïts, els següents 35.000 kilowatts a preu més econòmic, i la resta, fins al final, a un altre preu. El conveni donava a l’ajuntament la potestat de consum en enllumenat públic i en equipaments del propi ens, com el molí, per exemple. L’ajuntament i el veïnat s’han beneficiat durant anys d’un preu més econòmic, però els problemes han sorgit arran de la facturació de l’IVA, disputa que també ha arribat a judici i que ha tingut sentències en un sentit i en un altre. La que dona la raó al veïnat està sent recorreguda per Endesa.
La llei del sector elèctric de l’any 2009, modificada el 2017, obligava a crear una companyia distribuïdora i una de comercialitzadora; les societats no poden ser de l’ajuntament
La llei del sector elèctric de l’any 2009, modificada el 2017, obligava a crear una companyia distribuïdora i una de comercialitzadora; les societats no poden ser de l’ajuntament, les poden finançar, però han de tenir una comptabilitat pròpia. En el cas d’aquest municipi no poden crear la distribuïdora perquè no compleixen els paràmetres mínims exigits; la comercialitzadora sí; tanmateix, no els surten els números: haurien de vendre el corrent per sobre del preu de qualsevol de les companyies del mercat, assegura l’alcalde.
Ara, doncs, han de posar a subhasta la gestió de la distribució. Pel que fa a la compra de l’electricitat, ho podran fer a qui vulguin, però l’alcalde creu que és molt probable que l’ajuntament l’adquireixi a Endesa perquè així es mantingui el conveni de l’any 1935, és a dir, que el benefici el pugui tenir l’ajuntament. Fins ara, això també ha afavorit la butxaca del veïnat, que a partir d’ara perdria la bonificació.
“El mercat de comercialització de la llum és molt complicat, l’has de comprar cada dia, cada setmana, fer previsions del que gastaràs, comprar-vendre…”, afirma l’alcalde, que diu que no val la pena per a uns volums tan petits. “Hauria de vendre per sobre del preu que va avui dia”, rebla. La possibilitat d’ajuntar-se amb altres pobles no la veu actualment, per bé que entén que potser hauria estat oportú de fer-ho al principi de tot. Aquest seria el cas de municipis com Salàs de Pallars i Talarn.
Jaume Solé és regidor a Salàs de Pallars. Allà, la distribuïdora municipal, de baixa tensió, és la propietària de totes les línies que hi ha al poble, mentre que la comercialitzadora municipal ven la llum als particulars. De comercialitzadores n’hi ha més, a part de la municipal. L’ajuntament aconsegueix un cert benefici amb la distribuïdora per què, pel fet de tenir les línies, repercuteix un cànon a totes les comercialitzadores, també a la de titularitat municipal. Com que és empresa pública, no pot tenir molts beneficis, han de fer un pla d’inversions a quatre anys vista, i tot el superàvit acumulat s’ha de reinvertir en millores en les línies o en eficiència. “En l’àmbit municipal es considera beneficiós: a part de ser una propietat pública, és un sistema que crea ocupació, perquè hi ha una persona que hi treballa”, afirma Solé.
La comercialitzadora, en canvi, no té marge de negoci; va a la subhasta d’energia. Com que un ajuntament com Salàs és molt petit, hi va amb nou ajuntaments més amb els quals s’han associat. La comercialitzadora no té marge, al contrari: si se li apuja el preu, ella ha comprat els kilowatts a un preu i després els està venent i no ho pot repercutir als clients, és deficitària. Per això es plantegen de treure-se-la del damunt. El regidor ho sintetitza així: “una comercialitzadora, si es despista amb pujades de llum, provoca pèrdues”.
La comercialitzadora no té marge, al contrari: si se li apuja el preu, ella ha comprat els kilowatts a un preu i després els està venent i no ho pot repercutir als clients, és deficitària
Solé hi veu “la part interessant políticament: si tenim distribuïdora i tenim comercialitzadora, en cas de voler fer una xarxa local d’energia, una espècie de cooperativa municipal per fotovoltaica, per exemple, on tots els veïns poguessin participar i fer xarxa d’energia local –permès per la llei–, que seria una productora, és interessant tenir les tres coses, des d’un punt de vista polític”, afirma. Matisa que faltaria analitzar si des d’un punt de vista econòmic és viable, per bé que subratlla que, políticament, “és positiu ser una mica independent pel que fa a l’energia”.
Àlex Garcia és l’alcalde i president de les dues elèctriques de Talarn, distribuïdora i comercialitzadora, de capital íntegrament municipal. El canvi legal de 2017 també els va obligar a moure fitxa. Amb l’augment del preu de la llum i el consegüent dels impostos, hi ha hagut un fort increment del preu global de la factura. “Les empreses petites pateixen molt quan hi ha grans increments”, afirma.
