Recuperar un independentisme àmpliament vist com a instrument pel benestar col·lectiu, és l’estratègia comuna amb què les organitzacions independentistes busquen refer el múscul perdut. La d’enguany serà la primera Diada de Catalunya, en més d’una dècada, sense majoria independentista al Parlament, i sense govern afí a les demandes de sobirania.
Respondre a la crisi d’accés a l’habitatge, enfortir el sistema sanitari públic, superar la desinversió en el sistema ferroviari, garantir la viabilitat de l’activitat de la pagesia i protegir l’aigua com a bé comú, són motius que Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posen a primera línia per sortir al carrer l’11 de setembre.
Fa gairebé deu anys que en la mobilització independentista unitària de la Diada, a Barcelona, liderada per l’ANC, s’animava la població catalana a expressar un vot de confiança a la independència amb motius similars als ara destacats.
En aquell moment, abans del referèndum, es parlava d’independència i de posar fi a la pobresa energètica, d’independència i millora de les pensions, d’independència i avenços en l’equitat de gènere i social. Un relat i sentit de fons pragmàtics, que van aconseguir ampliar la base social favorable a una Catalunya-estat.
Amb el retorn del PSC a la presidència de la Generalitat, s’ha parlat amb reiteració de tancament del procés, i les principals entitats independentistes volen evidenciar que l’aspiració de sobirania no queda tancada
“Tornem als carrers: Independència. Justícia, país, futur” és el lema amb què ANC i Òmnium criden a la mobilització, que coorganitzen al costat dels Comitès de Defensa de la República (CDR), de l’Associació de Municipis per la Independència, la Intersindical, el Consell de la República i el Ciemen. La mobilització es convoca descentralitzada, a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Solsona.
En cada ciutat, s’hi destacaran mancances que afecten la població i que es plantegen com a motius per apostar per la independència: accés a l’habitatge, millora de la sanitat pública, suport a la pagesia, millora de les infraestructures ferroviàries, superar desequilibris territorials i eficient gestió de l’aigua. Des d’Òmnium Cultural, reconeixen que en els darrers anys el projecte independentista s’ha desconnectat de problemàtiques socials, i reivindiquen la independència com a projecte transformador davant de problemàtiques estructurals del país.
“Les reivindicacions transcendeixen les peticions concretes que es poden traslladar o no al Govern català, tot i que no vol dir cada organització no faci res més per reivindicar davant les mancances que tenim com a país”, exposen des d’Òmnium Cultural
Més enllà de l’accés a més finançament en una potencial Catalunya independent, hi ha decisions polítiques en aquests àmbits que depenen directament de decisions del govern català. Però, en el marc de la Diada, les entitats no tenen demandes compartides per llançar als partits catalans. “Les reivindicacions transcendeixen les peticions concretes que es poden traslladar o no al Govern català, tot i que no vol dir cada organització no faci res més per reivindicar davant les mancances que tenim com a país”, exposen des d’Òmnium.
Participació de l’extrema dreta, línia vermella damunt la taula
Les organitzacions de l’esquerra independentista, com l’espai antirepressiu Alerta Solidària, el sindicat COS, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l’organització juvenil Arran, coincideixen en el diagnòstic que cal recuperar “les bases per l’emancipació nacional, lligada a una emancipació social”.
“La Diada ha de servir per connectar les reivindicacions de la pagesia, el moviment contra el turisme depredador, la lluita per uns serveis públics dignes i tantes altres mobilitzacions que han omplert els carrers aquest últim any i que són expressions de la necessitat de sobirania”, plantegen. Identifiquen que el projecte independentista “no ha respost a les necessitats socials de la població” i que per això “està truncat de fa temps”, coincidint amb el diagnòstic d’Òmnium Cultural.
Per l’esquerra independentista, la Diada es presenta com un punt en el camí de “ressituar la independència com una via per assolir objectius en clau de transformació socialista i feminista de la societat”
L’11 de setembre es presenta com un punt en el camí de, plantegen des de l’esquerra independentista, “ressituar la independència com una via per assolir objectius en clau de transformació socialista i feminista de la societat”. Alhora, posen èmfasi en la necessitat de defensar la cultura i la llengua arreu dels Països Catalans com a elements centrals de cohesió.
