Les democràcies occidentals abanderen la llibertat de premsa com un dels puntals que fan de contrapoder als poders executiu, legislatiu i judicial. L’exercici de la llibertat d’informació als mitjans de comunicació, però, cada cop està més limitat, tant pels condicionants interns com pels externs. L’autocensura i les línies vermelles editorials imposades per les direccions de diaris, ràdios i televisions són alguns dels problemes, però des de fa una dècada s’hi ha sumat una bateria de normes i lleis que acoten el que pot fer i el que no pot fer una periodista a la via pública, i quines sancions se li aplicaran en cas de desobediència. Un dels principals vetos informatius és tot el que tingui a veure amb l’activitat policial. Els cossos de seguretat, més enllà del discurs oficial, incrementen any rere any recursos i dotacions en les unitats d’intervenció en l’ordre públic, els antiavalots. És precisament en l’escenari de les seves actuacions on més es vulnera la llibertat d’informació. En aquest marc, l’any 2015 es va aprovar la llei de protecció de la seguretat ciutadana, que ben aviat es coneixeria com a llei mordassa.
L’articulat d’aquesta normativa està pensat per fer impossible una fiscalització periodística dels abusos policials. D’entrada, a l’article 36 es prohibeix i se sanciona la difusió “d’imatges o dades personals o professionals de membres de les Forces i Cossos de Seguretat”. Quan es fa servir l’expressió “imatges” es genera una profunda indefensió i inseguretat jurídica a l’hora de publicar actuacions policials abusives, perquè ni tan sols s’acota la prohibició a la difusió de la cara dels agents. S’agreuja la vulneració del dret a la informació quan es prohibeix la difusió de dades professionals, perquè sota aquest supòsit, fins i tot s’encabirien els números identificadors TIP dels antiavalots o la numeració dels furgons policials. El que acaba passant és que, finalment, els cossos policials fan un ús discrecional de la llei mordassa, aplicant-la aleatòriament a qui volen i quan volen. Si repassem les estadístiques sancionadores, veurem que certs mitjans de comunicació esquiven les sancions i d’altres en són l’objectiu preferent. La forquilla sancionadora pot oscil·lar entre 601 i 30.000 euros i, segons el Mapa de la Censura de Media.cat, a Catalunya va afectar nou periodistes entre 2020 i 2021.
Preferentment, se sancionen fotoperiodistes ‘freelance’, que no compten amb l’estructura d’un mitjà de comunicació al darrere que pugui negociar o fer d’interlocutor amb alts responsables d’Interior
En la majoria de casos, la infracció que se’ls aplica és la contemplada a l’article 36.6, amb una multa associada de 601 euros per “desobediència” o “resistència” a l’autoritat. Però en què consisteix la desobediència? Precisament, en l’exercici de la professió periodística. És a dir, se’ls multa per haver continuat fent fotografies després que un agent els hagi ordenat que no ho fessin, per no mostrar o no esborrar les imatges preses o per discutir amb un policia sobre la idoneïtat de fer fotografies des d’un lloc concret quan l’agent els hagués ordenat que ho fessin des de més distància o des d’una ubicació on era impossible documentar correctament la intervenció policial. En això també hi ha periodistes i periodistes. Preferentment, sancionen fotoperiodistes freelance, que no compten amb l’estructura d’un mitjà de comunicació al darrere que pugui negociar o fer d’interlocutor amb alts responsables d’Interior.
A la pràctica, si treballes per un mitjà de comunicació petit o ho fas de manera autònoma, tens més punts perquè et sancionin. S’emmordassa la llibertat d’informació dels qui “molesten”. En el cas de la Directa, tant en el número 549, on destapàvem el “Talp d’estat”, com en l’actual, que teniu entre mans, on revelem com opera la captació de confidents per part de l‘Estat espanyol, hem hagut de demanar assessorament jurídic al despatx Baula Advocacia abans d’enviar l’edició en paper a la rotativa, un senyal molt clar dels temps que han tocat viure. Així i tot, ho hem fet sense rebaixar la determinació de seguir informant lliurement de qualsevol abús o injustícia. La nostra millor protecció sou vosaltres, qui ens llegeix, però, especialment, qui s’hi subscriu i ens dota d’una independència editorial deslligada de poders polítics i econòmics. Seguim.
