Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’operació contra les alcaldies del Kurdistan sota control turc es tradueix en 89 detencions, 67 empresonaments i onze condemnes

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen) ha elaborat un informe sobre les violacions dels drets humans arran de la destitució d’electes al territori kurd de Turquia, que la majoria de persones entrevistades considera una violació del dret a la participació política

 

Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega
Infografia de Pau Fabregat | @Pau_Fabregat

Sirri Sakik, Mukaddes Kubilay, Azal Aras… el llistat de coalcaldes al territori kurd de Turquia s’enfila fins a 89, 67 continuen empresonades i 11 ja han estat condemnades. El setembre del 2016, l’Estat turc va posar en marxa una operació de destitució dels governs municipals electes del Partit de les Regions Demòcrates. Uns mesos abans, el 21 de juliol del 2016, el Consell de Ministres turc va decretar l’estat d’emergència, una mesura que possibilita la restricció estricta de drets com la llibertat de reunió, d’expressió i moviment, així com la publicació de mitjans de comunicació o acomiadaments al marge de convenis. Un informe elaborat per l’entitat Ciemen, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, recull, a través de 41 entrevistes, com ha afectat l’operació de l’Estat turc sobre l’exercici dels drets humans de la ciutadania i es presenta avui a dos quarts de set a l’Oficina amb projecció internacional del Consistori.

Tot i que hi ha municipis on els càrrecs destituïts havien aconseguit més del 80% dels vots, el govern central va assignar unes tuteles judicials, la majoria, encapçalades per governadors de les diferents províncies i districtes del territori kurd. “De fet, l’Estat va posar aquesta persona aquí al govern. Ningú l’ha elegit, ningú el volia. No estic satisfet”, “Què volen dir amb aquest fet? Volen demostrar-nos que no val el nostre vot?”, “Aquesta decisió és totalment política”. En aquests termes s’expressa la majoria de les persones entrevistades per l’autora de l’informe, Özgür Günes Öztürk. Consideren que la destitució dels càrrec electes és una violació del dret a la participació política.

 

Però a més, l’operació, denuncien els “informants”, ha tingut un efecte directe sobre les condicions de vida, especialment dels col·lectius més desfavorits, com les dones, joves aturats i persones empobrides. Per altra banda, hi ha testimonies que posen l’èmfasi en el fet que els nous governs tutelats prioritzen un tipus de serveis «d’alta visibilitat» de governs anteriors, com la construcció de noves carreteres o canviar i arreglar les voreres. Alhora, les experiències recollides, evidencien la desaparició de la llengua kurda dels serveis públics i de la pràctica diària dels ajuntaments de la regió. Un testimoni de Dyarbakir lamenta que el governador va ordenar el tancament de l’escola bressol en kurd, el mateix que va succeir a Van amb l’escola bressol Teybet.

Els nous dirigents han eliminat els topònims de diferents llocs de les ciutats en memòria a personatges de la literatura kurda o fets històrics. Els testimonis ho entenen com una vulneració de drets, un esforç per a l’assimilació col·lectiva de la identitat kurda i com la construcció d’una nova ideologia centralitzada

L’atac a la llengua kurda no acaba aquí. Els nous dirigents han eliminat els topònims de diferents llocs de les ciutats en memòria a personatges de la literatura kurda o fets històrics. Els testimonis ho entenen com una vulneració de drets, un esforç per a l’assimilació col·lectiva de la identitat kurda i com la construcció d’una nova ideologia centralitzada. Des de Turquia també s’ha posat fi al sistema de co-presència de dones en espais de decisió i representació, una de les característiques i trets distintius de l’aposta municipal kurda, sense respecta les quotes de gènere i acomiadant les dones de diversos departaments. Les persones entrevistades denuncien que els nous governs han acomiadat grups de treballadors i treballadores.


Apagada mediàtica

Un dels col·lectiu que ha patit la repressió i de retruc se n’ha vist afectada tota la població kurda, són els periodistes. En un any, des del juliol del 2016 fins el juliol del 2017, l’Estat turc va ordenar el tancament de 16 canals de televisió, 34 canals de ràdio, 67 diaris, 29 editorials, 18 revistes i 5 agències de noticies. En total, 234 periodistes van ser detinguts per la seva presumpta relació amb el clergue i empresari Fetulà Gülen, acusat de ser organitzador del cop d’Estat, o amb el PKK kurd, ambdues organitzacions considerades “terroristes” per Turquia.

Entre els mitjans clausurats, hi ha un canal de dibuixos animats per a infants, Zarok TV, canals de notícies en kurd o algunes agències de notícies o el diari opositor anarquista Meydan. Com a conseqüència, prop de 3.000 periodistes s’han quedat sense feina i 234 han estat detinguts.