Han hagut de fer contractes bilaterals amb altres pobles de la demarcació de Lleida per ajuntar-se i comprar directament al pool que marca el preu de l’energia. “Comprem a preu molt reduït, així podem sobreviure, però quan apugen el preu de la llum, ens estan fonent”, lamenta. Com que la llum es compra per avançat, sovint cal anticipar unes despeses inassumibles o que bé no es recuperen, si s’apuja el preu de la llum: “hi ha empreses que han de tancar perquè tenen deute o tenen uns clients que no ho poden suportar”, apunta. Garcia entén que el que busca l’ajuntament és afavorir el client, “al nostre veí”, perquè en ser empresa municipal no va a guanyar diners, sinó a afavorir al veïnat. Per això, apliquen descomptes i venen llum al mateix preu que la compren. En terme de potència, apliquen un descompte i l’empresa hi fa “el mínim benefici possible”. I sentencia: “abans compràvem a Endesa, però no podíem funcionar, ens estaven fonent”.
Més al sud de Salàs de Pallars i Talarn, Castell de Mur és un d’aquests municipis que encara gaudeix d’un consum limitat gratuït, amb el qual assumeixen els bombatges d’aigua, enllumenat públic i equipaments municipals, una repercussió positiva per a la població del municipi. Com a ajuntament, cobren els impostos de producció de la central, que comparteixen amb Llimiana.
La sobirania energètica, a anys llum
Pau Juvillà, exdiputat de la CUP per Lleida, aposta per fer una empresa energètica pública. “Hi ha diversos estats que tenen energètiques públiques, que funcionen bé i són viables”, assegura. Així mateix lamenta que tot el que ha fet el Govern actual és aprovar una partida de mig milió d’euros per posar en marxa l’energètica pública, pressupost que inclou la creació de l’oficina que ha d’endegar aquesta energètica.
Fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural afirmen que el Govern ha aprovat un acord per crear el Programa per al disseny i la creació de l’energètica pública. Segons aquestes fonts, “el Programa té per finalitat dissenyar l’empresa amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica a Catalunya per assolir una societat neutra en carboni a través de la sobirania energètica amb projectes de generació i distribució d’energies renovables; dotar l’empresa dels recursos i empara legal per explotar energèticament tots els equipaments propietat de la Generalitat i els que s’arribi a acords que siguin propietat de tercers; capacitar l’empresa per poder col·laborar amb altres agents públics, privats i ciutadans per al foment de les comunitats energètiques locals i territorials; i atribuir a l’empresa el potencial per fomentar el canvi a un model de mobilitat sostenible, compartida i, preferentment, pública”.
El juny del 2021, el Parlament va aprovar una moció de la CUP sobre les polítiques energètiques que incloïa instar el Govern a crear una empresa energètica pública basada en fonts d’energia renovables, amb unes característiques concretes: que la producció energètica ha de ser propera al lloc on es consumeix, descentralitzada i de fonts renovables. Els dos partits del govern (ERC i Junts) van votar a favor en tots els punts. Juvillà considera que no s’hi ha avançat, d’aleshores ençà, i que és “un incompliment més a l’acord d’investidura de mínims per donar la presidència a Pere Aragonès; que els pressupostos només contemplin 500.000 euros per posar en marxa aquesta energètica ens sembla, com a mínim, insuficient”.
El Parlament va aprovar una moció de la CUP sobre les polítiques energètiques que incloïa instar el Govern a crear una empresa energètica pública basada en fonts d’energia renovables
L’ex-diputat cupaire aposta per una energètica “amb una governança democràtica, transparent i compartida, que compti de manera ineludible amb els municipis del territori i que desenvolupi el model de producció que volem pel país: un model de transició energètica més just i sostenible”. Juvillà assegura que ha de ser un model “descentralitzat, renovable, autosuficient i sense nuclears”.
Defensa que una xarxa elèctrica de propietat i gestió pública “és una prioritat estratègica en l’articulació d’un poder sobirà”. En aquest sentit, entén l’empresa energètica pública catalana a partir de fonts d’energia renovable que “tingui el control públic de tot el cicle de producció, distribució i comercialització de l’energia, amb l’objectiu que els subministraments bàsics siguin un dret garantit per a tota la població i no una mercaderia”. Juvillà fa èmfasi en el fet que aproximadament el 90 % de les centrals hidroelèctriques tenen la concessió caducada i que hi ha municipis com la Vall Fosca o Sant Quirze de Besora que fa anys que lluiten perquè les centrals hidroelèctriques passin a mans públiques, opció que “seria una bona llavor per aquesta energètica”, conclou.
