Abans de tenir la novel·la entre les mans, l’havia imaginada com una versió de L’imperi dels sentits, la pel·lícula de Nagisa Oshima; protagonitzada per una espècie d’alter ego literari del pintor Tsuguharu Foujita. I sí, l’escriptora feminista Chiyo Uno també parla de les passions viciades i dels jocs de poder, però des d’una altra perspectiva. I sí, el protagonista Joji Yuasa també torna de París convertit en un artista occidentalitzat que s’enamora de nou de les delícies del seu Japó natal, però es troba una societat amb la qual ja no connecta. Es descobreix en la recerca d’un amor fictici i egoista, que deixa un rastre llagat de morts.
La psicologia dels personatges no se’ns farà aliena, quan la passió ens desborda la resta d’individus es tornen secundaris i, a vegades, s’espatlla el timó de la nostra nau i deixem per gust, o potser desorientats, que les onades se l’empassin. El joc de les expectatives, de viure en les fantasies que tenim dels altres, a vegades se’ns gira en contra i ens fa de mirall.