Una segona pota en què l’esquerra independentista posa l’accent és “reforçar un independentisme antifeixista”. La recerca Un malestar creixent: Enquesta sobre la participació política de la joventut a Catalunya, identifica un marcat moviment conservador i d’allunyament de valors cabdals del sobiranisme entre el jovent del país, especialment, dels nois: són els que expressen ser més espanyolistes, els que perceben menor utilitat a la llengua catalana i els que la defensen menys.
Segons aquesta recerca, impulsada per l’Escola de Formació Guillem Agulló, els homes joves també, entre 18 i 34 anys, són els més escèptics sobre el canvi climàtic, menys favorables a pagar impostos, menys feministes, i els que perceben l’amenaça de l’extrema dreta com a menys rellevant. A més, aquest grup és el que defensa més que cal deixar de banda les polítiques de revisió històrica del franquisme i protegir els símbols d’aquella època. L’estudi s’ha fet amb una mostra de més de 900 persones.
L’ANC ha expressat en un breu comunicat que Aliança Catalana “no és benvinguda” a la manifestació, després d’unes declaracions del president de l’entitat en què ha transmès el contrari
“L’arribada de persones migrades al nostre país ha fet palès que els discursos reaccionaris, xenòfobs i racistes segueixen ben presents; en el cas de les persones demandants d’asil arribades a Tossa de Mar, tant la dreta de Junts com la ultradreta, la que es diu catalana i l’espanyola, han fet declaracions alarmistes que posen encara més en risc la convivència al país”, han exemplificat organitzacions de l’esquerra independentista en la presentació dels actes de l’11 de setembre. Per això, aquesta part de l’independentisme insisteix en la prioritat “d’impedir que es normalitzi la participació de l’extrema dreta”, també, en la Diada nacional.
No ha marcat la mateixa línia vermella, en una entrevista a RAC1, el president de l’ANC, Lluís Llach: “Tot independentista que vingui a fer independentisme serà benvingut”, ha dit, preguntat explícitament sobre la presència de membres de la formació d’extrema dreta Aliança Catalana.
Hores més tard, arran de les crítiques despertades, l’ANC ha expressat en un breu comunicat a X “rebuig a formacions com Aliança Catalana, amb posicionaments que l’homologuen a partits identitaris d’extrema dreta d’altres països” i que “és per aquest motiu que no és benvinguda a una manifestació com la d’aquest 11-S”. Des d’Òmnium, coorganitzadora de la manifestació, afirmen en la mateixa direcció que “no pensen acceptar els discursos d’odi, portin la bandera que portin”.
Contra el procés repressiu
Amb el recent retorn del PSC a la presidència de la Generalitat, tot just fa un mes, s’ha parlat amb reiteració de tancament del procés, i les principals entitats independentistes busquen evidenciar com, per una part de la societat catalana, l’aspiració de sobirania no queda tancada.
Un procés lluny sens dubte de quedar tancat és el repressiu contra l’independentisme. Per això, les convocants de les mobilitzacions plantegen que sortir al carrer l’11 de setembre és una forma de “resistència pacífica i un enèrgic rebuig contra la repressió”.
Només una de cada deu activistes de les que Alerta Solidària considera que entren en la llei han estat amnistiades fins ara
Alerta Solidària estima que, fins al moment, només una de cada deu activistes de les que poden beneficiar-se de la llei d’amnistia se n’han beneficiat, menys de cinquanta.
Desenes de casos s’han derivat a un altre tribunal, com el Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, abans de decidir. Entre aquests, recentment, el 6 de setembre, s’ha conegut la decisió de l’Audiència Nacional espanyola de no aplicar encara l’amnistia a dotze activistes dels CDR acusades de terrorisme en l’Operació Judes.
Aquesta setmana, per altra banda, s’ha aturat l’amnistia dels “Tres de Granollers”, acusats de lesions i atemptat a l’autoritat en les mobilitzacions postsentència. Van ser uns dels primers amnistiats, però arran d’un recurs de l’acusació particular, un agent dels Mossos d’Esquadra, el cas torna a estar obert.
